LA MIOPIA INFANTIL: PODEM FER ALGUNA COSA?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 5 juny 2017

La miopia és un defecte de refracció relativament poc freqüent durant la edat pediàtrica, amb un repunt entre els 10 i els 13-15 anys, i arribant a un 25-30% de la població adulta segons les fonts consultades. És ben conegut l’efecte que té una feina de prop sostinguda sobre el desenvolupament d’aquesta alteració visual. Ara bé, als darrers anys s’ha vist una tendència a l’increment d’aquest defecte a l’edat pediàtrica. Tot i que les seves causes no es coneixen bé, es creu que hi ha diferents factors que poden tenir influència:

  1. Genètica: s’ha vist que la població asiàtica té una tendència a la miopia molt més gran que la població de raça negra o blanca. Això ja es veu als estudis realitzats a països com la Xina o Singapur: als Estats Units o Europa la incidència de miopia a la població adulta jove és del 50%, mentre que a la població de la mateixa edat de països d’Extrem  Orient puja al 90-95%. S’ha vist que la possibilitat de que un nen acabi desenvolupant miopia és tres cops més gran si els dos pares són miops que si cap d’ells ho és.
  2.  Treball de prop: durant milers d’anys es necessitava tenir una bona vista de lluny per poder sobreviure. Als darrers segles, especialment al segle XX i el que portem del segle XXI, les feines de prop s’han imposat clarament a les feines de lluny, i en aquest moment el fet de tenir una bona visió de prop (encara que a costa de veure malament de lluny) pot ser considerada una espècie de “selecció natural”. Ara bé, potser en el moment actual l’excés de treball de prop (llegir, escriure, estudiar, ordinadors, tablets, mòbils,…) ha deixat de ser un element de treball per ocupar una part important de la nostra activitat diària, i es creu que pot tenir un efecte significatiu sobre la progressió de la miopia. Especialment si, a més a més, el nen s’apropa massa, generant una imatge més borrosa i, per tant, un estímul més gran per al creixement de l’ull i, per tant, per a la seva miopització.
  3. Exposició al sol: alguns estudis han trobat un efecte protector de les activitats a l’aire lliure sobre la aparició i progressió de la miopia a l’edat escolar. De forma més concreta, especialistes xinesos han trobat que la adició de 40 minuts d’activitat exterior a l’escola va baixar la incidència de miopia als següents anys. Al moment actual, especialment a l’hivern, els nens a l’edat més crítica (6-12a) passen cada cop menys temps a l’exterior i més temps a l’interior, a més fent servir dispositius electrònics.

Qué podem fer al respecte? Evidentment, no podem modificar la genètica, però sí incidir en els altres dos punts. S’han de mantenir una postura i distància de treball correctes. Es creu també que, més que el temps total que es dedica a les feines de prop (llegir, mòbils, tablets,…), el que és important és fer pauses cada pocs temps. S’ha proposat la regla del 20-20-20: enfocar a 20 peus (3 metres) durant 20 segons cada 20 minuts de treball de prop. D’aquesta forma no només reduirem el cansament associat a aquesta feina, sinó que (especialment els adults) millorarem els símptomes de sequedat ocular associats sovint als treballs de prop.

Respecte de la exposició al sol, La Societat Mundial d’Oftalmologia Pediàtrica i Estrabisme recomana mantenir dos hores diàries d’activitat a l’exterior per tal d’abaixar la aparició i progressió de la miopia.

Si, finalment, el nen acaba queixant-se de mal de cap, guinya els ulls per veure de lluny o es queixa de mala visió de lluny o dificultat d’enfocament… serà el moment d’anar a consulta per veure si la miopia ha fet la seva aparició.

 

Dr.Vazquez (oftalmòleg de l’Hospital Municipal de Badalona)

Badalona Serveis Assistencials

SAPS QUE ÉS L’ERGONOMIA DE LA LECTOESCRIPTURA? ELS TEUS FILLS TENEN UNA CORRECTA ERGONOMIA? part 2

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 18 juliol 2016

Fa uns dies el Dr. Xosé Vazques ens va fer 5 cèntims sobre el tema. Com vam quedar, avui continuem aprofundint el tema …

 

oftalmo 4oftalmo 5

Aquesta forma de posar el llapis no es ni de bon tros exclusiva dels esquerrans, els dretans també cauen en aquesta situació amb molta freqüència. En aquest cas, de totes maneres, el llapis queda relativament inclinat, i això compensa una mica el problema.

A la imatge de la dreta veiem un altre vici a l’hora d’escriure: agafar el llapis amb quatre dits en lloc dels tres habituals. Aquesta situació alenteix la escriptura, fa que el llapis estigui més vertical i també fa que el nen, generalment, s’hagi d’apropar més.

oftalmo 6oftalmo 7

 

Hem intentat corregir aquestes posicions anormals  mitjançant un petit adaptador de plàstic que es pot adquirir a qualsevol botiga de material escolar i que s’insereix amb facilitat a la punta de qualsevol llapis o bolígraf convencional. Aquest adaptador té tres llocs per poder posar únicament tres dits, i fa molt difícil escriure d’una altra forma que no sigui la correcta, a no ser que es tregui.

 

Un cop millorada la forma d’agafar el llapis, veurem com la postura de escriptura millora de forma espontània, ja que no era el problema principal, si no secundari a la mala posició dels dits a l’instrument d’escriptura.

