Tornem a l’escola!

Les vacances d’estiu ja s’han acabat i comença un nou curs. Hem jugat, nedat, patinat, descansat, potser viatjat… I ara ens hem de preparar per a tornar a l’escola!

Com que tot plegat se’ns pot fer una mica pesat, l’equip de Parlem-ne us vol donar alguns consells per a que aquest procés de readaptació us resulti més agradable, enriquidor i, sobretot, sa.

  1. Per tal que la son no us faci començar el dia de mal humor o massa endormiscats, pot ser una bona idea planificar un petit joc a casa, quelcom divertit i estimulant que ajudi les criatures a despertar-se contentes i actives, sempre acompanyant tot plegat, és clar, d’un bon esmorzar.
  2. Permeteu que sigui el nen, amb la vostra ajuda, qui prepari el material que necessitarà a la motxilla, otorgant-li’n la responsabilitat en funció de la seva edat i tot aprofitant el que es pugui de l’any anterior.
  3. A l’hora d’escollir activitats extraescolars és recomenable prioritzar-ne aquelles que impliquen activitat física (esports, dança…) i, en qualsevol cas, procurar sempre que compleixin una triple funció d’esbarjo, sociabilitzadora i, si s’escau, formativa.
  4. I parlant d’activitat física, voleu fer més salut encara? Planifiqueu moments per a gaudir de l’exercici en família: podeu fer el camí a l’escola patinant, sortir a fer bones passejades durant l’estoneta lliure que queda al migdia, i/o aprofitar el cap de setmana per a fer excursions en bicicleta o a peu :)
  5. Incloure la fruita en els brenars i els esmorzars de mig matí és una bona manera d’aconseguir que les criatures prenguin aquest aliment, ja que en aquelles hores acostumen a tenir més gana que a les postres dels àpats principals.
  6. Evitem els  mals d’esquena! La motxilla no hauria de pesar més del 10% del pes del nen, i la seva base mai no ha de quedar per sota dels malucs.
  7. Una bona posició per a escriure també preservarà la salut de l’esquena dels més petits. Ajudeu-los a acostumar-se a seure bé i a agafar bé el llapis.
  8. Si ens organitzem bé, trobarem temps per a tot: tenir temps lliure personal i per a gaudir en família una estoneta cada dia és tan necessari com estudiar i absolutament fonamental per a la salut mental de les criatures tant a curt com a llarg termini.
  9. Per norma general, permeteu i animeu els nens i les nenes a que facin per sí mateixos allò que estigui dintre de les seves capacitats, tot remarcant la satisfacció que se sent amb el resultat d’una feina ben feta gràcies a una certa dosi d’esforç.
  10. Estigueu sempre atents al que el vostre fill o filla us explica sobre el que ha passat a l’escola, pregunteu-li com se sent amb els seus companys, amb els mestres i amb si mateix, i intenteu mantenir una relació fluïda amb el professorat i els tutors. D’aquesta manera, us serà més fàcil detectar problemes i posar-hi solució.

Esperem que aquests consells us resultin d’utilitat i us desitjem que passeu un molt bon curs!

 

Equip de Pediatria

Lactància materna: quan i com començar a combinar amb altres aliments?

L’OMS recomana que fins els sis mesos els nadons s’alimentin exclussivament de llet materna o, en el seu defecte, de llet adaptada. Però, com ho fem a partir d’aquesta edat? I no és cert que abans es donaven les farinetes a partir dels quatre mesos?

Comencem per la segona pregunta: sí, és cert que abans, fins fa uns pocs anys, l’alimentació variada es començava a introduir a partir dels quatre mesos per norma general i, per aquest motiu, és possible que algunes mares i pares us trobeu que el vostre primer fill va iniciar els triturats aleshores, i ara us diuen que no, que us heu d’esperar als sis. Les raons d’aquest canvi són diverses:

  • Fins els sis mesos la llet, sobretot la materna, és l’aliment que cobreix de la millor manera possible les necessitats nutricionals del nadó; consumir abans d’altres aliments no els beneficien, i retardar-ne la intruducció tampoc no és recomenable perquè la llet per si sola ja no aporta prou nutrients.
  • Als sis mesos, i no abans, el lactant ha assolit la maduració necessària, tant a nivell fisiològic (digestiu, renal, metabòlic i inmunitari), com pel que fa al desenvolupament psicomotriu (capacitat de mantenir-se assegut, reflexe de deglució, habilitat de portar aliments a la boca per si mateix).

