Lactància materna: quan i com començar a combinar amb altres aliments?

L’OMS recomana que fins els sis mesos els nadons s’alimentin exclussivament de llet materna o, en el seu defecte, de llet adaptada. Però, com ho fem a partir d’aquesta edat? I no és cert que abans es donaven les farinetes a partir dels quatre mesos?

Comencem per la segona pregunta: sí, és cert que abans, fins fa uns pocs anys, l’alimentació variada es començava a introduir a partir dels quatre mesos per norma general i, per aquest motiu, és possible que algunes mares i pares us trobeu que el vostre primer fill va iniciar els triturats aleshores, i ara us diuen que no, que us heu d’esperar als sis. Les raons d’aquest canvi són diverses:

  • Fins els sis mesos la llet, sobretot la materna, és l’aliment que cobreix de la millor manera possible les necessitats nutricionals del nadó; consumir abans d’altres aliments no els beneficien, i retardar-ne la intruducció tampoc no és recomenable perquè la llet per si sola ja no aporta prou nutrients.
  • Als sis mesos, i no abans, el lactant ha assolit la maduració necessària, tant a nivell fisiològic (digestiu, renal, metabòlic i inmunitari), com pel que fa al desenvolupament psicomotriu (capacitat de mantenir-se assegut, reflexe de deglució, habilitat de portar aliments a la boca per si mateix).

Per tant, queda clar que el moment ideal per a introduir l’alimentació complementària és quan la criatura té sis mesos.

Ara bé, com es fa això?

Per suposat, la vostra infermera pediàtrica o el vostre pediatre us donarà les pautes més adients i específiques pel vostre cas concret, però aquí us volem començar a comentar algunes orientacions bàsiques que us poden ajudar:

  • Hi ha dues maneres d’oferir al nadó els aliments: bé en forma de farinetes i triturats, o bé en forma de sòlid. El primer dels casos és el més tradicional i amb el qual, actualment al nostre país, tenim més experiència. La segona opció s’anomena Alimentació complementària a demanda, o Baby-led Weaning en anglès.
  • En cas d’escollir aquesta darrera, us recomenem que busqueu un professional sanitari expert en la matèria que us pugui orientar de forma adient, ja que, en tractar-se d’una alternativa relativament nova, encara no totes les infermeres i pediatres tenim els coneixements i experiència necessaris.
  • En qualsevol cas, la introducció dels aliments variats ha de ser progressiva, mantenint la lactància, tant si és artificial com materna, a la resta de preses.
  • Els aliments que s’ofereixin al nadó han de ser saludables i nutritius, i adients per la seva edat.
  • És necessari seguir un mínim d’ordre i horari en els àpats.
  • L’adult ha de parar atenció i estimular la criatura per tal de que mengi, però mai forçar la ingesta.
  • Col·loqueu la criatura a una trona o seient adient i segur per a ella, i que li permeti una bona postura.
  • Eviteu distreure-la amb videos, televisió o similars durant l’àpat.
  • Cal oferir aigua durant els àpats, entre i desprès d’ells.
  • Al començament és normal que el nadó prengui molt poca quantitat, potser només dues o tres cullarades, o cap. Amb el pas dels dies, s’hi anirà acostumant i en prendrà més.
  • Hem de permetre que sigui la criatura qui decideixi la quantitat que vol menjar, per tal que experimenti la seva sensació de sacietat pròpia, sense forçar ni distreure-la perquè mengi més.
  • Evitar, però, que el lactant es torni sel·lectiu quant a varietat, és a dir, que no prengui l’àpat que li toca perquè sàpiga que, en aquest cas, a continuació li donaran una altra cosa que li agradi més.
  • Deixeu passar com a mínim deu dies entre la introducció d’un aliment nou i la d’un altre, per tal de saber com li assenten.
  • Quan decidiu deixar la lactància materna, i en cas que no n’hi hagin intoleràncies o alèrgies, recordeu que heu d’introduir d’alguna altra manera els làctics fins a arribar al mig litre diari aproximadament.
  • Si feu servir triturats, comenceu amb un àpat al dia i, al cap de dues setmanes, afegiu-ne un altre de diferent. Als set mesos, un altre més, de manera que prendrà tres àpats de triturats variats al dia, a banda de les preses de llet.
  • Segons el ritme i necessitats de la criatura, la seva alimentació anirà assemblant-se cada cop més a la de la resta de la família, fins que, entre els 18 i els 24 mesos, sigui igual.

