Constituïda la Taula d’Infància i Adolescència de Badalona

Tags:
Comments: No Comments
Published on: 16 novembre 2016

L’Espai Betúlia va acollir el 10 de novembre la sessió de constitució de la Taula d’Infància i Adolescència de Badalona (TIAB), que té com a objectiu millorar les respostes als infants i adolescents de 0 a 18 anys de la ciutat a partir del treball conjunt de tots els agents que configuren la xarxa de serveis i entitats que intervenen en aquest àmbit.

 

Després d’una fase de treball intern per part de diferents àmbits i organismes municipals, el juny passat es va realitzar una presentació pública del projecte i es va obrir un període perquè s’hi poguessin adherir aquells serveis, entitats i estructures de treball en xarxa o participatives que ho desitgessin. Concretament s’han adherit a la TIAB un total de 50 agents que treballen amb infants i adolescents a l’àmbit social, socioeducatiu, educatiu, esportiu, cultural i de salut.

 

Dijous passat, a més de la constitució formal de la TIAB, es va dur a terme l’aprovació del seu marc organitzatiu i de funcionament i de les línies d’acció que hauran d’orientar l’elaboració del pla de treball per a 2017.

 

Badalona aposta per la infància i l’adolescència.

Categories: Apunts informatius
Comments: No Comments
Published on: 11 juny 2016

(…) es vol tenir una mirada global sobre les polítiques que ha de portar a terme una ciutat per tenir en compte totes les necessitats, totes, dels infants i adolescents. (…) la nostra societat ha de veure els infants com un motor de canvi, persones amb opinió pròpia i amb ganes de canviar les coses (…)

Aquestes van ser algunes de les paraules que l’Alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va dirigir a les entitats convidades a l’acte de presentació de la “Taula local de la infància i l’adolescència de Badalona”, celebrat el passat dia 2 de juny al Museu de Badalona, al qual hi van assistir un total de 250 representants d’entitats de la nostra ciutat, relacionades totes elles amb diferents aspectes dels més joves.

L’objectiu del projecte és posar en marxa, a partir del 2018, un pla d’actuació global d’atenció als nostres infants i adolescents. Les accions a dur a terme seran definides prèviament en funció de les troballes realitzades durant una primera fase de diagnosi.

De totes les entitats convocades, aquelles que estiguin interessades en formar part de la Taula hauran de comunicar-ho a l’Ajuntament al llarg de les properes setmanes, per tal de poder començar a treballar a partir del mes d’octubre d’enguany.

Per a més informació, podeu mirar el següent video i consultar aquest enllaç.

Què és l’espectre autista?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 4 maig 2015

 

Aquest article ha estat escrit pel Mikel Pascual, mestre i pedagog:

 

L’autisme ha esdevingut en un de tants fenòmens que el cinema ha configurat d’una forma certament esbiaixada, especialment arran de la famosa pel·lícula Rain Man, a partir de la qual hom pot fàcilment pensar que l’autisme és una forma de malaltia mental que precisa d’una atenció d’internament psiquiàtric, segregat de la societat i amb una afectació tan severa que inhabilita les persones que el pateixen a conviure en societat d’una forma autònoma i satisfactòria, sens dubte, una visió parcial del que implica veritablement l’autisme.

 

Voltaven els anys 40 quan dos metges, Leo Kanner i Hans Asperger, de forma simultània, definien per primera vegada el quadre clínic del que avui coneixem com autisme, el qual afectava a nens i nenes principalment en la relació amb el món, el debat mèdic i psicològic al voltant de si l’autisme es tracta d’una enfermetat mental o més aviat un trastorn del desenvolupament va quedar tancat ja moltes dècades, diferenciant-se així de l’esquizofrènia o la psicosi infantil, si bé és cert que la fragilitat emocional de les persones amb autisme les fa més susceptibles en l’àmbit de la salut mental. Tot i la seva gran prevalença mundial (es calcula que 1 nen de cada 150 pateix autisme) no va ser fins l’any 1979 que Lorna Wing va ordenar fenomenològicament les manifestacions del autisme introduint dues idees al voltant del autisme que han perdurat fins al dia d’avui.

 

La primera idea és que l’autisme no es tracta d’un desenvolupament infantil binari, en el sentit de és o no és, l’autisme es manifesta com un continu, com podria passar amb la intel·ligència, algunes persones tenen un autisme sever i altres més lleuger, és per això que parlem d’espectre, perquè dins de l’autisme hi ha molts graus d’afectació.

