Emociona’t : eines per treballar les emocions amb els infants.

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 16 abril 2018

Us fem a mans una selecció documental sobre les emocions disponible a  la Xarxa de Biblioteques de Badalona aprofitant l’arribada de “Sant Jordi”.

 

CONTES INFANTILS

Contes per als més petits

BARMAN, Adrienne. Bestiari de les emocions. Barcelona: Zorro Rojo, 2017

Com em sento a casa; Com em sento a l’escola. Anna Carpena (col.). Barcelona: Timun Mas, 2014 (Creixo feliç)

GALLOWAY, Fhiona. Emocions. Núria Riera (tr.) Barcelona: Brúixola, cop. 2017 (Segueix-me!)

GREEF, Sabine de. Fora llàgrimes! Sant Joan Despí: Corimbo, cop. 2009

PLA, Imma. Tu com estàs? [València]: Brosquil [etc.], 2006 (Libros del Zorro Rojo)

Quina emoció! Barcelona: Estrella polar, 2010 (Juga i aprèn)

 

Contes per a infants fins als 6 anys

BROWNE, Anthony. Com estàs? Barcelona: Hipòtesi; Pontevedra: Kalandraka, 2012

FERNÁNDEZ SELVA, Noemí. Nimbus: un núvol d’emocions. Eva Zurita (il.). Barcelona: Salvatella, DL 2016

GEISLER, Dagmar. A vegades els meus pares s’enfaden: desenvolupament emocional per a nens i nenes a partir de 5 anys. Barcelona: Joventut, 2016

GU, Raquel. Més que mascotes: una desfilada d’emocions il·lustrades. Barcelona, [etc.]: B de Blok, 2017

JONES, Richard (Il·lustrador). Sentiments. Libby Walden (textos). Barcelona: Brúixola, cop. 2016

LLENAS, Anna. El monstre de colors. Barcelona: Flamboyant, 2016

MARLET. La increïble història del nen menjaparaules: un llibre per aprendre a expressar les emocions. Jordi Sunyer (il.). Barcelona: Babulinka Books, 2013 (Llibres per a l’educació emocional)

NEGLEY, Keith. Tipus durs: també tenen sentiments. Madrid: Impedimenta, cop. 2016

PEIX, Susana. La clau. Cristina Serrat (il.). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, cop. 2017

TAN, Wen Dee. Lili. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Babulinka Books, 2016 (Llibres per a l’educació emocional)                                                                                                                   Tercer premi Macmillan Prize 2013

WITEK, Jo. Així és el meu cor. Christine Roussey (il.). Barcelona: Brúixola, DL 2014

 

Contes per a infants de 7 a 9 anys

AHUMADA, Laia de. El sisè sentit. Mercè López (il.). Barcelona: Fragmenta, 2017 (Petit Fragmenta; 11)

ANGULO ANTÚNEZ, Elena. El camaleó enfadat. Cristina Durán (il.). Bellaterra: Lynx, 2010 (Ales de paper. Sèrie taronja; 8)

CASTELLVÍ MIQUEL, Alba. Un cistell de cireres: set contes petits per fer-nos grans. Albert Arrayàs (il.). Barcelona: Estrella Polar, 2017

LIENAS, Gemma. El llibre de les emocions per a nenes i nens. Sigrid Martínez (il.). Barcelona: Navona, 2017 (Port bo)

TELLEGEN, Toon ¿No hay nadie enfadado? Marc Boutavant (il.). Zaragoza: Edelvives, cop. 2014

 

Lectures per a infants de 10 a 12 anys

MANZANO, Eva. Receptes de pluja i sucre. Mónica Gutiérrez Serna (il.). Barcelona: Thule, 2010

PUNSET, Elsa. El lleó jardiner. Kim Amate (il.); Alexandre Gombau i Arnau (tr.). Barcelona: Destino 2013

 

 

AUDIOVISUALS

Del revés (inside out) [enregistrament vídeo]. Pete Docter (dir.). [S.l.]: Disney Pixar, cop. 2015 (també disponible en llibre)

 

 