Si necessiteu saber-ne més, podeu consultar aquests enllaços:

 

Bon apetit!

 

Equip de Pediatria

 

L’Esperit de Elna resideix en els bancs de llet materna

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 14 agost 2017

Heu sentit mai el nom de Elna ? Jo fins fa uns mesos el desconeixia totalment,però llavors una família em va dir que posarien Elna a la seva filla. Em va semblar un nom curiós, original,…però llavors vaig conèixer el seu significat… «una historia tan dura i al mateix temps tan bonica». Al poc va néixer aquella nena i va coincidir amb el temps amb l’estrena d’una pel·lícula, « La llum d’Elna». Va ser llavors quan vaig comprendre que Elna era més que un nom ,sobretot si ets un professional de pediatria. És el film que descriu el drama històric d’una maternitat localitzada a la Catalunya Nord, part francesa, durant la Guerra Civil Espanyola .Allà van néixer 597 infants , de mares que fugien de la guerra , entre elles republicanes, jueves,… Aquesta institució va ser impulsada per una infermera, Elisabeth Eidenbenz, i va ser refugi per moltes dones embarassades i per els seus nadons. Aquest petit paradís va ser clausurat per l’exercit alemany.

Continuant amb les coincidències als pocs  mesos es va commemorar a Barcelona el 80è aniversari de la Maternitat d’Elna , un acte emotiu per destacar els valors implicits en aquella institució. Tot plegat em va fer pensar quina llastima perdre aquell esperit. Però tot no esta perdut, crec que he trobat part del llegat de Elna… La resposta la vaig trobar quan em va arribar a les mans un díptic que parlava del banc de llet materna. La meva sorpresa va ser quan parlant sobre les donants de llet materna amb la gent del meu voltant em vaig adonar del desconeixement d’aquesta pràctica. Per això vam decidir fer un article sobre els bancs de llet materna , durant el mes d’agost, mes de la promoció de la lactància materna al blog de Parlem-ne.

PEDCons1_juny2017_Elna 1

 

Perquè fer-se donant de llet materna?

Com ja hem explicat altres vegades la llet materna és el millor aliment possible per els nadons . La llet materna que recullen els Bancs de llet poden salvar la vida de nadons prematurs perquè és més fàcil de digerir, disminueix les infeccions, … i ajuda al desenvolupament d’aquest nadons de baix pes mentres no poden ser alletats per la seva mare.

És complicat ?

És una col·laboració senzilla . El Banc de Llet Materna et facilitarà el material, la recollida de la llet,…

Qui pot ser donant?

Tota mare amb bona salut que estar alletant al seu nadó i te la sort de tenir llet suficient per poder donar.

 

Si vols ser donant del Banc de Llet materna, informar-te on esta el Banc més proper, posa’t en contacte amb :

Banc de Llet Materna

bancdellet@bst.cat

tlf.- 935573500

 

Sigues part del llegat de l’Elna i fes-te donant de llet materna.

Equip de Pediatria de BSA

 

Lactància Materna: Breu “manual d’ús” per a principiants

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 29 agost 2016

Aquesta entrada pretén ser una senzilla guia ràpida per a les mares que s’inicien en l’aventura d’alletar les seves criatures (i per als pares que els hi faran costat), i que es comencen a desesperar perquè les coses no són tan fàcils com pensaven…

Per tant, sense més preàmbul, i suposant que ja sabeu que la lactància materna és la millor forma d’alimentar els nadons, anem per feina.