 

La segona idea, és que l’autisme afecta a tres camps concrets del desenvolupament: la socialització, és a dir, les dificultats per establir relacions socials amb altres persones, la invariabilitat de l’entorn, és a dir, una forma d’obsessió en el que les coses del seu voltant no canviïn de forma significativa, altres psiquiatres i psicòlegs han definit aquest àmbit com una manca de flexibilitat i d’imaginació, per últim la comunicació, la qual es veu compromesa en tots els graus de l’autisme, bé sigui per la manca d’intenció comunicativa o bé per l’excés de literalitat en la comprensió d’aquesta, els hi costa molt comprendre les ironies o les segones lectures.

 

Del veritable origen de l’autisme en sabem ben poc encara, les últimes investigacions apunten a un origen epigenètic en l’herència paterna, és a dir, que la càrrega genètica té una disposició que l’entorn activa, el que si sabem a través dels diferents assaigs clínics i investigacions que dos de les teories de l’origen de l’autisme més colpidores han estat totalment refutades; com son l’atribució de les vacunes com la causa de l’autisme, així com l’actitud de la mare enfront els primers anys de vida del nadó, totes dues han estat verificades com falses.

 

Si bé encara sabem molt poc de l’autisme, hem anat descobrint algunes coses a través de les intervencions psicoeducatives, que si bé demostren que l’autisme avui dia és irreversible, ens permet establir unes pautes d’acció que milloren significativament el desenvolupament de les persones amb autisme. La idea principal és que malgrat la rigidesa mental i d’acció que provoca l’autisme, la plasticitat neurològica juga al nostre favor, d’aquí la importància dels programes d’estimulació primerenca, on s’estructuren una sèrie d’activitats a través del joc que provoquen la relació social i comunicativa del nen/a amb el seu entorn, com en qualsevol patologia o trastorn, quan abans es diagnostiqui abans es pot intervenir i reduir l’impacte d’aquest; tanmateix els programes d’inclusió escolar afavoreixen un entorn ric on el nen o nena gaudeix de més estímuls positius que no pas en un entorn terapèutic o especial.

 

Les persones amb TEA (Trastorn de l’espectre autista) i les persones que els envolten tenen encara un llarg camí per la participació en una societat plural i diversa, l’acceptació i l’assumpció de les peculiaritats i dificultats de l’autisme és sens dubte el primer pas d’aquest llarg camí.

 

L’equip de pediatria de BSA agraeix a l’autor la seva dedicació per esciure aquest article.

 

MASSATGE INFANTIL

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 17 setembre 2012

“Els bebès tenen necessitat de llet, sí. I de rebre carícies. Però més encara de ser estimats. Abraçar-los, gronxar-los, acaronar-los, tocar-los, rebre un massatge; cada una d’aquestes coses és tan indispensable, sinó més que les vitamines, sals minerals o les proteïnes.”

                                                        Fréderick Leboyer, “Shantala”

El massatge infantil és una antiga tradició en moltes cultures del món que s’ha transmès de mares a filles i que ha estat redescoberta a Occident. És un art que s’aplica als bebès des que naixen, per estimular els seus sentits i nodrir-los afectivament, a través de la pell. El tacte és un poderós mitjà per a l’estimulació del desenvolupament fisiològic, psicològic i emocional. Més que una tècnica és una eina de comunicació amb el nostre bebè, basada en el respecte, tant cap als pares com cap al nadó. A través de les mirades, el somriure, el contacte, les paraules i el joc s’estableix un pont cap al cor del nen que just comença a contactar amb el món exterior.

Són molts els beneficis que poden obtenir els nens mitjançant l’aplicació del massatge infantil: facilita la son del bebè, alleuja el malestar produït per còlics i gasos, reforça el sistema immunitari, ajuda a madurar el sistema nerviós, ajuda a escoltar i comprendre el plor del bebè, ajuda a crear i reforçar els vincles afectius positius, estableix el contacte de la comunicació entre pares i fills, equilibra els períodes d’estimulació i relaxació, proporciona confiança i seguretat als pares, ofereix un moment de tranquil·litat, crea un moment de dedicació exclusiva. També és molt útil per a infants prematurs, per a fills adoptats (en fases d’adaptació), per a discapacitats o per a nens que han viscut una experiència traumàtica.

Fer un massatge als nadons no requereix grans artificis, la senzillesa mana. L’equip ideal està format per: oli vegetal d’alta qualitat ( d’ametlles dolces, calèndula…) sense perfum. Asseguts a terra, a sobre d’una catifa o  coixins amb una postura còmoda per al massatgista, que no es cansi. Un xopador o tovallola mitjana, roba còmoda per la persona que farà el massatge. Una estança una mica caldejada, on no faci ni fred ni calor, ja que el petit estarà despullat. Aconseguir un espai tranquil, sense sorolls i dedicar-se un temps de calma i connexió per a tots dos.