LLIBRES DE CONEIXEMENTS INFANTILS

ARÀNEGA, Susanna. Les emocions. Joan Portell, Anna Nolla (coautors). Barcelona: La Galera, 2009 (Aprenem; 8)

CONANGLA i MARÍN, Ma. Mercè. Exploradors emocionals: un plantejament creatiu per gestionar les emocions. Jaume Soler (coaut.). Barcelona: Parramón, cop. 2013  

Descobreixo les meves emocions. Anna Carpena (col.). Barcelona: Planeta, 2014 (Creixo feliç)

HOFFMAN, Mary. El gran llibre de les emocions. Ros Asquith (il.). Barcelona: Joventut, 2013 (Com i perquè; 1)

LLENAS, Anna. Laberint de l’ànima. Barcelona: Fanbooks, 2016

 

PER ALS PARES I LES MARES

ALABART, Miquel Àngel. Educació emocional i família: el viatge comença a casa. Eva Martínez Pardo (coaut.). Barcelona: Graó, 2016 (Família i educació; 23)

GARCÍA, Tania (Educadora). Guia per a mares i pares que no són perfectes i criatures que no han de ser-ho. Vic: Eumo, 2017

GUTIÉRREZ LESTÓN, Cristina. Entrénalo para la vida. Barcelona: Plataforma, 2015 (Plataforma actual)

MARTÍNEZ PARDO, Eva. Sota la pell del llop: acompanyar les emocions amb els contes tradicionals. Pau Raventós Mateu  (tr.); Gisela Bombilà (il.). Barcelona: Graó, 2017 (Micro-macro referències; 19)

PERALBO, Ángel. Educar sin ira: un manual de autocontrol emocional para padres e hijos. Madrid: La Esfera de los Libros, 2011

ROMERA, Mar. La familia, la primera escuela de las emociones. Francesco Tonucci (pr.). Barcelona: Destino, 2017 (Imago mundi; 284)

SOLSONA i PAIRÓ, Núria. Ni princeses ni pirates: per educar nenes i nens en llibertat. Marina Subirats (pr.). Vic: Eumo, 2016

 

Xarxa de Biblioteques de Badalona.

El meu fill pregunta perquè l’avia s’oblida de les coses?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 9 octubre 2017

Cada dia és més freqüent escoltar “la senyora Dolors té Alzheimer”, “l’avia de la meva amiga Maria té Alzheimer”, i els nens ens pregunten: “Què és l’Alzheimer?”

L’Alzheimer és una patologia neurològica, que comporta una pèrdua funcional en la que van disminuint les funcions cognitives y motores.

Però el que caracteritza aquesta pèrdua funcional és una disminució progressiva de la nostra memòria, que fa que ens oblidem de les coses que hem fet, de les que volíem fer, i que la seva evolució fa que ens oblidem dels postres records i de les persones que ens importen, oblidant poc a poc la nostra historia de vida i perdent la nostra identitat.

Per això, aquesta pèrdua,, ha de ser completada per les persones mes pròximes.

He d’explicar-li al meu fill que l’avia té Alzheimer?

Si, els nens han de conèixer el perquè de les coses i han de saber perquè l’avia no recorda les coses.

Per a alguns nens, els avis son un punt de referència important i viceversa, es per això, que és important que sàpiguen el maneig d’aquestes persones ja que pot donar-se el cas que en el seu cercle familiar o pròxim  es dongui aquesta patologia i ells siguin capaços d’entendre i saber acompanyar a aquestes persones que estimen i saber perquè aquestes persones no ens recorden.

Depenent de l’edat del nen, adaptarem la nostra manera de transmetre el missatge, però és bo que el nen sapigui que li passa a aquesta persona que vol i com pot ajudar-la. És difícil posar-nos en les situacions alienes, però un bon somriure, una carícia pot millorar la seva qualitat de vida. Hem de donar-los les explicacions que ells puguin entendre.

