5 maneres d’ajudar-los a relaxar-se. Primera part: “Tango” infantil.

Són les vuit de la tarda. La Paula, després d’haver estat a la llar d’infants vàries hores, i d’haver passat una bona estona jugant al parc, sembla que no estigui prou cansada. Corre continuament, s’enfila per tot arreu, treu joguines i andròmines de tots els armaris de la casa… No hi ha manera de que pari una estona! Els pares fins i tot se senten cansats només de veure-la!

Des que va nèixer, ja van notar que era una nena molt moguda i, per aquets motiu, van decidir que seria bo donar-li la possibilitat de desfogar-se tot fent activitats al llarg del dia per donar sortida a aquella energia desbordant. Però ara s’adonaven que això no era del tot adient… Com podia ser que, malgrat totes les coses que feien per tal que la nena es desfoguès, ella continuès igual de nerviosa?

Aquell vespre, ja esgotat de perseguir la Paula per tot el pis, en Joan, el pare, va optar per dur-la al supermercat, on semblava que la nena es distreia una mica més i romania tranquileta una estona al carro, tot mirant les prestatgeries plenes de coses i la gent passant. Però quan portaven un quart d’hora allà, la nena es va començar a esverar un altre cop i va estar a punt de caure dalt a baix i de llençar un munt de pots de tomàquet triturat… El pare, absolutament desesperat i molt enfadat, va agafar la Paula i va sortir a corre cuita del centre comercial.

Ja estava a l’aparcament, barallant-se amb la Paula per a col·locar-la a la seva cadireta del cotxe, quan una dona d’uns 50 anys se’ls va apropar i els va dir, amb un somriure amable:

– No he pogut evitar veure-us al “súper”…

– Sí, ja m’imagino… No passem desapercebuts -va respondre, mig avergonyit, mirant-se-la breument mentre continuava cordant el cinturó de la nena.

– Mira, ja sé que no ens coneixem de res -va continuar la dona prudentment-, però crec que et puc donar una cosa que et servirà d’ajut, si vols.

– Ah sí? -En Joan va treure el cap del cotxe tot esbufegant per l’esforç de la “baralla” amb la Paula, es va incorporar, i es va mirar  per primer cop amb calma a aquella persona; semblava correcta i sincera-. I de què es tracta? -va fer, amb curiositat.

– Veuràs, sóc àvia d’un nen que s’assembla molt a la teva filla… igual de mogut, saps? Fa un temps la seva infermera del CAP ens va explicar que les criatures com les nostres i les persones en general necessitem molt mantenir-nos actives, però també necessitem molt trobar estones de relaxació. Per això ens va recomanar que miréssim una pàgina d’internet, un blog, concretament. Està fet per pediatres i per infermeres de pediatria, i n’hi ha uns articles força interessants sobre com ajudar als nens a relaxar-se…

– I… com es diu el blog?

– Es diu Parlem-ne. Només mira-t’ho, a veure si també et va bé…

– Ho faré; no hi tinc res a perdre -va dir en Joan, mentre prenia nota mental del nom-. I moltes gràcies!

– De res, home, de res.

Ja a casa, quan finalment la Paula es va adormir, el pare i la mare, la Marina, es van posar davant l’ordinador i van fer la recerca. Després de comprovar que Parlem-ne és una pàgina amb informació fiable, van llegir el primer dels articles sobre relaxació que hi van trobar:

5 maneres diferents d’ajudar-los a relaxar-se. Primera part: “Tango” infantil. 

 Des de la perspectiva sensorial, hi ha diferents tipus de relaxació:  en concret, hi ha “10 formes “per relaxar als infants.

 

1-Relaxament-Tango infantil

         La paraula “Tango” coneguda per l’evocació d’un tipus de ball, ve del  verb llatí Tango-Tetigi-Tactum que vol dir “Tocar”. Expliquem com relaxar infants amb el “Massatge”.

         Tres idees clau:

  •          El tacte (la pell) és la primera forma de sensorialitat que es desenvolupa en estat embrionari dins del ventre de la mare…i l’últim sentit que ens abandona en la mort.
  •          El sentit del tacte està en la major part dels nostres sentits; és un sentit transvers, sense ell, la percepció dels altres sentits és incompleta. 
  •          El  massatge actua tant sobre qui el rep com sobre qui el dona.
Tango infantil Fotografia de: Dr. J. de Haro
Tango infantil
Fotografia de: Dr. J. de Haro

         L’acció que fem sobre la pell en el massatge, produeix la reducció de la hormona de l’estrès (Cortisol) en un 31% i l’augment de les hormones del benestar (Serotonina i Dopamina) en un 28% i un 31% respectivament. A més a més hi ha augment d’una tercera hormona que ha estat associada a la felicitat, es tracta de la Oxitocina .