El massatge és un dels moments preferits dels bebès. Durant el massatge el bebè sent una agradable sensació perquè no sol es tracta del contacte de la pell, sinó de percebre sensacions a  traves de l’oïda, l’olfacte i la vista.  Permet una comunicació intima amb els pares que ajuda a conèixer millor al bebè i a comprendre i interpretar les seves senyals. Brinda un espai i un temps de qualitat per a gaudir del bebè.

A continuació us adjuntem la bibliografia disponible a la Biblioteca de Can Casacuberta de Badalona: bibliografia massatge

Equip de Pediatria de BSA.

El començament al llar d’infants i la tornada a l’escola.

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 3 setembre 2012

Primer de tot haurien de pensar que l’escola és necessària i fonamental per al desenvolupament del nen i que, encara que passar de l’entorn familiar al del curs escolar pot ser una mica costós, també és bo que els nens aprenguin a adaptar-se a situacions noves. El que nosaltres hem d’intentar és transmetre tranquil·litat, implicar als nens en els preparatius (que escullin part del material que faran servir, portar els nens que comencen l’escolarització uns dies abans al centre perquè coneguin les instal·lacions) i sobretot establir una rutina clara que hauríem de començar gradualment quatre o cinc dies abans de la tornada a l’escola.
Dins d’aquesta rutina es recomana: dormir entre deu i dotze hores cada dia (quan més petit sigui el nen més hores de son necessitarà), aixecar-se del llit amb prou temps per fer un bon esmorzar i respectar l’horari dels àpats, reservar un temps de la tarda perquè el nen jugui i es relaxi, si hi ha deures establir un temps d’estudi i supervisar desprès la feina feta, ficar-lo al llit a la mateixa hora… I tot això, com ja hem dit, fent els canvis de manera gradual quatre o cinc dies abans de la tornada a l’escola.
Si, tot i això, el nen no s’adapta, tampoc hem de patir. És normal que alguns nens es resisteixin al canvi. Però hem de tenir clar que l’escola és bona per al nen i també que aprengui a adaptar-se a situacions noves. Així doncs, hem d’esforçar-nos per controlar la nostra angoixa i no potenciar conductes negatives. Per als més petits podem fer servir material de recolzament com ara llibres de contes que parlin de nens que comencen l’escola, deixar que es portin algun objecte familiar al centre (un ninot, el xumet) i, si el nen plora (cosa que, si fa, durarà uns pocs minuts), marxar i pensar que no ho fa perquè li estem fent res dolent sinó com una estratègia de resistència que pararà de seguida en quan accepti que ha quedat al càrrec de l’educador.

A continuació us adjuntem la bibliografia disponible a la Biblioteca de Can Casacuberta de Badalona: bibliografia escola

Equip de pediatria de BSA.

PORTABEBÈS

Abans que s’inventessin els cotxets de passeig, les mares del món portaven als seus nadons en braços, ajudant-se per teles lligades al maluc i a l’esquena, d’aquesta forma tenien els braços i mans lliures i així podien treballar, cuinar,… i a més els nadons no ploraven! Gràcies al contacte directe amb la seva mare i el so constant del seu cor.

Podem trobar escultures i pintures de mares portant als seus bebès des de l’antiguitat i a qualsevol lloc del món. No és un fenomen modern o que actualment estigui de moda, sinó més bé la recuperació d’una pràctica normal, natural i molt còmode de portar als bebès.

Quins són els beneficis d’utilitzar un portabebé?

–         Els nens ploren menys, són bebès més tranquils que dormen millor ( estudi publicat a la revista Pediàtrics de l’any 1996). Aquest fet fa que els pares visquin la maternitat/paternitat d’una forma més relaxada i satisfactòria.

–         El contacte directe amb la mare o pare fa que el nadó pugui regular millor la temperatura corporal ( en els primers mesos de vida molt immadura)

–         Disminueixen episodis de còlics gràcies a la posició i a la disminució del plor

–         La posició correcte amb les cames en forma de “M” és preventiu per problemes de maluc

–         També és preventiu per evitar la plagiocefàlia postural

–         Els nens se senten segurs ja que les seves necessitat poden ser ràpidament satisfetes ( és fàcil i discret donar el pit)

–         Facilita molt els desplaçaments, no importen les barreres arquitectòniques ( pots agafar el metro, autobús, escales, passejar per la muntanya,…) i a casa es poden realitzar tasques de la vida quotidiana amb més facilitat.

Tots els portabebés que hi ha al mercat són iguals?        

No. El més important és que sigui SEGUR pel nen i còmode pels pares.

