5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Cinquena part: “Cronoubicats”

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer articlesegon articletercer article, quart article.
 

Fins ara hem estat desenvolupant tècniques de relaxació basades en sentits més o menys fàcils d’entendre. El sentit que aprofitarem en aquest apartat correspon al sentit que ens indica en quin moment del dia o de la nit estem vivint; es tracta del sentit “cronobiològic” els sensors del qual es troben en els ulls i en el cervell, i tenen per missió captar la quantitat de llum que hi ha en el nostre entorn configurant el que se’n diu “cicle circardià”.

En teoria hauríem d’estar parlant de la llum solar i les seves variacions estacionals, i dic en teoria perquè a part de la llum solar tenim la llum artificial que actua de contaminant, despistant al sensors que acaben enganyant al cervell.

L’hormona que s’allibera per efecte d’aquests sensors, és la melatonina i els seus efectes són vitals per la funció cerebral, i per tant per l’estabilitat emocional de la persona. El nostre codi genètic ha configurat unes modificacions en funció de la intensitat de la llum solar que ens envolta, això significa, per exemple, que ens preparem per despertar i ens preparen per anar a dormir quan “s’encén i quan s’apaga la il·luminació solar”, respectivament. No hi ha opció a modificar aquesta dependència lumínica. Una altre cosa és el que fem per saltar-nos aquesta activitat fisiològica del nostre cos, com per exemple mantenir obertes les llums des de la posta de sol fins molt entrada la nit, tant a les cases com al carrer, trencant la fisiologia del nostre cos.

El tema és més complexe; s’hauria de parlar del tipus de llum (color), del tipus de persona (matinadors, dormilegues), de la latitud geogràfica on es viu (Equador, pols), etc. El cert és que l’alteració del nostre ritme circardià comporta moltes malalties, entre elles, alteracions de la son, alteracions de concentració, estats d’estrès, ineficàcia laboral, alteracions hormonals, patologies d’òrgans del nostre cos, etc.

 

"Cronoubicats" Fotografia: Dr. de Haro
“Cronoubicats”
Fotografia: Dr. de Haro

Educar el nostre ritme cronobiológic es fàcil en tant en quan entenguem que les hores que no es dormen, estan perdudes, no es recuperaran mai, que canviar els horaris del nostre ritme de vida no es gratuït, es paga amb la salut.

Per aprofitar el “sentit cronobiològic” en la relaxació dels infant hem de començar per trobar un lloc amb una llum natural solar concreta. La relaxació amb llum artificial que no sigui del mateix color que la que te el sol en el moment de fer la relaxació, és una falsa relaxació, ja que el nostre cos i per tant el de l’infant detecta una tipus de llum natural diferent a la natural; i això passa per què una part de la radiació solar que estimula els nostres sensors entra pels nostres ulls de forma directe, i una altra part travessa les parets del nostres habitacles.

Podem escollir el moment del dia. Hi ha dos grans moments al matí al desvetllar-se i a la caiguda de la tarda, al capvespre. En tots dos moments cal incloure la tècnica respiratòria explicada en les tècniques bàsiques de relaxació transensorial (quart article). En aquest cas el que fem és combinar un exercici muscular amb una impressió sensorial lumínica.

* * *

Per a totes les persones que heu seguit aquestes petites tècniques, heu descobert que la funció sensorial depèn tant de l’òrgan (ull, llengua, orella, etc) com del cervell (veure, tastar, sentir, etc.),per tant hem vist que la funció sensorial es “multisensorial” i alhora hem vist que els sentits estan connectats els uns amb els altres, és “transensorial”, i que construeixen emocions, sentiments i raons; són per tant “multinivell“ els quals invadeixen les tres dimensions de l’ésser humà (cos ment i esperit) per ser “multidimensionals”.

En resum la relaxació és un fet “Multisensorial, Transensorial, Multinivell i Multidimensional”, i en la mesura que ho entenguem així, els efectes sobre la persona , en aquest cas sobre l’infant, seran extraordinàriament positius.

És possible que també algú ja hagi descobert que la base de la relaxació d’un infant és l’adult, de manera que , a més nivell de relaxació de l’adult, més capacitat de relaxació absorbeix l’infant; de fet les eines que hem anat aportant han estat eines de relaxació de l’adult realitzades al costat d’un infant.  

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Quarta part: Pressió

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article, tercer article.
 

Recordem que quan parlem d’”estrès”, volem indicar dos fets: el primer tracte d’una sobrecàrrega d’accions correctores sobre el nostre el cos i la nostra ment, que tenen per objectiu modificar formes d’actuar i pensar no oportunes per la persona malgrat ella cregui que si; i el segon es que es produeixen lesions cel·lulars i de funcions les quals queden fixades en el cos i en la maduració cerebral. Totes dues descripcions es manifesten en forma d’alteració dels sensors del nostre cos.

Com ja sabem, el nostre cos te sensors encarregats de percebre diferents tipus d’estímuls, entre els quals hi tenim les variacions de les pressions de les substancies que ens composen. Exactament tenim sensors que detecten les pressions degudes a substàncies sòlides (el pes dels ossos, massa muscular, dels òrgans), habitualment sons sensor situats a la pell o en els òrgans interns, també te sensors per les pressions dels líquids del nostre cos (per la sang, que detecten la Hipertensió / Hipotensió arterial, per al líquid cefàlic-raquidi del cervell,que detecten la hipertensió / hipotensió cranial, per l’orina, que detecta la quantitat de liquid que hi ha la bufeta, etc.). Així mateix tenim sensors que analitzen la concentració dels gasos del nostre cos, com son l’oxigen, el diòxid de carbó, i l’òxid nitros.

Per relaxar-nos a partir de l’acció de les pressions sobre el nostre cos, la millor manera es actuar via la respiració, ja que aquesta incideix sobre la resta de sensors. Quan fem una bona respiració, mobilitzem parts del nostre cos que alliberen serotonina (substancia antidepressiva), de la qual el 90% es produeix en el sistema nerviós de l’aparell digestiu (el 10% restant es produeix en el cervell). Ara enteneu com és possible que una bona alimentació pugui donar tan bona relaxació. Si afegim unes bones maniobres respiratòries, la potència de relaxació l’augmentarem.