         L’efecte depèn mes de la zona que estimulen, que no pas del tipus de tècnica que apliquem,ja que no tota la pell te la mateixa densitat de receptors tàctils (vibració, temperatura, pessigolles, desplaçament, pressió, etc.).  Els llocs on hi ha més receptors  és en els llavis, mans i cara (son los llocs de més sensibilitat), després ja venen els peus, les braços, cames, esquena  pit, etc..

         Cada vegada que fem un massatge modifiquem la plasticitat neuronal (es creen noves connexions neuronals cerebrals). La pràctica d’un massatge de forma sistemàtica comporta una fixació d’aquestes connexions. A aquest fenomen en diem vulgarment “educar”.

         Si eduquem al infant amb uns massatges sistemàtics, afavorim l’alliberament de substàncies del benestar, tot construint un estat de salut més estable.

Ara bé, el funcionament del nostre cos marca que calen un 20′ d’acció per habituar-nos a noves situacions, motiu per el qual un massatge necessita com a mínim d’aquest temps.

         Segons doncs aquestes indicacions, acaronar la cara, les galtes i el llavis sols deixant la ma de forma suau, sense gaire moviment, o agafar las mans, te tant d’efecte com fer massatges clàssics sobre l’esquena, el pit o la panxa. La gracia d’aquestes maniobres està en crear una sistemàtica d’horaris.

Dr. J. de Haro Licer

Otorrinolaringologia HMB

En Joan i la Marina van trobar que aquella tècnica semblava bastant senzilla i que no hi tenien res a perdre. Per tant, la van començar a provar; a partir del dia següent, dedicaren una estona a acaronar suament la Paula de la manera que indicava l’article. Al començament els va costar una mica trobar el moment i, sobretot, que la Paula es deixès fer, perquè ella tota l’estona volia moure’s…

Malgrat tot, després d’uns quants dies de practicar-ho, semblava que que la nena aconseguia relaxar-se uns instants, i això els va animar a continuar.

– Però no et sembla que hi manca alguna cosa, aquí? -va preguntar un dia la Marina al Joan.

– Què vols dir?

– No sé… És com que… Potser si, a més del massatge, l’ajudessim a relaxar-se d’una altra manera… per exemple, amb una musiqueta tranquil·la o alguna cosa així…

– Ah, ja sé… La dona de l’aparcament em va dir que n´hi havia més articles, al blog. Potser hi trobem algun sobre això que dius. Busquem?

– Sí, busquem!

I aquí deixem de moment als nostres dos amics. Ben aviat us explicarem com continuen les seves “relaxants” aventures! 😉

Equip de Pediatria

 

Que fer amb les petites ferides?

Categories: L'escola de la salut
Tags: , ,
Comments: No Comments
Published on: 15 febrer 2016

Jugant a casa, corrent pel parc, anant en bici, fent manualitats, cuinant… Què fàcil és fer-se una ferideta, un tall sense gaire importància o una esgarrapada.

Però, què n’hem de fer? Quina seria la forma correcta de tractar aquestes lesions per a prevenir-ne les possibles complicacions, i afavorir la seva curació?

Evidentment, i abans de continuar, hem de insistir en la coneguda frase: prevenir és millor que guarir.  És a dir, abans de realitzar l’activitat, prenem les mesures pertinents per a evitar riscos. És molt més fàcil! 😉

Malgrat tot, de vegades, la sort no està de part nostra i els menuts de la casa  s’acaben lesionant. Per aquest motiu, us oferim a continuació quatre consells molt senzills per a tractar les petites ferides:

–          Rentar-se bé les mans amb aigua i sabó.

–          Rentar igualment la ferida amb aigua corrent i sabó. Eixugar-la amb una gasa estèril donant petits tocs, sense fregar.

–          Si la ferida sagna, pressionar a sobre fent servir unes gases fins que es talli l’hemorràgia.

–           Aplicar un antisèptic, com ara povidona iodada, per a desinfectar.

–          Si hem d’estar-nos a casa, sense perill de que la ferida s’embruti, pot ser recomenable deixar-la a l’aire.

–          Si el nen ha d’anar a escola o fer alguna activitat serà millor tapar la ferida amb un apòsit adient a la seva mida i situació.

–          En cas que es tracti d’una ferida de tipus rascada, d’aquelles en què l’apòsit es queda enganxat, serà recomenable posar-hi a més una gasa impregnada de povidona iodada i antiadherent, que podreu trobar a la vostra farmàcia.

–          Després de realitzar la cura, cal tornar a rentar-se les mans.

–          Fer cures diàries de la ferida seguint les pautes de desinfecció descrites, fins que estigui curada.