 

Alguns consells:

  1. parlem amb ells, expliquem-li coses que havíem fet junts, encara que en una estona no ho recordi, serà bo compartir aquest moment.
  2. deixem que ens expliquen que és el que volen, busquen o a on anaven.
  3. No cridar, dir frases curtes i en to carinyos.
  4. No limitem a la persona, deixem el seu espai i el seu temps, però si necessites una supervisió i ajuda en determinats moments, cal oferir-li.
  5. toquem, acariciem i donem petons, el contacte entre dos essers humans és una de les sensacions més gratificants de la vida.
  6. mantenir les rutines, pot facilitar el dia a dia.
  7.  L’adaptació del entorn facilita l’autonomia i dona seguretat.

Contes recomanats:

La fundació la Caixa i la Fundació ACE, han editat uns contes e historietes , fàcils de llegir i molt il·lustrats, que ens poden ajudar a explicar als nens aquets tipus de trastorns tan freqüents en la nostra societat.

Us informem d’alguns d’ells:

  1. El hada de Alzheimer de Pep Albanell y Montse Tobella .
  2. L’escarabat de l’avi Quim de Joaquin Carbò y Roser Capdevila.
  3. La vecina de Miguelito de Joaquim Carbó y Maria Rius.
  4. La meva àvia es diferent de Merce Arànega .
  5. Tu, yo y el Alzheimer de Arturo Blasco, Iván Sanchez y Mario del Barrio.
  6. Un amic entre les Estrelles de Francesc Infante

    LLibres sobre Alzeimer
    LLibres sobre Alzeimer

 

 

BSA CSS EL CARME.SERVICIO DE REHABILITACIÓN

Departamento de Terapia Ocupacional.

Carme Turón , Judith Madueño i Loli Rodriguez

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Cinquena part: “Cronoubicats”

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer articlesegon articletercer article, quart article.
 

Fins ara hem estat desenvolupant tècniques de relaxació basades en sentits més o menys fàcils d’entendre. El sentit que aprofitarem en aquest apartat correspon al sentit que ens indica en quin moment del dia o de la nit estem vivint; es tracta del sentit “cronobiològic” els sensors del qual es troben en els ulls i en el cervell, i tenen per missió captar la quantitat de llum que hi ha en el nostre entorn configurant el que se’n diu “cicle circardià”.

En teoria hauríem d’estar parlant de la llum solar i les seves variacions estacionals, i dic en teoria perquè a part de la llum solar tenim la llum artificial que actua de contaminant, despistant al sensors que acaben enganyant al cervell.

L’hormona que s’allibera per efecte d’aquests sensors, és la melatonina i els seus efectes són vitals per la funció cerebral, i per tant per l’estabilitat emocional de la persona. El nostre codi genètic ha configurat unes modificacions en funció de la intensitat de la llum solar que ens envolta, això significa, per exemple, que ens preparem per despertar i ens preparen per anar a dormir quan “s’encén i quan s’apaga la il·luminació solar”, respectivament. No hi ha opció a modificar aquesta dependència lumínica. Una altre cosa és el que fem per saltar-nos aquesta activitat fisiològica del nostre cos, com per exemple mantenir obertes les llums des de la posta de sol fins molt entrada la nit, tant a les cases com al carrer, trencant la fisiologia del nostre cos.

El tema és més complexe; s’hauria de parlar del tipus de llum (color), del tipus de persona (matinadors, dormilegues), de la latitud geogràfica on es viu (Equador, pols), etc. El cert és que l’alteració del nostre ritme circardià comporta moltes malalties, entre elles, alteracions de la son, alteracions de concentració, estats d’estrès, ineficàcia laboral, alteracions hormonals, patologies d’òrgans del nostre cos, etc.

 

"Cronoubicats" Fotografia: Dr. de Haro
“Cronoubicats”
Fotografia: Dr. de Haro

Educar el nostre ritme cronobiológic es fàcil en tant en quan entenguem que les hores que no es dormen, estan perdudes, no es recuperaran mai, que canviar els horaris del nostre ritme de vida no es gratuït, es paga amb la salut.

Per aprofitar el “sentit cronobiològic” en la relaxació dels infant hem de començar per trobar un lloc amb una llum natural solar concreta. La relaxació amb llum artificial que no sigui del mateix color que la que te el sol en el moment de fer la relaxació, és una falsa relaxació, ja que el nostre cos i per tant el de l’infant detecta una tipus de llum natural diferent a la natural; i això passa per què una part de la radiació solar que estimula els nostres sensors entra pels nostres ulls de forma directe, i una altra part travessa les parets del nostres habitacles.