La millor tècnica, depenent de l’edat de l’infant,consisteix, com sempre, en crear uns costums, uns hàbits, que a nivell de les maniobres de respiració es comença per estirar-se a terra (mare/pare i fill) , un cop estirats a terra, vestits amb roba molt laxe, o afluixant bé el vestit, sobre un tatami.

Tatami Fotografia: Dr. de Haro
Tatami
Fotografia: Dr. de Haro

S’inicia la respiració per la panxa, es continua per el pit i ‘s’acaba en les espatlles; es a dir es tira el ventre enfora agafant aire (sense moure el pit), tot seguit i mantenint l’aire agafat via el ventre, s’expandeix el tòrax com si volguéssim desencaixar sols les costelles, per seguir, tirant de les espatlles cap a munt. La segona fase consisteix en expulsar l’aire agafat afluixant la panxa al màxim, després el pit també fins els màxim i per últim baixant les espatlles. Cada cicle complet allibera quantitats ingents d’antidepressiu. El nombre de respiracions ha de ser de tres seguides ben fetes; al principi pot costat aconseguir fer-ne una de ben feta, però poc a poc s’arriba a tenir-ho dominat. La mare/pare en aquest cas acompanya al fill, vetllant per que a poc a poc o vagi aconseguint. Si l’infant és molt petit el podem posar sobre el nostre pit que a que percebi el ritme; si no es tan petit pot anar aprenent aquests costums.

Aquesta mena d’exercici val la pena fer-lo abans d’anar a dormir i després de despertar-se. Una vegada s’ha convertit en una maniobra fàcil, es pot allargar durant 3 mesos a partir dels quals es proposa de fer-ho a qualsevol moment i lloc.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Tercera part: Concentrats o diluïts

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article).

Tots els éssers vius tenim la necessitat de mantenir en concentracions correctes certes substàncies tals com l’aigua, la sal, el sucre, l’oxigen, etc. . Quan aquestes condicions no es compleixen, els sensor que vigilen aquestes funcions destroten l’estat del tot el cos; seria el cas de l’excés o defecte de sucre, de sal, de minerals, greixos etc., que donarien lloc a la diabetis, mala hidratació, sobrepès L’alteració de la presencia d’aquests substancies es pot produir o bé per ingesta incorrecte o bé per una ingesta correcte mal gestionada. Per tant aquestes causes son la base de l’estrès, de la des-relaxació de la persona, en aquest cas l’infant. La mala nutrició, sigui per mala quantitat o/i qualitat defectuosa dels nutrients es una de les causes més importants d’estrès.

Relaxar a partir dels sentits que capten la concentració de la matèria en els seus tres estats (sòlid, liquid i gasós) i la pressió de les substàncies també en els seus tres estat pot semblar una feina molt estranya, quan de fet és molt senzilla.

“El còctel excitant” (greix+sucre+sal); dit d’una altra manera “un donut” és el prototip de l’antirelaxant, junt amb tota mena de “chuches”i “pastes” salades, on hi cal inquivir-hi les galetes, de les quals moltes d’elles estan fetes a base de sucre, sal i greix, en altres paraules es crea una situació d’estrès (absència de relaxació).

Brioxeria industrial Fotografia: Dr. de Haro
Brioxeria industrial
Fotografia: Dr. de Haro

Una manera de relaxar a l’infant és preparar el “berenar de relaxació”, que ha de ser totalment oposat al còctel energètic descrit. Estem parlant de “l’entrepà del berenar”. Cal construir un protocol del berenar, de manera que l’infant vegi com es prepara, aquesta manera de procedir estimula l’olfacte, la visualitat, el so del que es menjarà, i per últim estimularà el tacte (al agafar-lo) i el gust (al mossegar-lo). Si l’infant és prou gran, se’l pot convidar a estar a prop de la mare per que ho pugui observar (o inclús col-laborar). Una vega estigui preparat, la mare o el pare que ho faci, haurà d’haver-se fet un entrepà equivalent per així, una vegada fets, tots dos, asseguts o estirats a terra, sobre un sofà, etc. gaudint del petit àpat. La importància del qual està en que l’infant estigui al costa de qui li ho prepara, capti les percepcions sensorials de l’àpat i el gaudir amb qui l’estima i l’aprecia. 

Entrepans Fotografia: Dr. de Haro
Entrepans
Fotografia: Dr. de Haro

Muntar aquest escenari del “berenar” significa en primer lloc apartar-se dels còctels energètics i excitants, en segon lloc, afavoreix la nutrició amb una millor digestió per el fet viure la elaboració del menjar, tercer induir a ingerir un aliment de forma tranquil-la, de tal manera que pensar en ell ja obrirà la preparació a la digestió l’actitud i posterior relaxació, i quart, fer que l’aliment sigui aprofitat com a nutrient corporal, emotiu i cognitiu agradable.

Queda per dir que la beguda acompanyant ha de ser un suc natural, si és possible que l’infant vegi com es fa.

Recordeu que el contingut de l’entrepà i el suc, quan més petit sigui l’infant, i en la mesura de les possibilitats, ha de ser el més proper a allò que la mare menjava amb més gust quan estava gestant-lo.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

 

Cinc formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Segona part: Equilibri

 

(Podeu consultar la primera part en aquest enllaç)

Tots els sentits, necessiten, per a funcionar bé, que hi hagi moviment, canvis; així trobem que el moviment d’ones sonores permet l’audició, el moviment de les ones de llum permet la visió, el moviment de les substàncies químiques permet l’olfacte i el gust, el moviment de la pell, muscles, articulacions i òrgans interns permet el tacte. Sense moviment, sense canvis, desapareix l’estímul i no hi ha sensació ni percepció. Tant es així que durant la gestació, durant la formació del futur nadó,els músculs ja tenen moviment propi abans de que aquests connectin amb els nervis, això a permès descobrir que en realitat el sistema nerviós, quan connecta amb els diferents òrgans, en aquest cas els músculs (inclòs el cor), és regular el moviment que aquest ja tenien de forma autònoma. 