  • Abans de començar, mare, hauries de ser conscient de si tens llet als pits. L’habitual és que, després de la pujada, estiguin plens abans de cada presa: si els pressiones una mica, surtirà la llet a xorro o amb gotes gruixudes i molt seguides.
  • Per a donar el pit, col·locat ben asseguda, còmodament, fent servir coixins i un seient amb braços i respatller. Tu no hauràs d’aguantar el pes del nadó: només la postura.
  • Agafa la criatura de manera que els seu melic toqui el teu (“melic amb melic“), i el seu cap quedi ben alineat amb el seu cos (no ha d’estar girat ni tort).
  • Quan t’agafi el mugró, és possible que els seus llavis quedin cap a dins; estirarant-li amb el dit, has d’anar-li treient els llavis cap a fora per que quedin com una ventosa.
  • Un cop ben agafat al pit, has de vigilar continuament que el nadó faci un moviment ben ample amb la seva mandíbula, obrint-la al màxim cada cop que succioni. Si no és així, està fent servir el pit com a xumet, i no està menjant bé.
  • Durant les primeres setmanes, el més possible és que el nadó de seguida es quedi adormit al pit. És absolutament fonamental evitar-ho, tot estimulant-lo vigorosament (sense fer mal) cada cop que disminueix la freqüència o la força de succió. Hem d’evitar a tota costa que es quedi adormit abans d’haver buidat bé, com a mínim, un pit. Un cop hagi buidat el primer, se li ofereix el segon.
  • Com saber si el pit està buit? Pressionant-lo com si volguéssim “munyir”; si surt llet amb una certa alegria, és que no està buit.
  • Amb quina freqüència s’han de donar les preses? A demanda. Durant el primer mes o mes i mig, és absolutament normal que la criatura demani cada hora o hora i mitja; això no indica en cap cas que s’estigui quedant amb gana. Si el nadó no es desperta per si mateix, durant aquestes primeres setmanes l’haurem de despertar cada dues o tres hores durant el dia, i cada quatre durant la nit.
  • Pot resultar molt útil assistir a un grup de lactància.
  • Durant tot el període de lactància és molt important que la mare prengui líquids abundants i s’alimenti de forma equilibrada.
  • No oblidis consultar quan calgui, i seguir les recomanacions de la teva infermera pediàtrica, el teu pediatre i/o la teva llevadora.

Si voleu més informació sobre lactància materna, podeu consultar, per exemple, altres articles sobre el tema a Parlem-ne, o les recomanacions del web Infermera Virtual, que inclou el video que podeu veure a continuació:

 https://youtu.be/qVtyIJNu35g

O una APP molt interessant:

LactAPP, una app de lactància materna capç de resoldre dubte de la mare lactant de forma personalitzada. Disponible per Android i Iphone de forma gratuita
IOS: http://bit.ly/lactappios
Android: http://bit.ly/lactappandroid

Equip de Peditaria de BSA

Entrevista: l’experiència d’una mare lactant.

A l’equip de Parlem-ne ens agrada que vosaltres, les lectores i lectors, també digueu la vostra. Per aquest motiu i coincidint amb el Mes de la Lactància Materna, hem decidit fer una entrevista a una mare lactant primerenca, la Maria. Sí, sí, una mare de debò que, amb el seu fill de tres mesos, ha passat pels mateixos tràngols i alegries que vosaltres ;)

No us perdeu la seva experiència i els seus consells!

La Maria i el seu fill. Fotografia de: Maria
La Maria i el seu fill.
Fotografia de: Maria

Parlem-ne: Quan estaves embarassada, tenies clar que donaries lactància materna al teu fill?
Maria: Durant els primers mesos no, però a partir del segon trimestre més o menys ja ho vaig decidir.

P: Què va ser el que et va fer decidir-te per la lactància materna?
M: Les recomanacions de la OMS.