Podem escollir el moment del dia. Hi ha dos grans moments al matí al desvetllar-se i a la caiguda de la tarda, al capvespre. En tots dos moments cal incloure la tècnica respiratòria explicada en les tècniques bàsiques de relaxació transensorial (quart article). En aquest cas el que fem és combinar un exercici muscular amb una impressió sensorial lumínica.

* * *

Per a totes les persones que heu seguit aquestes petites tècniques, heu descobert que la funció sensorial depèn tant de l’òrgan (ull, llengua, orella, etc) com del cervell (veure, tastar, sentir, etc.),per tant hem vist que la funció sensorial es “multisensorial” i alhora hem vist que els sentits estan connectats els uns amb els altres, és “transensorial”, i que construeixen emocions, sentiments i raons; són per tant “multinivell“ els quals invadeixen les tres dimensions de l’ésser humà (cos ment i esperit) per ser “multidimensionals”.

En resum la relaxació és un fet “Multisensorial, Transensorial, Multinivell i Multidimensional”, i en la mesura que ho entenguem així, els efectes sobre la persona , en aquest cas sobre l’infant, seran extraordinàriament positius.

És possible que també algú ja hagi descobert que la base de la relaxació d’un infant és l’adult, de manera que , a més nivell de relaxació de l’adult, més capacitat de relaxació absorbeix l’infant; de fet les eines que hem anat aportant han estat eines de relaxació de l’adult realitzades al costat d’un infant.  

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Quarta part: Pressió

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article, tercer article.
 

Recordem que quan parlem d’”estrès”, volem indicar dos fets: el primer tracte d’una sobrecàrrega d’accions correctores sobre el nostre el cos i la nostra ment, que tenen per objectiu modificar formes d’actuar i pensar no oportunes per la persona malgrat ella cregui que si; i el segon es que es produeixen lesions cel·lulars i de funcions les quals queden fixades en el cos i en la maduració cerebral. Totes dues descripcions es manifesten en forma d’alteració dels sensors del nostre cos.

Com ja sabem, el nostre cos te sensors encarregats de percebre diferents tipus d’estímuls, entre els quals hi tenim les variacions de les pressions de les substancies que ens composen. Exactament tenim sensors que detecten les pressions degudes a substàncies sòlides (el pes dels ossos, massa muscular, dels òrgans), habitualment sons sensor situats a la pell o en els òrgans interns, també te sensors per les pressions dels líquids del nostre cos (per la sang, que detecten la Hipertensió / Hipotensió arterial, per al líquid cefàlic-raquidi del cervell,que detecten la hipertensió / hipotensió cranial, per l’orina, que detecta la quantitat de liquid que hi ha la bufeta, etc.). Així mateix tenim sensors que analitzen la concentració dels gasos del nostre cos, com son l’oxigen, el diòxid de carbó, i l’òxid nitros.

Per relaxar-nos a partir de l’acció de les pressions sobre el nostre cos, la millor manera es actuar via la respiració, ja que aquesta incideix sobre la resta de sensors. Quan fem una bona respiració, mobilitzem parts del nostre cos que alliberen serotonina (substancia antidepressiva), de la qual el 90% es produeix en el sistema nerviós de l’aparell digestiu (el 10% restant es produeix en el cervell). Ara enteneu com és possible que una bona alimentació pugui donar tan bona relaxació. Si afegim unes bones maniobres respiratòries, la potència de relaxació l’augmentarem.

La millor tècnica, depenent de l’edat de l’infant,consisteix, com sempre, en crear uns costums, uns hàbits, que a nivell de les maniobres de respiració es comença per estirar-se a terra (mare/pare i fill) , un cop estirats a terra, vestits amb roba molt laxe, o afluixant bé el vestit, sobre un tatami.