El setè senti és el sentit de l’equilibri, és el sentit, per excel·lència, del moviment. Com a tal també és educable i conduïble vers la relaxació.

Tornem de nou al patró bàsic per afavorir la relaxació en els infants, que és partir d’allò que va relaxar a la mare durant la gestació; aprofitarem el ritme i so d’una música que actués de forma relaxant durant l’embaràs. Caldrà doncs fer servir aquesta música que utilitzarem per ballar amb l’infant. Es pot ballar, depenent de l’edat de l’infant, mare i fill/a agafats, sigui portant-lo en braços, sigui separats però agafats de la ma o totalment separats. Es tracte de moure’s a partir del ritme, el ritme és la base de la relaxació, la musicalitat fa d’entorn. Fer unes petites sessions de ball d’uns 20 minuts, alguns dies a la setmana, de forma sistemàtica, fa que es trenqui la rigidesa corporal augmentant la elasticitat del cos i al seva coordinació, fenomen que condueix a una relaxació de la ment.

Aixo no és res més que una adaptació del que fèiem les nostres tataràvies, gronxar-nos en un bressol gronxador.

Equilibri Fotografia: Dr. de Haro
Equilibri
Fotografia: Dr. de Haro

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Primera part: Analgèsia

Tècniques bàsiques de relaxació Transensorial

Durant el curs passat vàrem exposar com podem educar als nostres infants en la relaxació des dels cinc sentits clàssics (tacte, oïde, olfacte, vista i gust). Continuant amb aquesta perspectiva sensorial, anirem descobrint al llarg de cinc articles més que, a més de les que ja vam tractar anteriorment, hi ha 5 formes més de relaxació transensorial, gràcies a que en realitat disposem de 10 sentits (en la actualitat ja s’està investigant l’onzè). Per tant, en aquesta segona sèrie d’articles, donarem més eines per ampliar els nostres coneixements sobre la nostra sensorialitat.

Degut a que passem d’una concepció clàssica a una altra de més novedosa, podríem percebre els capítols propers com una mica “esotèrics”. Malgrat això, tot plegat té una ferma base científica. Aquest nous sentits també són cinc i comprenen: el dolor, l’equilibri, la concentració de les substàncies dels nostre cos, la pressió d’aquestes substàncies, i el sentit cronobiològic. En aquest primer article explicarem com aprofitar el sentit del dolor per relaxar infants.

A diferencia de les tècniques de relaxació aplicades durant el curs passat, en què partíem dels cinc sentits clàssics, les que utilitzarem aquest curs, partiran dels cinc nous sentits, i es basaran en el vam aprendre anteriorment, ja que aquests nous sentits tenen una forma molt especial d’actuar, perquè que estan influenciats i s’aprofiten de forma poderosa dels altres sentits.

Analgèsia

L’estudi i el control del dolor s’han pogut portar a terme de forma eficaç gràcies al descobriment dels diferents tipus de receptors que configuren la percepció del dolor. Aquests receptors es troben també dins de les estructures anatòmiques (ull, orella, llengua, pell i nas) i dins de la seva funció (veure, sentir, tastar, tocar i olorar), de tal manera que podem percebre dolor tant si punxem amb un agulla una orella, com si li apliquem un so molt fort; tant si rasquem la còrnea de l’ull, com si posem una llum molt forta; i així podríem continuar amb la resta de sentits. Això significa que la percepció del dolor, o percepció àlgica, es construeix tant en la perifèria de l’òrgan sensorial com en el cervell.

Aquesta forma  que té el nostre cos de gestionar el dolor obre noves formes per entendre el ventall de tres dimensions en les que aquest es manifesta; tenim així el dolor físic (cos), el dolor produït pels nostres sentiments (cos-ment) i el produït a nivell psicològic (ment). Per exemple: un cop de martell al dit, genera un tipus de dolor diferent al de veure un infant mort surant a la platja, o al dolor produït pel record de persones perdudes o de situacions viscudes.

De fet, del que estem parlant és de diferents formes de dolor que podem anomenar àlgiques, productores de“malestar” de “patiment”, que no poden existir sense un receptors, sense uns sensors, els quals podem educar.

Si volem relaxar un infant a partir dels receptors àlgics (del dolor), el que farem serà “des-algitzar-los” tot reduint la seva sensibilitat al malestar (com ara el cansament) o/i la seva sensibilitat de patiment (temors, pors).

Recordem que tota tècnica de relaxació necessita de 20 minuts, com a mínim. En aquest cas, la tècnica tindrà com a objectiu una relaxació que “des-algitzi” a l’infant.

Actuarem sobre la postura de l’infant. Això ho farem aprofitant de nou el que passava durant la seva gestació. Cal recuperar dues postures: la de l’infant quan estava en gestació, i la postura que la mare tenia mentre el gestava. La primera, la de l’infant en gestació, correspon a la posició fetal de cames flexionades vers el ventre, tors i cap tirat endavant vers les cames flexionades. Per recuperar en l’infant aquesta postura es pot fer de dues maneres. Una d’elles es que la mare segui amb les cames creuades, a l’estil “Buda”, i es posi l’infant assegut a la falda, en l’espai que hi ha entre les cames creuades i el ventre, i li passi amb un braç per sota d’una aixella aguantant-li el torç, més a nivell de la panxa que del tòrax, permetent-li que es flexioni endavant, fent servir l’altre ma per acaronar el seu cap i clatell, mentre anem movent-nos endavant i enradera. L’altra forma es posar l’infant de cara a nosaltres i sobre una de les nostres espatlles fent que aguanti el cap sobre la nostra espatlla, acaronant cap, clatell i esquena.

Recuperant la posició fetal. Fotografia: Dr. de Haro
Recuperant la posició fetal.
Fotografia: Dr. de Haro

Pel que fa a la postura de la mare, en la que ella es sentia més còmoda, més tranquil·la, menys adolorida, més confortable. Pot succeir que no concordi amb les postures descrites abans, en aquest cas, la mare adopta la postura que li era més agradable alhora que agafa a l’infant i el fa reposar, si pot sobre d’ella, amb un moviment suau.