Per tant, queda clar que el moment ideal per a introduir l’alimentació complementària és quan la criatura té sis mesos.

Ara bé, com es fa això?

Per suposat, la vostra infermera pediàtrica o el vostre pediatre us donarà les pautes més adients i específiques pel vostre cas concret, però aquí us volem començar a comentar algunes orientacions bàsiques que us poden ajudar:

  • Hi ha dues maneres d’oferir al nadó els aliments: bé en forma de farinetes i triturats, o bé en forma de sòlid. El primer dels casos és el més tradicional i amb el qual, actualment al nostre país, tenim més experiència. La segona opció s’anomena Alimentació complementària a demanda, o Baby-led Weaning en anglès.
  • En cas d’escollir aquesta darrera, us recomenem que busqueu un professional sanitari expert en la matèria que us pugui orientar de forma adient, ja que, en tractar-se d’una alternativa relativament nova, encara no totes les infermeres i pediatres tenim els coneixements i experiència necessaris.
  • En qualsevol cas, la introducció dels aliments variats ha de ser progressiva, mantenint la lactància, tant si és artificial com materna, a la resta de preses.
  • Els aliments que s’ofereixin al nadó han de ser saludables i nutritius, i adients per la seva edat.
  • És necessari seguir un mínim d’ordre i horari en els àpats.
  • L’adult ha de parar atenció i estimular la criatura per tal de que mengi, però mai forçar la ingesta.
  • Col·loqueu la criatura a una trona o seient adient i segur per a ella, i que li permeti una bona postura.
  • Eviteu distreure-la amb videos, televisió o similars durant l’àpat.
  • Cal oferir aigua durant els àpats, entre i desprès d’ells.
  • Al començament és normal que el nadó prengui molt poca quantitat, potser només dues o tres cullarades, o cap. Amb el pas dels dies, s’hi anirà acostumant i en prendrà més.
  • Hem de permetre que sigui la criatura qui decideixi la quantitat que vol menjar, per tal que experimenti la seva sensació de sacietat pròpia, sense forçar ni distreure-la perquè mengi més.
  • Evitar, però, que el lactant es torni sel·lectiu quant a varietat, és a dir, que no prengui l’àpat que li toca perquè sàpiga que, en aquest cas, a continuació li donaran una altra cosa que li agradi més.
  • Deixeu passar com a mínim deu dies entre la introducció d’un aliment nou i la d’un altre, per tal de saber com li assenten.
  • Quan decidiu deixar la lactància materna, i en cas que no n’hi hagin intoleràncies o alèrgies, recordeu que heu d’introduir d’alguna altra manera els làctics fins a arribar al mig litre diari aproximadament.
  • Si feu servir triturats, comenceu amb un àpat al dia i, al cap de dues setmanes, afegiu-ne un altre de diferent. Als set mesos, un altre més, de manera que prendrà tres àpats de triturats variats al dia, a banda de les preses de llet.
  • Segons el ritme i necessitats de la criatura, la seva alimentació anirà assemblant-se cada cop més a la de la resta de la família, fins que, entre els 18 i els 24 mesos, sigui igual.

Si necessiteu saber-ne més, podeu consultar aquests enllaços:

 

Bon apetit!

 

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Cinquena part: “Cronoubicats”

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer articlesegon articletercer article, quart article.
 

Fins ara hem estat desenvolupant tècniques de relaxació basades en sentits més o menys fàcils d’entendre. El sentit que aprofitarem en aquest apartat correspon al sentit que ens indica en quin moment del dia o de la nit estem vivint; es tracta del sentit “cronobiològic” els sensors del qual es troben en els ulls i en el cervell, i tenen per missió captar la quantitat de llum que hi ha en el nostre entorn configurant el que se’n diu “cicle circardià”.

En teoria hauríem d’estar parlant de la llum solar i les seves variacions estacionals, i dic en teoria perquè a part de la llum solar tenim la llum artificial que actua de contaminant, despistant al sensors que acaben enganyant al cervell.