P: Mirant cap a enrere, com recordes els primers dies de lactància?
M: Malament, els primeríssims dies quan encara no m’havia pujat (la llet) el nen plorava perquè tenia gana. Després em va costar bastant haver de donar-li a la nit, anava molt cansada.

P: Quines van ser les dificultats més importants que hi vas trobar?
M: Al principi no sabia com l’havia de col·locar i no s’agafava bé. El segon dia em va sortir sang d’un pit per les clivelles.

P: Hi va haver alguna cosa que t’ajudés més significativament a superar aquestes dificultats?
M: La meva germana em va fer d’assessora i em va ensenyar a col·locar-me’l. Per les clivelles em vaig comprar mugroneres i van funcionar bastant bé. He intentat unes quantes vegades treure-me-les però ell menja millor quan les tinc posades i a mi no em fa mal.

P: Personalment, quines són les avantatges que trobes en la lactància materna?
M: Per comoditat, ja que li puc donar de menjar on sigui sense pensar en desinfectar biberons i que és més saludable per ell que la llet de fórmula.

P: Quins creus tu que són els factors més importants que fan que la lactància materna funcioni bé?
M: La comoditat i el vincle que es crea mare-fill

P: Penses que als centres sanitaris en general (ASSIRs, hospitals,  CAPs) es dóna prou informació i recolzament a la lactància?
M: A l’hospital les infermeres em van ajudar molt i em van ensenyar a col·locar-me’l bé. Al CAP tant la pediatra com la infermera em van animar a que fes lactància materna exclusiva.

P: Quin missatge voldries transmetre a les mares lactants primerenques?
M: Que tinguin molta paciència, sobretot el primer mes, que s’acaba normalitzant.

P: Si vols, pots compartir algun truc que a tu t’hagi funcionat, o qualsevol altre comentari que et vingui de gust fer.
M: A mi em va funcionar molt bé el coixí de lactància, em deixa les mans lliures per dinar o sopar si coincideix que vol menjar i a més no se’m carrega l’esquena.

Clivelles, manca de son, incerteses… Ja veieu que això està a l’ordre del dia quan es tracta de començar a alletar… Per tant, no desespereu! Ja veieu que, amb una mica de paciència, tot plegat té un final feliç! :D

Equip de Pediatria

Lactància Materna: Pit o bibe?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 17 agost 2015

És millor el pit que el biberó pel meu fill? I per mi? Podré amamantar al meu fill?

La llet materna és l’aliment que està específicament creat per a l’alimentació dels nens. L’alletament és la forma natural d’alimentar, cuidar i protegir al nen. La llet humana i el calostre (el líquid groguenc que segrega la mama els dos o tres primers dies) ajuden a protegir al teu fill contra moltes malalties i infeccions. Els nens alimentats amb pit presenten un risc menor de refredats, al·lèrgies, diabetis, diarrea, èczemes (dermatitis atòpica), asma i otitis mitjana. La digerirà fàcilment i no presentarà alteracions nutricionals, ja que és la llet pròpia de l’espècie humana. El fet de donar-li el pit al teu fill, fa que et sentis tan útil per a ell i tan protectora, que es reforçaran els vostres llaços afectius d’una manera molt especial. Ell no només se sent alimentat sinó volgut i protegit per la seva mare, en contacte amb la calor humana de la seva mare. Són nens afectivament satisfets, nens contents i amb seguretat de
cobrir les seves necessitats afectives, per la qual cosa posteriorment solen estar segurs, de si mateixos. Quant a tu, et facilitarà una millor recuperació després del part prevenint hemorràgies. T’ajudarà a perdre més fàcilment el pes que necessitis perdre després de l’embaràs, ja que en produir llet es consumeixen més calories. Et protegeix contra la osteoporosis i disminueix el risc de patir alguns tipus de càncer (ovari i mama). Des del punt de vista econòmic és ideal. Però el més important és la tranquil·litat que vas a sentir en proporcionar-li al teu fill l’aliment més adequat i segur per a ell.