Sigui quina sigui la postura adoptada, la mare ha de entrar en aquells pensaments, sentiments i emocions positives que tenia mentre l’estava gestant; alhora que ha d’apartar-se de la versió negativa dels mateixos.

Aquest tipus de relaxació ha estar vinculada a moments del dia en els quals l’infant es deixarà conduir en aquesta forma de fer. Si això es fa de forma sistemàtica, i si l’infant ja és una mica gran, se li pot explicar, i portar-ho a la pràctica cada dia abans de dormir, en la seva habitació, en el seu llit, etc.

(Recordeu aplicar simultàniament els colors, les olors, els sons, etc. que es van explicar en curs passat).

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

5 formes d’ajudar-los a relaxar-se. Cinquena part: Gust sedant.

La Marina i en Joan, protagonistes, juntament amb la seva filla Paula, de la sèrie d’articles sobre relaxació sensorial, estan llegint atentament la cinquena i última entrega de la saga, que correspon al sentit del gust.

Ara que ja han trobat la forma d’ajudar la seva inquieta filla a gaudir d’estones de tranquil·litat i quietut a travès dels altres quatre sentits, tots dos es pregunten, intrigats, de quina manera pot afectar el gust en la relaxació…

5 formes d’ajudar-los a relaxar-se. Cinquena part: Gust sedant

El nostre sistema sensorial, mentre anem creixent dins del ventre de la nostra mare, ve a ser com un petit restaurant on hi ha tot el que trobaríem en qualsevol restaurant de la nostra vida quotidiana actual. Hi ha un lloc per menjar, un moment per ingerir, una temperatura, textures, sons, llum, colors, olors que ens envolten, i evidentment també hi ha “gustos” que ens acompanyen mentre anem deglutint el líquid amniòtic.

En el període de la nostra vida uterina, tastem coses que la mare ha tastat. El líquid amniòtic que ens envolta està carregat de substancies que provenen de la nostra mare i que nosaltres ingerim (deglutim) mentre restem dins la seva panxa. No es com  estar al Celler de Can Roca, però tampoc hi ha manca de degustació.

Nosaltres anem “tastant” tot el que ens arriba, amb la particularitat de que va acompanyat de percepcions de benestar o de malestar en funció del grau de felicitat o d’angoixa que viu la mare que ens porta.

Mandarina. Gust sedant. Fotografia de Dr. J. de Haro.
Mandarina. Gust sedant.
Fotografia de Dr. J. de Haro.

Així quan som fetus, el nostre paladar es va formant al ritme tant de les substàncies que deglutim, via el líquid amniòtic, com de les substàncies que ens arriben des de la mare, i que son fruit de situacions d’angoixa o de joia que la seva vida. Si la mare està feliç menjant una pasta salada, nosaltres rebrem tant el gust salat de la pasta com les hormones del plaer que circulen per ella, fent que la nostra percepció de “salat” que arriba a la nostre boca vagi acompanyada d’una sensació de plaer produït per les hormones del benestar que també ens estan arribant des d’ella i per tant estarem aprenent que el gust salat és agradable. Si per el contrari està menjant un pastís dolç, però en estat d’estrès, percebrem el gust dolç junt amb les hormones del disconfort que ens ensenyaran que la percepció dolça és desagradable.

Exposat tot això, podem induir una relaxació a partir del gustos preferits per a la mare, però en aquest cas vetllant per la tendència general de que el dolç és el gust més acceptat (excepte si ha estat educat amb estrès) i que el gustos àcids i amargs  son molt rebutjats, (excepte si han estat educats amb situacions agradables de la mare).

Recordem que en la lactància materna, el nadó menja el mateix que la mare. Si ella menja formatge el nen menjarà els component del formatge, si menja cigrons, menjarà els components dels cigrons… .

La relaxació via la ingesta, via el gust, és una mica més complicada, alhora que més senzilla en tant en quan la primera necessitat és la d’ingerir que ja dona el plaer.

La millor manera d’incitar a una relaxació és donar petites quantitats del menjar que concordi amb el menjar que més agradable era per la mare durant la gestació, sempre que sigui possible segons l’edat del ‘infant i en una presentació adequada al mateix. El temps mínim torna a ser de 20 minuts d’estimulació( d’aportar l’estímul relaxant, en aquest cas el menjar escollit).

Dr. J. de Haro Licer

Otorrinolaringologia HMB

-Caram! Això sí que m’ha sorprès, Joan! -Va exclamar la Marina en acabar de llegir l’article.

- Sí, a mi també, realment… Però vaja, no hi perdem res per provar.

- No, no, res en absolut. A la fi, la Paula ja es relaxa molt bé amb tot el diu als altres articles i que hen anat fent: el “Tango infantil“, amb el massatge; el “So gronxador“, amb la musiqueta tranquil·la; el “Perfum evocador“, amb la olor de jessamí; el ”Color sedant“, amb la llum tan agradable que hem aconseguit posant aquell llençol davant la finestra… Tot ha ajudat a crear un ambient tan maco i relaxant…

- I tant! I, sobretot, també crec que el fet d’haver estat sistemàtics, fent cada dia sense falta els 20 minuts de relaxació, ha ajudat molt a que la Paula s’hi hagi “enganxat” i li hagi agafat el gust.

- Sí, noi; per a ella, que és tan moguda, és molt important ser capaç de parar una estoneta la màquina -va rebufar la Marina.

- Bé, per a ella i per a tothom. Jo estic pensant en que ens hi posem també nosaltres dos… -digué en Joan amb un somriure.

- Ostres! Doncs em sembla que sí que ho farem! I, calla, calla, saps què m’està venint al cap ara?

- Què?

- Que quan estava embarassada em venien molt de gust els sucs de fruita naturals. Te’n recordes? -Mentre parlava, a la Marina li va venir salivera només de pensar en el que gaudia d’aquells sucs.

- Com no ho hauria de recordar? -va riure en Joan-. Si et vaig regalar una liquadora pel teu aniversari!