Tatami Fotografia: Dr. de Haro
Tatami
Fotografia: Dr. de Haro

S’inicia la respiració per la panxa, es continua per el pit i ‘s’acaba en les espatlles; es a dir es tira el ventre enfora agafant aire (sense moure el pit), tot seguit i mantenint l’aire agafat via el ventre, s’expandeix el tòrax com si volguéssim desencaixar sols les costelles, per seguir, tirant de les espatlles cap a munt. La segona fase consisteix en expulsar l’aire agafat afluixant la panxa al màxim, després el pit també fins els màxim i per últim baixant les espatlles. Cada cicle complet allibera quantitats ingents d’antidepressiu. El nombre de respiracions ha de ser de tres seguides ben fetes; al principi pot costat aconseguir fer-ne una de ben feta, però poc a poc s’arriba a tenir-ho dominat. La mare/pare en aquest cas acompanya al fill, vetllant per que a poc a poc o vagi aconseguint. Si l’infant és molt petit el podem posar sobre el nostre pit que a que percebi el ritme; si no es tan petit pot anar aprenent aquests costums.

Aquesta mena d’exercici val la pena fer-lo abans d’anar a dormir i després de despertar-se. Una vegada s’ha convertit en una maniobra fàcil, es pot allargar durant 3 mesos a partir dels quals es proposa de fer-ho a qualsevol moment i lloc.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Tercera part: Concentrats o diluïts

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article).

Tots els éssers vius tenim la necessitat de mantenir en concentracions correctes certes substàncies tals com l’aigua, la sal, el sucre, l’oxigen, etc. . Quan aquestes condicions no es compleixen, els sensor que vigilen aquestes funcions destroten l’estat del tot el cos; seria el cas de l’excés o defecte de sucre, de sal, de minerals, greixos etc., que donarien lloc a la diabetis, mala hidratació, sobrepès L’alteració de la presencia d’aquests substancies es pot produir o bé per ingesta incorrecte o bé per una ingesta correcte mal gestionada. Per tant aquestes causes son la base de l’estrès, de la des-relaxació de la persona, en aquest cas l’infant. La mala nutrició, sigui per mala quantitat o/i qualitat defectuosa dels nutrients es una de les causes més importants d’estrès.

Relaxar a partir dels sentits que capten la concentració de la matèria en els seus tres estats (sòlid, liquid i gasós) i la pressió de les substàncies també en els seus tres estat pot semblar una feina molt estranya, quan de fet és molt senzilla.

“El còctel excitant” (greix+sucre+sal); dit d’una altra manera “un donut” és el prototip de l’antirelaxant, junt amb tota mena de “chuches”i “pastes” salades, on hi cal inquivir-hi les galetes, de les quals moltes d’elles estan fetes a base de sucre, sal i greix, en altres paraules es crea una situació d’estrès (absència de relaxació).

Brioxeria industrial Fotografia: Dr. de Haro
Brioxeria industrial
Fotografia: Dr. de Haro

Una manera de relaxar a l’infant és preparar el “berenar de relaxació”, que ha de ser totalment oposat al còctel energètic descrit. Estem parlant de “l’entrepà del berenar”. Cal construir un protocol del berenar, de manera que l’infant vegi com es prepara, aquesta manera de procedir estimula l’olfacte, la visualitat, el so del que es menjarà, i per últim estimularà el tacte (al agafar-lo) i el gust (al mossegar-lo). Si l’infant és prou gran, se’l pot convidar a estar a prop de la mare per que ho pugui observar (o inclús col-laborar). Una vega estigui preparat, la mare o el pare que ho faci, haurà d’haver-se fet un entrepà equivalent per així, una vegada fets, tots dos, asseguts o estirats a terra, sobre un sofà, etc. gaudint del petit àpat. La importància del qual està en que l’infant estigui al costa de qui li ho prepara, capti les percepcions sensorials de l’àpat i el gaudir amb qui l’estima i l’aprecia. 