El problema principal per poder millorar la ergonomia de la escriptura al nen petit és la constància que es necessita. El nen ens dirà en moltes ocasions que li costa, que no li agrada, que la lletra li surt més malament. Si som capaços d’arribar a les tres setmanes, a la major part de casos la feina estarà feta, i podrem comprovar com els nous hàbits de lectura i escriptura s’han fet permanents i, a la majoria de casos, els mals de cap i la mala visió de lluny al fer el canvi d’enfocament hauran millorat. Serà una feina dura de tres setmanes, però els seus fruits duraran tota una  vida.

 

 

Les fotografies del article són originals, ja que he tingut la sort de poder comptar amb l’inestimable col.laboració dels meus fills Thiago, Iria i Marc. Cedim els drets d’imatge per que puguin ser utilitzats al blog de Pediatria de BSA.

 

Xosé M. Vázquez Dorrego

Cap de Servei d’Especialitats Quirúrgiques

Hospital Municipal de Badalona

Badalona Serveis Assistencials

SAPS QUE ÉS L’ERGONOMIA DE LA LECTOESCRIPTURA? ELS TEUS FILLS TENEN UNA CORRECTE ERGONOMIA? part 1

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 4 juliol 2016

L’ergonomia de la lectoescriptura és la correcte postura alhora d’escriure. El Dr.

Xosé M. Vázquez Dorrego, oftalmòleg de l’Hospital Municipàl de Badalona ens fa 5 cèntims amb un article molt recomanable.

Per als pares, entrar a una aula de qualsevol de les escoles on acudeixen els nostres fills representa trobar-nos amb un canvi significatiu respecte de la nostra època: el lloc preeminent de l’aula ja no correspon a la pissarra, si no més aviat a un PC connectat a un projector o pantalla. Aquest canvi va lligat a altres canvis igual de significatius en la relació dels nens amb el món que els envolta: tablets, mòbils, consoles, videojocs, llibres electrònics, PC per estudiar o fer deures…

Ara bé, encara que sembli un anacronisme, els nens han d’aprendre a escriure a mà. Fa dècades, el control de la escriptura era una de les principals obsessions dels mestres: lletra de pal,lletra lligada, lletra d’impremta, … I el control no hi era només sobre el tipus de lletra, si no sobre la forma d’agafar el llapis.

oftalmo 1

Postura correcta per agafar el llapis en un nen dretà. Es pot veure com la pinça amb el polze i índex és correcta, el llapis es troba inclinat i la punta sobresurt de forma important de la punta dels dits, permetent una correcta visualització del que s’està escrivint.

 

Darrerament la tendència a que els nens agafin el llapis de forma incorrecta es va incrementant de forma significativa. El cas més habitual:  nen d’entre 6 i 10 anys, que consulta  queixant-se de que no hi veu bé de lluny, que li ballen les lletres o de que té sovint mal de cap. El primer sospitós és sovint un possible problema ocular, especialment si els mals de cap són habituals els dies d’escola i, sobre tot, si es presenten al final del dia.

La primera sorpresa acostuma a venir quan a la consulta d’Oftalmologia mesurem l’agudesa visual i graduació, i resulta que totes dues són normals per a la seva edat.

Si posem aquest nen a escriure , amb molta freqüència ens trobarem que s’apropa massa al paper, i que els acompanyants ens diguin “si, ja veiem que s’apropa massa, li diem que no ho faci, però no ens fa cas”. Si algun dels lectors vol fer l’exercici d’estar-se dos minuts llegint una lletra petita a 10 cms , i després aixeca la vista per mirar de lluny,… ja em dirà si la seva visió és clara de forma immediata, o bé triga un parell de segons a veure nítid. Ara tenim la explicació de per què un nen amb bona visió i sense graduació arriba  a casa dient que li fa mal el cap, i el mestre ens recomana que el portem a l’oftalmòleg, ja que ja ganyotes al mirar de lluny.

Per què el nen, llavors, s’apropa tant, si és virtualment impossible que un nen vegi millor a 5 cms del paper que als 20-25 cms que haurien de ser la referència?

La resposta està, i mai millor dit, a les seves mans. Si mirem la forma d’agafar el llapis, ens adonarem de que aquesta no se sembla gaire al dibuix dels quaderns Rubio de la nostra època. Podria ser una postura similar a aquesta:

 

oftalmo 2 oftalmo 3

 

 

Postura típica d’un esquerrà que no agafa bé el llapis. Es pot veure com no fa correctament la pinça amb el polze i el dit índex, si no que el polze abraça el llapis amb la part mitja del dit. Si ens fixem, ens adonarem també de que el llapis es troba pràcticament vertical i gairebé no es veu la punta. Com ho ha de fer el nano per veure el que està escrivint? Doncs buscant una panoràmica inferior, apropant-se al paper. A la imatge de la dreta podem veure una perspectiva superior que ens confirma que és impossible que pugui veure correctament el que està fent.

(El Dr. Xosé M. Vázquez Dorrego, oftalmòleg de l’Hospital Municipàl de Badalona, ens ha explicat on tenim el problema ,el dia 18 de juliol publicarem la seona part de l’article … No t’ho perdis !!!

page 1 of 1

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is diumenge, 24 juny 2018