- Sí, sí, i em feies cada matí un suc de fruites variades… Què bons que eren! Me’ls prenia tan de gust, allà al sofà, mentre llegia tranquil·lament… -De sobte se li va acudir una idea, i va exclamar-: Ai! És clar! Doncs els sucs aquests són el que li podríem fer a la Paula com a “Gust relaxant”!

- És clar! M’ho has tret de la boca!

- Doncs apa, aquesta mateixa tarda li’n farem un perquè es prengui a glopets durant l’estoneta de la relaxació. I haurem de pensar a posar-li uns coixins per tal que quedi una mica incorporada i no se’ns ennuegui.

- Ben pensat. Segur que li farà il·lusió, i més encara quan li expliquem la història de perquè li fem.

I, d’aquesta manera, en Joan, la Marina i la Paula, van aconseguir gaudir d’una relaxació  molt completa. Amb el pas dels anys, el costum de “l’estoneta de relaxació” es va convertir en una mena de tradició familiar plena de bons records, d’experiències compartides, i d’aprenentatges interessants. I, el que és més important, amb el temps, va ajudar la Paula a sentir-se més segura de sí mateixa i més equilibrada, a tenir un vincle afectiu més fort amb els seus pares i, en definitiva, a crèixer més sana.

No us fan una mica d’enveja sana? Doncs, apa! Només us hi heu de posar! ;)

Equip de Pediatria.

 

5 formes d’ajudar-los a relaxar-se. Quarta part: Color sedant.

Ha passat tot un estiu, i els nostres protagonistes de la sèrie sobre relaxació a travès dels sentits, la Paula, la Marina i en Joan, també han fet vacances; han anat uns dies a la platja, uns altres a la piscina, alguns a fer visites culturals adients per a la Paula, i d’altres s’han quedat a casa descansant… Han estat unes setmanes meravelloses, i ara torna a tocar començar amb la rutina…

- Què bé que ens han anat les vacances! -va exclamar la Marina amb un llarg suspir.

- Sí, mama. Jo vull més vacances! -digué la Paula, corrent al voltant del menjador.

- Tots en volem més, Paula, però ara toca tornar a l’escola i a la feina.

- Sííííí!! L’escola dels nens grans! -cridá la Paula, tot enfilant-se a una cadireta i aixecant els braços. 

- Ara que hi penso, Joan, te’n recordes que al blog de Pediatria havia de sortir un article nou sobre la relaxació?

- Tens raó! L’últim havia estat sobre les olors relaxants…

- Sí. I va ser molt fàcil de trobar, perquè tots dos vam recordar que, quan la Paula era més petita, sempre deia que li encantava la olor del jessamí. T’en recordes que vam pensar que potser li evocaria inconscientment els moments que passava a la terrassa de casa de la teva mare? Era increïble veure-la tan atenta i quieta mentre l’avia li ensenyava les plantes que hi té.

- I tant! Ara ja tenim el tacte amb el massatge, la oïda amb la musiqueta, i el jessamí per a la olor. Anem a mirar el blog, a veure quin sentit tenim ara. Vine, Paula, que veuràs a on estem aprenent la mama i el papa a fer l’estoneta de relaxació.

- Sí, sí! I jo li faré als ninos!

Els pares, contents del bon efecte que estava tenint aquella nova tècnica, van agafar la seva filla a la falda, i tots tres davant de l’ordinador van descobrir el nou article de Parlem-ne:

5 formes d’ajudar-los a relaxar-se. Quarta part: Color sedant.

Sense oblidar que l’afectivitat es modelada per els sentits (sensorialitat) i que aquella una vegada ha estat construïda influeix en la sensitivitat de la persona, podem exposar una tècnica de relaxació que aprofita la funció visual del infant.

         Ens cal saber primer que  a nivell de preferències de colors està establert que els colors més acceptats, pel que fa a la societat occidental, son, de més a menys i dins dels tres primer colors més agradables: el blau, el verd y el roig i els que menys son el marró, el rosa i el gris.

Colors. Imatge de Dr. J. de Haro.
Colors.
Imatge de Dr. J. de Haro.

       

Una altra informació que hem de conèixer de les eines que afavoreixen la relaxació és el tipus de llum que ens ha envoltat en la nostra gestació. Per un infant petit el color que l’apropa més a la relaxació és aquell que l’ha acompanyat durant la seva gestació, sigui de forma directe ( a través de la pell del ventre de la mare), o bé de forma indirecte via els colors que relaxaven a la mare .

         Cal fer, per tant una combinació de presentació de colors que indueixin a la relaxació que serien el color blau (tipus cel)/ verd (tipus prat d’herba) junt amb el  color més agradable de la mare i el colors regnants durant la gestació dins del ventre de la mare al passar la llum a través de la pell del ventre, l’úter i el líquid amniòtic (color roig carabassa).

         L’ideal seria poder gaudir d’aquest colors de forma natural ( cel blau, verd d’herba y llum solar filtrada vers el color carabassa) o en el seu defecte aplicar aquest colors en l’entorn del infant en el moment de portar a terme la tècnica de relaxació. El temps necessari, com ja hem exposat en les altres tècniques de relaxació ha de ser de 20′ minuts com a mínim per que el nadó comenci a sentir els efectes relaxadors.

Dr. J. de Haro Licer

Otorrinolaringologia HMB

- Un color… -va fer en Joan, pensarós.

- A mi m’agrada el rosa, papa!

- Molt bé, Paula, ja ho sabem, i per això tens quasi tota la roba de color rosa, perquè tu la demanes així -va somriure el pare.

- El color rosa és molt xulo, i també n’hi han d’altres que ho són -digué la mare-. Què et sembla si ara trobem un que vagi bé per a les estones de massatge?

- Val.

- Crec que li demanaré a la meva mare un llençol vell molt primet, d’un color així com taronjós, que hi té a casa. Què us sembla? -va proposar en Joan-. El podríem penjar amb unes pinces davant de la finestra per a l’estoneta de relaxació.

- Doncs em sembla una idea genial. Bona, bonica i barata!