Entrepans Fotografia: Dr. de Haro
Entrepans
Fotografia: Dr. de Haro

Muntar aquest escenari del “berenar” significa en primer lloc apartar-se dels còctels energètics i excitants, en segon lloc, afavoreix la nutrició amb una millor digestió per el fet viure la elaboració del menjar, tercer induir a ingerir un aliment de forma tranquil-la, de tal manera que pensar en ell ja obrirà la preparació a la digestió l’actitud i posterior relaxació, i quart, fer que l’aliment sigui aprofitat com a nutrient corporal, emotiu i cognitiu agradable.

Queda per dir que la beguda acompanyant ha de ser un suc natural, si és possible que l’infant vegi com es fa.

Recordeu que el contingut de l’entrepà i el suc, quan més petit sigui l’infant, i en la mesura de les possibilitats, ha de ser el més proper a allò que la mare menjava amb més gust quan estava gestant-lo.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

 

Taller de psicomotricitat per nadons de 0-6 mesos

Comments: No Comments
Published on: 14 març 2017

Al mes de maig a l’ABS Apenins Montigalà, l’equip de pediatria té preparat un taller pràctic per estimular la psicomotricitat en nadons de 0-6 mesos .Aquells que hi vulguin participar, només hauran de contactar amb qualsevol de les infermeres pediàtriques dels CAPs de BSA, i sol·licitar-ho.

Tindran prioritat les families usuaries del centre on s’imparteix el taller.

Data.- 31 de maig

Horari.- 10,30-12,30h

LLoc.- Sala d’Educació sanitària ABS Apenins Montigalà.

Per a assistir-hi, s’ha de portar roba còmodai una manteta o tovallola per al nen.

 

Equip de Pediatria

Taller de Massatge per nadons de 0-6mesos a l’ABS Apenins Montigalà

Comments: No Comments
Published on: 14 març 2017

Al mes de maig les families amb nadons de 0 a 6 mesos,  podran gaudir d’una nova edició del taller de Massatge Infantil. Aquells que hi vulguin participar, només hauran de contactar amb qualsevol de les infermeres pediàtriques dels CAPs de BSA, i sol·licitar-ho.

Tindran prioritat les families usuaries del centre on s’imparteix el taller.

Data.- 23,25 i 30 de maig

Horari.- 10,30-12,30h

LLoc.- Sala d’Educació sanitària ABS Apenins Montigalà.

Per a assistir-hi, s’ha de portar roba còmoda, una manteta o tovallola per al nen, i oli o crema hidratant.

Per a més informació sobre massatge infantil, podeu llegir aquest article.

 

Equip de Pediatria

Cinc formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Segona part: Equilibri

 

(Podeu consultar la primera part en aquest enllaç)

Tots els sentits, necessiten, per a funcionar bé, que hi hagi moviment, canvis; així trobem que el moviment d’ones sonores permet l’audició, el moviment de les ones de llum permet la visió, el moviment de les substàncies químiques permet l’olfacte i el gust, el moviment de la pell, muscles, articulacions i òrgans interns permet el tacte. Sense moviment, sense canvis, desapareix l’estímul i no hi ha sensació ni percepció. Tant es així que durant la gestació, durant la formació del futur nadó,els músculs ja tenen moviment propi abans de que aquests connectin amb els nervis, això a permès descobrir que en realitat el sistema nerviós, quan connecta amb els diferents òrgans, en aquest cas els músculs (inclòs el cor), és regular el moviment que aquest ja tenien de forma autònoma. 

El setè senti és el sentit de l’equilibri, és el sentit, per excel·lència, del moviment. Com a tal també és educable i conduïble vers la relaxació.

Tornem de nou al patró bàsic per afavorir la relaxació en els infants, que és partir d’allò que va relaxar a la mare durant la gestació; aprofitarem el ritme i so d’una música que actués de forma relaxant durant l’embaràs. Caldrà doncs fer servir aquesta música que utilitzarem per ballar amb l’infant. Es pot ballar, depenent de l’edat de l’infant, mare i fill/a agafats, sigui portant-lo en braços, sigui separats però agafats de la ma o totalment separats. Es tracte de moure’s a partir del ritme, el ritme és la base de la relaxació, la musicalitat fa d’entorn. Fer unes petites sessions de ball d’uns 20 minuts, alguns dies a la setmana, de forma sistemàtica, fa que es trenqui la rigidesa corporal augmentant la elasticitat del cos i al seva coordinació, fenomen que condueix a una relaxació de la ment.