És excepcional que una dona tingui algun problema en el pit que impedeixi l’alletament,  i no cal preocupar-se ni per la grandària del pit ni per l’aspecte dels mugrons. Cal tenir confiança absoluta perquè l’espècie humana ha subsistit gràcies a que les dones són capaces d’alletar. L’important és poder comptar amb professionals o grup de suport que puguin anar resolent les dificultats que sorgeixin.

Fent un clic podeu accedir  a la bibliografia que ens ha preparat la Biblioteca Can Casacoberta  Bibliografia Lactància.

Equip de Pediatria de BSA

Com es produeix la llet materna?

Lactància materna 

 Aquesta setmana  celebrem la setmana internacional de la lactància materna,  volem fer-ho amb un seguit d’articles que publicarem durant aquest mes d’agost , esperem que us sigui d’utilitat i del vostre interés.

 

 

 

 

Com es produeix la meva llet?

Quant he de donar de mamar per primer cop al meu fill?.

La teva llet es produeix per les cèl·lules glandulars del pit i s’emmagatzema en uns petits sacs anomenats alvèols. La llet es produeix gràcies a una hormona anomenada prolactina i si el teu fill deixa ben buides les teves mames, la secreció de prolactina es mantindrà i produiràs molta llet. Aquests alvèols estan envoltats de múscul i en succionar el nen es produeix una hormona anomenada oxitocina, que fa que es contregui el múscul i flueixi la llet. En exercir el teu fill pressió sobre la arèola amb la seva llengua, sortirà la llet. Quantes més vegades mami el teu fill, més hormona segregaràs i més llet produiràs. La “pujada de la llet” varia molt d’una dona a una altra.

Després del part sentiràs un gran benestar, perquè has tingut al teu fill, i en part perquè has produït gran quantitat d’oxitocina. Es recomana que ho posis al pit dins de la primera mitja hora després del part, perquè així el nen sent la teva calor i li ofereixes el calostre que vulgui prendre en aquest moment, però també al mamar es va a seguir produint oxitocina i mantindràs aquesta sensació de benestar. Posteriorment els nens es solen quedar dormits. L’ideal és que la mare i el nen puguin estar en contacte pell amb pell i sense separar-se durant les dues primeres hores. Quan es desperti has de posar-ho a mamar i a partir d’aquest moment cada vegada que el nen vulgui. No et preocupis si sembla no treure gens, en aquest moment el que es produeix és calostre, que és un líquid groguenc molt ric en proteïnes i molt nutritiu. Posa al nen a mamar cada vegada que ho demani, doncs així la llet “pujarà” abans i serà més abundant. Enrecorda’t que quantes més vegades posis a mamar al nen, més llet produiràs. El teu fill no necessita xumets ni biberó, doncs podrien produir-li l’anomenada “confusió tetina – mugró”. És diferent succionar d’una tetina que del mugró, al bebè li resulta més fàcil i pot rebutjar el pit, a més pot “aprendre” a agafar el pit de forma incorrecta. El teu fill no necessita que li ofereixis aigua, però si vols donar-li, fes-ho amb una cullera. Les deposicions d’un bebè alimentat al pit són grogenc-verdoses i líquides. Solen mullar de 6 a 8 bolquers al dia, si el teu fill mulla menys de 5 bolquers al dia, parla amb el teu equip de pediatria.

Feliç setmaan mundial de la lactància metrna!!!:)

Equip de Pediatria de BSA

CÓLIC DEL LACTANT. Què és i què hi podem fer?

Els còlics són un “mal rollo”. Si el vostre nadó en té, ja sabeu de què parlem: la criatura plora amb força (en moltes ocasions cap al vespre, durant hores), es retorça, i no es consola de cap manera, arribant a desesperar als pares de pura impotència.

Sembla que no podem fer-hi res… Però, realment és així? Parlem-ne.