- Molt bé, però ara toca el matxatxe! -va reivindicar la Paula, tot corrent cap el sofà-. Mama, papa, avui us toca a tos dos, i després us el faré jo!

En Joan i la Marina van somriure sorpresos, i van seguir la seva filla cap al menjador.

Només ens falta un sentit. Quina serà la forma de fer-lo servir per a relaxar-nos? No us perdeu el darrer episodi de la saga, d’aquí quatre setmanes! ;)

Equip de Pediatria.

5 formes d’ajudar-los a relaxar-se. Tercera part: Perfum evocador.

Al primer i el segon episodis d’aquesta sèrie, hem conegut a la Paula, una nena molt moguda de tres anys, i els seus pares, la Marina i en Joan, que estan provant noves formes d’ajudar la seva filla a relaxar-se…

- Papa, papa! Vull el matxatxe! -va dir la Paula un dia en arribar a casa.

- Que vols què? -En Joan no s’acabava de creure el que estava sentint; la Paula era una nena tan nerviosa que resultava sorprenent que demanès quelcom que consistís en estar relaxada una estona.

- El matxatxe, papa! Va… Txisplau…

- Sí, sí, és clar… Ara ens hi posem. És clar que sí.

En Joan, sense perdre temps, va col·locar la manteta dels massatges al sofà de casa i, ben bé abans d’haver-la acabat de posar, la nena ja hi era estirada amb els ullets tancats i preparada.

- Apa som-hi -va dir en Joan, somrient.

- Però, papa, la música!

- La música? Quina música?

- Sí papa, la música que va posar la mama demà. La música del CD. -La nena es va incorporar per a assenyalar l’aparell de música.

- Ahir… seria ahir, no demà…

En Joan va recordar aleshores que, uns dies abans, la Marina i ell van comentar que havien de trobar un so relaxant per acompanyar el massatge, tal com es recomenava als articles de Parlem-ne. Aleshores es va apropar al vell reproductor de CDs i va comprovar que n’hi havia un a dins. El va posar en marxa i va començar a sonar una musiqueta molt tranquil·la que feia molt de temps que no sentia.

- Era aquesta? -va preguntar, mirant la seva filla, entre divertit i sorprès, en veure-la tan interessada en el massatge.

- Sí, sí, aquesta! -va fer la Paula, tornant a estirar-se-. I també l’has de cantar fluixet, com la mama -xiuxiuejà la nena mentre tancava els ulls un altre cop.

- Molt bé. Doncs ara sí, som-hi -va somriure el pare, encara sense poder creure el que veia.

Ja cap al tard, quan la Paula ja estava dormint, la mare va tornar a casa.

- No et creuràs el que ha passat aquesta tarda -va comentar en Joan, després de saludar la Marina.

- Què? -preguntà ella, encuriosida.

En Joan li va explicar la història i, en acabar, li va preguntar de què era aquella musiqueta que havien fet servir i que tant havia agradat a la Paula.

- Doncs és un disc que m’havia comprat quan era estudiant, fa uns quants anys ja. El sentia mentre estudiava pels exàmens. M’anava molt bé per concentrar-me i tranquil·litzar-me, i a més m’agradava molt. Per això, quan la Paula era petita me’l posava moltes vegades mentre li donava el pit, i sovint també tararejava les cançons mentre totes dues ens relaxàvem.

- Ah, és clar! Com allò sobre l’embaràs que deia a l’article!

- Exacte! Només que en aquesta ocasió ha estat quelcom de la lactància, en comptes de l’embaràs. Però sembla que ha anat bé, oi?

- I tant! Ara hem de continuar mirant què més hi posa al blog a la tercera part de la sèrie d’articles sobre relaxació, que ben segur serà interessant.

I així ho van fer… :)

5 formes d’ajudar-los a relaxar-se. Tercera part: Perfum evocador

Cal aprendre a tocar? A oir?. No, el que cal aprendre és a “palpar” en lloc de tocar, a “escoltar”en lloc de sentir, a ensumar en lloc d’olorar, a mirar en lloc de veure, a tastar en lloc de gustar etc.

         Aquesta disquisició semàntica té per objectiu prendre consciència de que la nostra sensorialitat té dues vessants: la passiva (Tocar, olorar, veure, etc.) i l’activa (palpar, ensumar, mirar, etc.). Els nostres sentits tenen diferents graus de penetració en la nostra memòria. Si ens fixem en l’olfacte, podem dir d’ell que és el sentit més agressiu que posseïm, pel que fa a imprimir memòria, degut a que els estímuls odorífers van a parar en un 90% i de forma directa a les zones cerebrals de la memòria, mentre que en la resta de sentits, els estímuls donen més voltes per el cervell abans d’arribar a les zones de la memòria.

         Si aprofitem aquestes característiques del sentit de l’olfacte podem construir tota una tècnica de relaxació. 

Flors. Olor relaxant. Fotografia de Dr. J. de Haro.
Flors. Olor relaxant.
Fotografia de Dr. J. de Haro.

       

Per relaxar un infant, via olfactiva, el millor és fer servir una olor que hagi estat present durant la seva gestació (la colònia, perfums, ambientadors, etc. que hagin acompanyat a la mare durant l’embaràs i fer-los servir de nou però aquesta vegada utilitzar-los de forma sistemàtica en els moments determinats que volem relaxar al infant. En el cas de no recordar quin tipus d’olors es feien servir durant la gestació, es pot escollir una olor determinada (una olor relaxant pot ser la d’espígol… però hi ha moltes altres amb component relaxant). 

         Com sempre, la sistemàtica, es a dir mantenir el ordre i ritme del moment de relaxació és tant important com la pròpia substancia olorosa que fem servir.

         Generalment es perfuma prèviament el lloc on s’ha d’induir la relaxació, amb varetes d’encens perfumat, i durant 20 minuts com a mínim es deixa a l’ infant en l’ambient olorós. La companyia de la mare afavorirà l’efecte relaxador olfactiu. 