Aixo no és res més que una adaptació del que fèiem les nostres tataràvies, gronxar-nos en un bressol gronxador.

Equilibri Fotografia: Dr. de Haro
Equilibri
Fotografia: Dr. de Haro

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Primera part: Analgèsia

Tècniques bàsiques de relaxació Transensorial

Durant el curs passat vàrem exposar com podem educar als nostres infants en la relaxació des dels cinc sentits clàssics (tacte, oïde, olfacte, vista i gust). Continuant amb aquesta perspectiva sensorial, anirem descobrint al llarg de cinc articles més que, a més de les que ja vam tractar anteriorment, hi ha 5 formes més de relaxació transensorial, gràcies a que en realitat disposem de 10 sentits (en la actualitat ja s’està investigant l’onzè). Per tant, en aquesta segona sèrie d’articles, donarem més eines per ampliar els nostres coneixements sobre la nostra sensorialitat.

Degut a que passem d’una concepció clàssica a una altra de més novedosa, podríem percebre els capítols propers com una mica “esotèrics”. Malgrat això, tot plegat té una ferma base científica. Aquest nous sentits també són cinc i comprenen: el dolor, l’equilibri, la concentració de les substàncies dels nostre cos, la pressió d’aquestes substàncies, i el sentit cronobiològic. En aquest primer article explicarem com aprofitar el sentit del dolor per relaxar infants.

A diferencia de les tècniques de relaxació aplicades durant el curs passat, en què partíem dels cinc sentits clàssics, les que utilitzarem aquest curs, partiran dels cinc nous sentits, i es basaran en el vam aprendre anteriorment, ja que aquests nous sentits tenen una forma molt especial d’actuar, perquè que estan influenciats i s’aprofiten de forma poderosa dels altres sentits.

Analgèsia

L’estudi i el control del dolor s’han pogut portar a terme de forma eficaç gràcies al descobriment dels diferents tipus de receptors que configuren la percepció del dolor. Aquests receptors es troben també dins de les estructures anatòmiques (ull, orella, llengua, pell i nas) i dins de la seva funció (veure, sentir, tastar, tocar i olorar), de tal manera que podem percebre dolor tant si punxem amb un agulla una orella, com si li apliquem un so molt fort; tant si rasquem la còrnea de l’ull, com si posem una llum molt forta; i així podríem continuar amb la resta de sentits. Això significa que la percepció del dolor, o percepció àlgica, es construeix tant en la perifèria de l’òrgan sensorial com en el cervell.

Aquesta forma  que té el nostre cos de gestionar el dolor obre noves formes per entendre el ventall de tres dimensions en les que aquest es manifesta; tenim així el dolor físic (cos), el dolor produït pels nostres sentiments (cos-ment) i el produït a nivell psicològic (ment). Per exemple: un cop de martell al dit, genera un tipus de dolor diferent al de veure un infant mort surant a la platja, o al dolor produït pel record de persones perdudes o de situacions viscudes.

De fet, del que estem parlant és de diferents formes de dolor que podem anomenar àlgiques, productores de“malestar” de “patiment”, que no poden existir sense un receptors, sense uns sensors, els quals podem educar.

Si volem relaxar un infant a partir dels receptors àlgics (del dolor), el que farem serà “des-algitzar-los” tot reduint la seva sensibilitat al malestar (com ara el cansament) o/i la seva sensibilitat de patiment (temors, pors).

Recordem que tota tècnica de relaxació necessita de 20 minuts, com a mínim. En aquest cas, la tècnica tindrà com a objectiu una relaxació que “des-algitzi” a l’infant.