El còlic del lactant es defineix generalment com un plor intens d’una durada mínima d’unes 3 hores diàries, 3 dies a la setmana durant, al menys, 3 setmanes en un nadó sà i ben alimentat. Habitualment s’inicia a partir de les dues setmanes de vida i es pot perllongar fins als 3 o 4 mesos. Es tracta d’un fenomen multicausal: 

  • Immaduresa digestiva: l’intestí immadur produeix massa gasos a les digestions.
  • Immaduresa neurològica: el bombardeig d’estímuls desconeguts sobresatura i posa nerviós al bebè.
  • Alimentació: la lactància artificial i alguns aliments que pren la mare durant la lactància materna, poden incrementar-ne la incidència.

Sabent això, què podem fer*?

  • Massatge abdominal (veieu el post sobre Massatge Infantil): Si el realitzeu 5 o 6 cops diaris, ajudarà expulsar els gasos.
  • Reduir estímuls: Intentarem eliminar sorolls continus durant el dia (ràdio, TV, xivarri…). A més, uns 30 minuts abans de que comenci “l’hora del còlic”, suavitzarem llums, parlarem fluixet, i procurarem que el bebè estigui relaxat. Així tolerarà millor les molèsties.
  • Canvi d’alimentació:
    • En cas de lactància artificial, es pot consultar amb la infermera pediàtrica o amb el pediatre un possible canvi de llet i/o d’oferir productes naturals que calmin els còlics (infusions…).
    • En cas de lactància materna, la mare pot provar a reduir o eliminar els següents aliments de la seva dieta:
      • Lactosa (pot prendre làctics sense lactosa)
      • Llegums
      • Cítrics
      • Cafè
      • Xocolata
      • Verdures crues

 I què fem si, malgrat tot, continuen els còlics?

 Malauradament, no hi ha varetes màgiques, però podem provar:

  • Posar el nadó boca terrosa (no per dormir!!!)
  • Encongir les seves cametes pressionant-li la panxa per a expulsar els gasos.
  • Controlar la nostra actitud:
    • Mantenir-nos relaxats
    • Si estem nerviosos, deixar al nadó al bressol, marxar de l’habitació i relaxar-nos.
    • Evitar pretendre que el nen es calli; senzillament, acompanyar-lo.

 

Més informació, a la pàgina web de l’Asociación Española de Pediatría.

 

*Aquestes mesures triguen unes dues setmanes a fer efecte, i ajuden a prevenir o alleugerir els còlics, però no a que marxin del tot.

Importància de la dieta equilibrada durant la lactància materna

Es recomanable prendre una dieta variada, dintre d’una quantitat raonable, però no mengis menys per intentar aprimar, perquè la teva quantitat de llet es podria veure afectada. No s’aconsella perdre més de 1/2kg a la setmana.

La teva dieta ha de constar de:

• Hidrats de carboni: pa, cereals, llegums, patates…

• Proteïnes animals i vegetals: carn, peix, ous, làctics, llegums…

• Greixos: oli, especialment d’ oliva, làctics…

• Vitamines i minerals: verdures, fruites, làctics…

• Si en la família existeix al·lèrgia a algun aliment, l’has d’excloure de la seva dieta i consultar a algun professional.

Es important prendre molt de líquid, però cap beguda que porti alcohol, doncs passaria a la llet materna i afectaria directament al nadó. Les begudes excitants com el cafè , el té….poden afectar al nen de forma que el puguem notar més nerviós, inquiet…. Intenta no fumar i en cas de que la parella o tú mateixa fumis us haureu de treure la samarreta per agafar al nen perquè està demostrat que a través del teixit també hi ha contaminació i també els nens de pares fumadors tenen malalties de forma més freqüent, com per exemple: asma, otitis, etc… Per deixar de fumar es pot demanar ajuda a l’equip de professionals de l’Abs, per a que us orienti el mètode a seguir.