Dr. J. de Haro Licer

Otorrinolaringologia HMB

Al proper episodi, passat l’estiu, descobrirem si els nostres protagonistes han aconseguit trobar aquesta olor relaxant… I tu, ja has trobat la teva?

Equip de pediatria

 

5 maneres d’ajudar-los a relaxar-se. Segona part: So gronxador

Recordeu en Joan i la Marina? Sí, sí, els pares de la Paula, aquella nena tan moguda… Bé, al final de l’anterior capítol d’aquesta història, tot just havien descobert que la seva filla començava a relaxar-se en alguns moments puntuals si li feien una miqueta de massatge a diari, i els vam deixar amb la seva recerca sobre com ajudar-la a continuar aquest nou aprenentatge…

- Abans de que comencem amb aquest segon article, et volia comentar una cosa, Joan -va dir la Marina.

- Digues.

- Fixa’t que al primer li dona força importància al fet de ser sistemàtics.

- Tens raó, hauríem de ser molt curosos amb això; jo ahir no vaig tenir temps de fer-li el massatge a la Paula perquè vaig arribar tard de la feina i de seguida es va fer l’hora de sopar…

- Sí, a mi també em va passar un dia, i crec que això és perquè potser li hem de donar més prioritat a aquesta estona de relaxació.

- Estic d’acord, Marina; és prou important com per a fer-li un bon lloc a la nostra rutina diària.

I, dit això, es van començar a llegir la segona part de la sèrie sobre relaxació, que deia així:

5 maneres d’ajudar-los a relaxar-se. Segona part: So gronxador

Des del ventre de la nostra mare hem estat escoltant tots els sons de l’entorn que ens han acompanyat al llarg de la nostre gestació. El nostre cervell i la nostra oïda han anat rebent tota mena de sons que ens envoltaven: sons del cos de la pròpia mare produïts per els budells (amb els seu pets), pel seu caminar (cruiximents),  batecs i ritme  del cor, entrada i sortida de l’aire dels pulmons, de l’estómac (rots), veu, etc., i sons de l’entorn de la mare (veu del pare, germans, TV, radio, música que escolta, festes família, … crits, discussions , etc.).

         Tots quests sons ha codificat i modelat la formació del sistema nerviós del cervell.

         Si aquest sons han esta agradables per a la mare, mentre nosaltres estem dins del seu ventre, succeeix que a part d’arribar-nos els sons, també ens arriben les hormones que el cos de la nostra mare va alliberant. Si els sons han estat agradables es produeix un augment de les hormones del benestar i del plaer que ja hem indicat en el capítol primer d’aquesta sèrie sobre relaxació (Serotonina, Dopamina, Oxitocina).

         L’efecte sobre la nostra gestació es literalment “brutal”, alhora que ens anem formant amb un cos, també ens construïm a nivell cerebral per unes neurones que estan inundades d’hormones del benestar que acaben per construir un sistema auditiu i unes àrees del cervell que memoritzen tant lo viscut com lo escoltat.

         Quin interès te tot això per la relaxació del infant? Resposta: tota, ja que el patró sonor que acompanya la nostra gestació és el mateix que ens permet relaxar-nos amb més facilitat una vegada hem nascut  a partir del part.

         Com podem aprofitar aquest fenomen? Resposta: fent servir el mateixos sons que hi havia durant la gestació!.

El so gronxador.  Fotografia de Dr. J. de Haro.
El so gronxador.
Fotografia de Dr. J. de Haro.

         Sols hem de recordar que fèiem quan volíem sentir-nos relaxats durant al gestació i aplicar-ho ara amb el nostre fill al nostre costat. Si escoltàvem una musica que ens era agradable, ara la podem tornar a posar o cantar( tararajar-la), si hi havia silenci ara podem aplicar silenci, si tocava  el piano, ara puc tornar a tocar el piano, etc. durant uns 20 minuts, cada dia a uns horaris fixes per habituar  al infant a la relaxació.

Entreu ala següent enllaç:

http://hispantv.com/newsdetail/videos/204082/bebe-piano-nana-video-sueno

El que heu vist no és fruit d’una casualitat, és fruit d’una pedagogia

Dr. J. de Haro Licer

Otorrinolaringologia HMB

- Caram! -va exclamar en Joan un cop van acabar de llegir-. Tenies raó, Marina; aquí torna a fer ènfasi en l’aspecte de ser constants…

- Sí, sembla que és realment important. I ara, a més hem de pensar quina mena de so  ajudaria a relaxar-se a la Paula.

- Vinga, pensem-hi.

I aquí deixem aquesta setmana als nostres protagonistes. Quin serà el seu “So gronxador? Aconseguiran la manera de compaginar l’estona de relaxació amb la seva rutina?

Trobareu la resposta a l’article del dia 20 de juny de 2016! ;)

Equip de pediatria

 

 

 

5 maneres d’ajudar-los a relaxar-se. Primera part: “Tango” infantil.

Són les vuit de la tarda. La Paula, després d’haver estat a la llar d’infants vàries hores, i d’haver passat una bona estona jugant al parc, sembla que no estigui prou cansada. Corre continuament, s’enfila per tot arreu, treu joguines i andròmines de tots els armaris de la casa… No hi ha manera de que pari una estona! Els pares fins i tot se senten cansats només de veure-la!

Des que va nèixer, ja van notar que era una nena molt moguda i, per aquets motiu, van decidir que seria bo donar-li la possibilitat de desfogar-se tot fent activitats al llarg del dia per donar sortida a aquella energia desbordant. Però ara s’adonaven que això no era del tot adient… Com podia ser que, malgrat totes les coses que feien per tal que la nena es desfoguès, ella continuès igual de nerviosa?

Aquell vespre, ja esgotat de perseguir la Paula per tot el pis, en Joan, el pare, va optar per dur-la al supermercat, on semblava que la nena es distreia una mica més i romania tranquileta una estona al carro, tot mirant les prestatgeries plenes de coses i la gent passant. Però quan portaven un quart d’hora allà, la nena es va començar a esverar un altre cop i va estar a punt de caure dalt a baix i de llençar un munt de pots de tomàquet triturat… El pare, absolutament desesperat i molt enfadat, va agafar la Paula i va sortir a corre cuita del centre comercial.