Actuarem sobre la postura de l’infant. Això ho farem aprofitant de nou el que passava durant la seva gestació. Cal recuperar dues postures: la de l’infant quan estava en gestació, i la postura que la mare tenia mentre el gestava. La primera, la de l’infant en gestació, correspon a la posició fetal de cames flexionades vers el ventre, tors i cap tirat endavant vers les cames flexionades. Per recuperar en l’infant aquesta postura es pot fer de dues maneres. Una d’elles es que la mare segui amb les cames creuades, a l’estil “Buda”, i es posi l’infant assegut a la falda, en l’espai que hi ha entre les cames creuades i el ventre, i li passi amb un braç per sota d’una aixella aguantant-li el torç, més a nivell de la panxa que del tòrax, permetent-li que es flexioni endavant, fent servir l’altre ma per acaronar el seu cap i clatell, mentre anem movent-nos endavant i enradera. L’altra forma es posar l’infant de cara a nosaltres i sobre una de les nostres espatlles fent que aguanti el cap sobre la nostra espatlla, acaronant cap, clatell i esquena.

Recuperant la posició fetal. Fotografia: Dr. de Haro
Recuperant la posició fetal.
Fotografia: Dr. de Haro

Pel que fa a la postura de la mare, en la que ella es sentia més còmoda, més tranquil·la, menys adolorida, més confortable. Pot succeir que no concordi amb les postures descrites abans, en aquest cas, la mare adopta la postura que li era més agradable alhora que agafa a l’infant i el fa reposar, si pot sobre d’ella, amb un moviment suau.

Sigui quina sigui la postura adoptada, la mare ha de entrar en aquells pensaments, sentiments i emocions positives que tenia mentre l’estava gestant; alhora que ha d’apartar-se de la versió negativa dels mateixos.

Aquest tipus de relaxació ha estar vinculada a moments del dia en els quals l’infant es deixarà conduir en aquesta forma de fer. Si això es fa de forma sistemàtica, i si l’infant ja és una mica gran, se li pot explicar, i portar-ho a la pràctica cada dia abans de dormir, en la seva habitació, en el seu llit, etc.

(Recordeu aplicar simultàniament els colors, les olors, els sons, etc. que es van explicar en curs passat).

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

La importància de la comunicació amb els fills

Alguna vegada has tingut la sensació de que els teus fills o filles i tu no parleu el mateix idioma?

Els editors de Parlem-ne sabem que, de vegades, això pot succeïr. Per aquest motiu, tot continuant en la línia que vam iniciar a la darrera entrada, avui us deixem aquest simpàtic video que tracta exactament sobre això.

Ara bé, què podem fer nosaltres per a millorar aquesta comunicació, per a entendre millor les nostres criatures (i no tan criatures) i, per tant, poder-les ajudar a crèixer i desenvolupar-se? A continuació us fem algunes propostes que es poden posar en pràctica a totes les edats, desde la infància més tendre fins a l’adolescència:

  • Dediqueu cada dia una bona estona a xerrar sobre qualsevol tema (què han fet a l’escola, amb qui han jugat al pati, quins han estat el millor i el pitjor moment del dia, com se senten amb els seus amics i companys de classe…). Les hores dels àpats poden ser una bona ocasió (sense mòbils 😉 )
  • Interesseu-vos pels temes que els agraden: els seus amics, la sèrie de dibuixos, la col·lecció de cromos, el seu esport o activitat extraescolar… En definitiva, els seus hobbies.
  • Quan parleu, preseteu la màxima atenció possible, tot evitant interferències com la TV, el mòbil…
  • Amb regularitat i la màxima freqüència possible, dediqueu temps a passar junts una estona agradable, jugant, mirant junts una “peli” i comentant-la, fent qualsevol activitat que us agradi (com ara anar en bicicleta, cuinar, fer manualitats, mirar un partit, jocs de taula, llegir plegats…). Xerrar sobre temes relaxats i passar-ho bé junts és el que obre la porta per a parlar de temes més trascendentals.
  • Un bon massatge pot relaxar-los prou com per a deixar-se anar i parlar sobre allò que més els preocupa.
  • Estigueu molt atents a les seves preguntes i comentaris, i responeu-los sempre. Si hi ha quelcom que us crida l’atenció, pregunteu-li: “Com és que dius això?”.

Potser, si la mare del video hagués fet això últim, no li hauria passat el que li ha passat 😉

 

«page 1 of 3
Welcome , today is dimarts , 14 agost 2018