És cert que durant la lactància materna s’ha de vigilar la dieta, però en definitiva, una bona educació alimentaria ha de ser-hi sempre ben establerta dintre d’una família, per al futur dels més petits i per el de tota la família.

Equip de Pediatria de BSA

Lactància materna: Quan he d’introduir altres aliments?

Categories: L'escola de la salut
Comments: 2 Comments
Published on: 19 agost 2013

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) es recomana que els nadons facin  pit com únic aliment durant els primers 6 mesos de vida. Per tant no hi ha necessitat d’introduir cap altre tipus d’aliment abans d’aquesta edat. Només en cas de necessitat, (decisió de la família,pediatre o de la infermera pediàtrica) es podrà començar amb alguna farineta.

Un cop arribat els 6 mesos és el moment de començar a menjar amb cullera i de percebre nous sabors i textures. En molts casos resulta difícil l’acceptació immediata, encara que es important no desistir si ens trobem amb una inicial negativa per part del nen. Només cal donar-li temps per a que assumeixin el canvi. S’aniran introduint els aliments de forma progressiva i en petites quantitats, encara que, si la situació ho permet es compaginarà amb la lactància materna. Aquesta s’ha de mantenir  sempre i quan el nen i la mare ho desitgin.

La llet es pot congelar durant 3 mesos, tenint en compte descongelar-la la nit anterior en la nevera i escalfar-la en un recipient amb aigua tèbia perquè la llet no perdi propietats.

Intentarem respectar com a mínim una setmana de distància entre d’introducció d’un aliment i un altre. Recordeu que això ens ajudarà a una millor acceptació per part del nen i també poder detectar qualsevol al·lèrgia o intolerància que pogués donar-s’hi. Pel mateix motiu, també es important fer alimentació diürna les primeres vegades.

L’alimentació complementària de la llet materna, aporta ferro i alguns nutrients que el nen ja necessita a aquesta edat i que amb el pit es insuficient.

En el cas de fer un destete, s’ha de fer de forma progressiva per a que el nen es vagi habituant i la producció de llet es vagi regulant.

Equip de Pediatria de BSA

Puc prendre medicaments durant la lactància?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 12 agost 2013

Aproximadament un 90% de mares tenen que prendre en el període de lactància materna algun medicament. Sempre que prenguis un medicament has de consultar amb el teu metge para estar segura de que el pots prendre sense cap risc. La majoria de las medicacions son compatibles amb la lactància i si no fos així, gairebé sempre es pot buscar un medicament similar però compatible amb la lactància. En la majoria dels prospectes consta que no es poden prendre estant amamantant, però aquest consell no es basa en bases científiques i té com a objectiu protegir als laboratoris farmacèutics. Per això cal consulta-ho i ja veuràs como en la majoria dels casos no existeix problemes. Això es degut a que la quantitat que passa a la llet materna es molt petita, menys del 1% de la dosis del medicament. S’ ha d’ intentar prendre el fàrmac just després de la presa para a que els valors màxims de concentració no coincideixin amb la ingesta immediata. De vegades, si es necessari, es pot interrompre la lactància de forma transitòria durant el temps que el fàrmac ha de ser eliminat.

La informació sobre la fitoteràpia en la lactància es molt reduïda i es recomana evitar-la si no es disposa de garanties de seguretat.

Els fàrmacs que tenen un efecte inhibidor en la producció de llet: estrògens, anticolinèrgics i la ergotamina sempre s’hauran d’evitar.

Per exemple, una mastitis s’evita buidant bé els pits i amb una tècnica correcta d’alletament. Per tant si tens mastitis, el fet de seguir donant el pit contribuirà a la teva curació.

Existeix una pàgina web molt útil, on es pot  buscar de forma individual cada fàrmac per saber el grau de risc que existeix amb la lactància materna: www.e-lactancia.org

I recordeu que dins elmarc de col·laboració amb el blog Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: lactància materna

Equip de pediatria de BSA

«page 1 of 2

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is diumenge, 24 juny 2018