Ja estava a l’aparcament, barallant-se amb la Paula per a col·locar-la a la seva cadireta del cotxe, quan una dona d’uns 50 anys se’ls va apropar i els va dir, amb un somriure amable:

- No he pogut evitar veure-us al “súper”…

- Sí, ja m’imagino… No passem desapercebuts -va respondre, mig avergonyit, mirant-se-la breument mentre continuava cordant el cinturó de la nena.

- Mira, ja sé que no ens coneixem de res -va continuar la dona prudentment-, però crec que et puc donar una cosa que et servirà d’ajut, si vols.

- Ah sí? -En Joan va treure el cap del cotxe tot esbufegant per l’esforç de la “baralla” amb la Paula, es va incorporar, i es va mirar  per primer cop amb calma a aquella persona; semblava correcta i sincera-. I de què es tracta? -va fer, amb curiositat.

- Veuràs, sóc àvia d’un nen que s’assembla molt a la teva filla… igual de mogut, saps? Fa un temps la seva infermera del CAP ens va explicar que les criatures com les nostres i les persones en general necessitem molt mantenir-nos actives, però també necessitem molt trobar estones de relaxació. Per això ens va recomanar que miréssim una pàgina d’internet, un blog, concretament. Està fet per pediatres i per infermeres de pediatria, i n’hi ha uns articles força interessants sobre com ajudar als nens a relaxar-se…

- I… com es diu el blog?

- Es diu Parlem-ne. Només mira-t’ho, a veure si també et va bé…

- Ho faré; no hi tinc res a perdre -va dir en Joan, mentre prenia nota mental del nom-. I moltes gràcies!

- De res, home, de res.

Ja a casa, quan finalment la Paula es va adormir, el pare i la mare, la Marina, es van posar davant l’ordinador i van fer la recerca. Després de comprovar que Parlem-ne és una pàgina amb informació fiable, van llegir el primer dels articles sobre relaxació que hi van trobar:

5 maneres diferents d’ajudar-los a relaxar-se. Primera part: “Tango” infantil. 

 Des de la perspectiva sensorial, hi ha diferents tipus de relaxació:  en concret, hi ha “10 formes “per relaxar als infants.

 

1-Relaxament-Tango infantil

         La paraula “Tango” coneguda per l’evocació d’un tipus de ball, ve del  verb llatí Tango-Tetigi-Tactum que vol dir “Tocar”. Expliquem com relaxar infants amb el “Massatge”.

         Tres idees clau:

  •          El tacte (la pell) és la primera forma de sensorialitat que es desenvolupa en estat embrionari dins del ventre de la mare…i l’últim sentit que ens abandona en la mort.
  •          El sentit del tacte està en la major part dels nostres sentits; és un sentit transvers, sense ell, la percepció dels altres sentits és incompleta. 
  •          El  massatge actua tant sobre qui el rep com sobre qui el dona.
Tango infantil Fotografia de: Dr. J. de Haro
Tango infantil
Fotografia de: Dr. J. de Haro

         L’acció que fem sobre la pell en el massatge, produeix la reducció de la hormona de l’estrès (Cortisol) en un 31% i l’augment de les hormones del benestar (Serotonina i Dopamina) en un 28% i un 31% respectivament. A més a més hi ha augment d’una tercera hormona que ha estat associada a la felicitat, es tracta de la Oxitocina .

         L’efecte depèn mes de la zona que estimulen, que no pas del tipus de tècnica que apliquem,ja que no tota la pell te la mateixa densitat de receptors tàctils (vibració, temperatura, pessigolles, desplaçament, pressió, etc.).  Els llocs on hi ha més receptors  és en els llavis, mans i cara (son los llocs de més sensibilitat), després ja venen els peus, les braços, cames, esquena  pit, etc..

         Cada vegada que fem un massatge modifiquem la plasticitat neuronal (es creen noves connexions neuronals cerebrals). La pràctica d’un massatge de forma sistemàtica comporta una fixació d’aquestes connexions. A aquest fenomen en diem vulgarment “educar”.

         Si eduquem al infant amb uns massatges sistemàtics, afavorim l’alliberament de substàncies del benestar, tot construint un estat de salut més estable.

Ara bé, el funcionament del nostre cos marca que calen un 20′ d’acció per habituar-nos a noves situacions, motiu per el qual un massatge necessita com a mínim d’aquest temps.

         Segons doncs aquestes indicacions, acaronar la cara, les galtes i el llavis sols deixant la ma de forma suau, sense gaire moviment, o agafar las mans, te tant d’efecte com fer massatges clàssics sobre l’esquena, el pit o la panxa. La gracia d’aquestes maniobres està en crear una sistemàtica d’horaris.

Dr. J. de Haro Licer

Otorrinolaringologia HMB

En Joan i la Marina van trobar que aquella tècnica semblava bastant senzilla i que no hi tenien res a perdre. Per tant, la van començar a provar; a partir del dia següent, dedicaren una estona a acaronar suament la Paula de la manera que indicava l’article. Al començament els va costar una mica trobar el moment i, sobretot, que la Paula es deixès fer, perquè ella tota l’estona volia moure’s…

Malgrat tot, després d’uns quants dies de practicar-ho, semblava que que la nena aconseguia relaxar-se uns instants, i això els va animar a continuar.

- Però no et sembla que hi manca alguna cosa, aquí? -va preguntar un dia la Marina al Joan.

- Què vols dir?

- No sé… És com que… Potser si, a més del massatge, l’ajudessim a relaxar-se d’una altra manera… per exemple, amb una musiqueta tranquil·la o alguna cosa així…

- Ah, ja sé… La dona de l’aparcament em va dir que n´hi havia més articles, al blog. Potser hi trobem algun sobre això que dius. Busquem?

- Sí, busquem!

I aquí deixem de moment als nostres dos amics. Ben aviat us explicarem com continuen les seves “relaxants” aventures! ;)

Equip de Pediatria

 

page 1 of 1

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is diumenge, 24 juny 2018