–          En cas que les ferides siguin extenses o profundes, s’hagin produït en un lloc brut, o presentin signes d’infecció, és necessari acudir al CAP per a la seva valoració.

Per a més informació, podeu visitar aquest enllaç, i mirar el video que segueix a continuació


 

Equip de Pediatria de BSA

Al bon temps, bona protecció!

Ben aviat tindrem aquí l’estiuet!

Quines ganes d’anar a la platja i a la muntanya! Quines ganes de gaudir del temps de lleure a l’aire lliure!

Quines ganes de prendre el solet!!

Però, ep! Per gaudir a tope del sol, recorda la protecció! 😀

Mireu, aquí teniu cinc consells molt ràpids. No els oblideu!

  1. És important utilitzar un fotoprotector solar com a mínim de factor 15 en pells de coloració morena, però superior a 30 per als nens rossos, pèl-rojos, d’ulls clars i molt blancs. Si el nen té la pell sensible, necessita un fotoprotector especial i a més ha de portar una gorra i una samarreta fins i tot quan s’està banyant.
  2. Evitar l’exposició al sol entre les 12 i les 17 hores.
  3. Sempre s’ha d’aplicar el fotoprotector 30 minuts abans de sortir de casa i cal renovar freqüentment la seva aplicació cada dues hores.
  4. En els llocs on més sol hagi, és important usar gorres o barrets amples i ulleres de sol amb vidres homologats.
  5. Beure aigua i líquids per evitar una deshidratació.

En nadons més petits de sis mesos, es desaconsella l’exposició solar, perquè la seva pell és molt sensible i encara no ha desenvolupat plenament la seva capacitat per segregar melanina, el pigment que la protegeix. Aquests nadons es cremen i es deshidraten amb molta facilitat, i a més encara no és convenient aplicar crema solar.

I després de prendre el sol?

Després d’una jornada de platja o piscina amb una gran exposició al sol és recomanable usar locions hidratants i calmants per reduir l’agressió solar.

Recordeu, però, que una exposició solar moderada ens ajuda a generar vitamina D, que és molt important per als ossos!

Penseu-hi: Per gaudir a tope del sol, recordeu la protecció!

Podeu trobar més informació als webs de l’Asociación Española de Pediatría, i al de l’Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria.

BERRUGUES

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 18 març 2013

Símptomes, característiques i causes.

– Creixements sobreelevats de la pell, arrodonits i de superfície rugosa.
– Del color de la pell o rosa.
– La majoria apareixen, en general, a les mans.
– Indolores, llevat que es localitzin a la planta dels peus (berrugues plantars).
– Contràriament  a les  callositats, les berrugues presenten punts més foscos i vores ben delimitades amb la pell normal.

 Les berrugues estan causades per   un virus.
 La majoria de les berrugues desapareixen sense tractament en 2 o 3 anys. Amb tractament, poden resoldre’s en 2 o 3 mesos, però no hi ha mètodes ràpids per a tractar les berrugues.
La picor i l’envermelliment signifiquen que la berruga està responent al tractament, però si aquest resulta dolorós , potser és millor  esperar que les berrugues desapareguin de manera espontània.

Contagi.

Procuri que el seu fill no es rasqui les berrugues, ja que això pot fer que s’escampin. Si observa que el nen es mossega o es xucla la berruga, tapi-la amb una tireta, però és millor que l’animi a que deixi de xuclar, ja que si ho fa pot donar lloc a que s’estengui als llavis o la cara. Les berrugues no són gaire contagioses per les altres persones. El període d’incubació és de I a 4 mesos 


Tractaments

Hi ha molts tractaments casolans, però nosaltres recomanem:

Àcids per extirpar les berrugues. Si no ha aconseguit cap progrés amb els tractaments casolans , provi amb un antiberrugues tòpic. El metge li recomanarà algun. Apliqui’l a la berruga un cop al dia després d’haver –la submergit en aigua durant 5 minuts. Tingueu en compte que es pot tractar d’un irritant, per la qual cosa ha de tenir cura que no entri en contacte amb els ulls ni amb la boca. Deseu el pot ben tancat perquè el producte no s’evapori. L’àcid converteix la berruga en pell morta, i actua més ràpidament si es cobreix la berruga amb esparadrap.

 

Consulti al seu pediatre si :
– Les berrugues són a la planta del peu
– Estan a la cara.
– Estan a la zona genital.
– Una berruga s’ha obert i sembla infectada.
– Té altres dubtes o preocupacions

A continuació us adjuntem la bibliografia disponible sobre el tema a la biblioteca de Can Casacuberta: berrugues

Equip de pediatria de BSA

DERMATITIS ATOPICA

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 15 març 2013
page 1 of 1
Welcome , today is dimarts , 14 agost 2018