El nen ha d’estar en posició mirant al pare o a la mare, a l’alçada del pit i les seves cames han d’estar flexionades i obertes en 90º, els genolls una mica per sobre de les natges, formant una “M” ( les cames NO han d’estar penjades)així el pes recau sobre les natges, d’aquesta manera l’esquena forma una “C” i no es força la columna vertebral, que encara és molt immadura.

Utilitzar un portabebès no significa desentendre’s del bebè i posar-se a fer coses, s’ha d’estar sempre alerta i seguir unes indicacions bàsiques per la seguretat del nen ( el nas ha d’estar lliure, no tapar mai el cap, no fer exercicis o moviments bruscos mentres portem al nen, anar amb cura si bevem begudes molt calentes, ….) S’ha d’utilitzar la lògica, el sentit comú i l’instint.

Quin tipus de portabebès puc trobar?

Al mercat podem trobar moltes varietats:

-Motxilles ergonòmiques

-Mei tai

-Fular

-Bandolera amb anelles           

-Pouch

Si voleu més informació podeu consultar el portal www.redcanguro.wordpress.com, allà trobareu la descripció de cadascun i quins avantatges i inconvenients tenen, per poder escollir millor.

EQUIP DE PEDIATRIA DE BSA

Una imatge dels nens al nostre país

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 9 gener 2012

Com ja es sabut, la situació dels nens, nenes i adolescents del nostre país ha variat molt en les últimes dècades. De la mà de diferents factors socioculturals, demogràfics i econòmics esdevinguts a la nostra societat, la radiografia de cóm és la nostra infància ha anat modificant-se. Es per això que, l’informe sobre “La Infancia en España 2010-2011. 20 años de la Convención sobre los Derechos del Niño: retos pendientes” elaborat per l’Unicef, ens dona unes bones dades per mostrar la situació global dels nostres infants. A continuació presentem algunes dades.

Si us preguntàveu quants nens, nens i adolescents tenim al nostre país, són en total 8.192.866 nens i nenes (consideren infants a l’informe per sota de 18 anys), el 17,5% de la població. N’hi ha una mica més nens (51,4%) que nenes (48,6%). Hem de dir que, valorat en percentatge sobre la població, tenim menys infants que la mitjana europea situada en el 19,2%.

Geogràficament, per comunitats autònomes, les del sud d’Espanya tenen el major percentatge de nens (20,7% a Murcia i 19,8% a Andalusia). A Catalunya estem en una situació intermitja amb el 17,7%.

En les últimes 4 dècades la població total espanyola s’ha anant incrementant progressivament. Si l’any 1970 érem 34 milions, vam arribar als  47 milions l’any 2008. Això ha estat degut gairebé en un 75% a la immigració, amb la seva major natalitat. A més, paral·lelament hem tingut un important envelliment de la població amb una major esperança de vida. Aquests canvis poblacionals es poden veure en les proporcions de nens i majors de 65 anys: al 1970 els menors de 18 anys representaven el 32,6% de la població davant del 8,8% de més de 65 anys i a l’any 2008 els percentatges eren del 17,5% i del 15,7% respectivament, com es pot veure gràfic següent:

Sense la participació de la immigració aquest l’envelliment hagués estat molt més important, al 2008 20 de cada 100 nens nascuts en Espanya tenien mare estrangera. Així el 13,5% dels menors de 18 anys que viuen a Espanya són estrangers, i tenen el Marroc, Romania i Equador com principals orígens. A Catalunya el percentatge de menors estrangers és dels més alts amb el 17%.

En les escoles l’alumnat d’origen estranger acudeix majoritàriament, 81’5%, a les públiques davant del 14,9% que ho fa als centres concertats.

També hem assistit a un canvi en el tipus de família on viuen els nens, amb disminució en el número de membres de les famílies, increment de la monoparentalitat, situació laboral dels pares complexes i major incorporació de les dones al mercat de treball… Ara el tipus de família més nombrós és el de parella sense fills. També és important el grup de famílies monoparentals que han passat en una dècada del 8,1% (1991) al 9,8% (2001). Gràfic 2:

Podem resumir que a Espanya els nostres nens viuen en una societat més envellida i amb menys naixements, la qual cosa ha estat compensada parcialment per una important presència de la immigració els últims anys. A més, el model familiar ha anat canviant: cada vegada les families són més petites i les que estan formades per un dels pares amb un o més nens cada vegada són més freqüents. Això comporta nous desafiaments i riscos.

Referència per les dades de text i els gràfics: “La Infancia en España 2010-2011. 20 años de la Convención sobre los Derechos del Niño: retos pendientes”. Disponible a la web:

www.unicef.es/actualidad-documentacion/publicaciones/la-infancia-en-espana-20-anos-de-la-convencion-sobre-los-dere

Eduard Ortega, Pediatra

page 1 of 1
Welcome , today is dimarts , 14 agost 2018