L’hormona que s’allibera per efecte d’aquests sensors, és la melatonina i els seus efectes són vitals per la funció cerebral, i per tant per l’estabilitat emocional de la persona. El nostre codi genètic ha configurat unes modificacions en funció de la intensitat de la llum solar que ens envolta, això significa, per exemple, que ens preparem per despertar i ens preparen per anar a dormir quan “s’encén i quan s’apaga la il·luminació solar”, respectivament. No hi ha opció a modificar aquesta dependència lumínica. Una altre cosa és el que fem per saltar-nos aquesta activitat fisiològica del nostre cos, com per exemple mantenir obertes les llums des de la posta de sol fins molt entrada la nit, tant a les cases com al carrer, trencant la fisiologia del nostre cos.

El tema és més complexe; s’hauria de parlar del tipus de llum (color), del tipus de persona (matinadors, dormilegues), de la latitud geogràfica on es viu (Equador, pols), etc. El cert és que l’alteració del nostre ritme circardià comporta moltes malalties, entre elles, alteracions de la son, alteracions de concentració, estats d’estrès, ineficàcia laboral, alteracions hormonals, patologies d’òrgans del nostre cos, etc.

 

"Cronoubicats" Fotografia: Dr. de Haro
“Cronoubicats”
Fotografia: Dr. de Haro

Educar el nostre ritme cronobiológic es fàcil en tant en quan entenguem que les hores que no es dormen, estan perdudes, no es recuperaran mai, que canviar els horaris del nostre ritme de vida no es gratuït, es paga amb la salut.

Per aprofitar el “sentit cronobiològic” en la relaxació dels infant hem de començar per trobar un lloc amb una llum natural solar concreta. La relaxació amb llum artificial que no sigui del mateix color que la que te el sol en el moment de fer la relaxació, és una falsa relaxació, ja que el nostre cos i per tant el de l’infant detecta una tipus de llum natural diferent a la natural; i això passa per què una part de la radiació solar que estimula els nostres sensors entra pels nostres ulls de forma directe, i una altra part travessa les parets del nostres habitacles.

Podem escollir el moment del dia. Hi ha dos grans moments al matí al desvetllar-se i a la caiguda de la tarda, al capvespre. En tots dos moments cal incloure la tècnica respiratòria explicada en les tècniques bàsiques de relaxació transensorial (quart article). En aquest cas el que fem és combinar un exercici muscular amb una impressió sensorial lumínica.

* * *

Per a totes les persones que heu seguit aquestes petites tècniques, heu descobert que la funció sensorial depèn tant de l’òrgan (ull, llengua, orella, etc) com del cervell (veure, tastar, sentir, etc.),per tant hem vist que la funció sensorial es “multisensorial” i alhora hem vist que els sentits estan connectats els uns amb els altres, és “transensorial”, i que construeixen emocions, sentiments i raons; són per tant “multinivell“ els quals invadeixen les tres dimensions de l’ésser humà (cos ment i esperit) per ser “multidimensionals”.

En resum la relaxació és un fet “Multisensorial, Transensorial, Multinivell i Multidimensional”, i en la mesura que ho entenguem així, els efectes sobre la persona , en aquest cas sobre l’infant, seran extraordinàriament positius.

És possible que també algú ja hagi descobert que la base de la relaxació d’un infant és l’adult, de manera que , a més nivell de relaxació de l’adult, més capacitat de relaxació absorbeix l’infant; de fet les eines que hem anat aportant han estat eines de relaxació de l’adult realitzades al costat d’un infant.  

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

Recomanacions per prevenir la càries de primera infància

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 3 juliol 2017

 La càries de primera infància (també anomenada càries d’aparició primerenca), és aquella que apareix en nens menors de sis anys. Afecta a les dents temporals, i pot presentar diferents graus de severitat. Les dents més afectades són els incissius superiors i els molars. Al nostre país, el 26% dels nens de 4 anys presenta ja alguna lesió de càries. La càries de primera infància és un problema de salut pública que pot condicionar el desenvolupament físic i emocional i la salut general dels infants que la pateixen. També pot arribar a representar una despesa econòmica important per a les families, ja que el tractament restaurador de les dents temporals no forma part de les prestacions realitzades per la sanitat pública al nostre país. Les dents poden desenvolupar càries des de el primer moment que apareixen en boca. La càries és una malaltia multifactorial, que es produeix perquè uns bacteris (principalment Streptococcus Mutans) metabolitzen els sucres de la dieta. Com a producte d’aquest metabolisme apareixen uns àcids que desmineralitzen la superfície de la dent. Per tant, perquè es produeixi la càries, és necessària la presència de bacteris patògens , una dieta amb sucres fermentables i un hoste (la dent) susceptible de patir la malaltia.

COM PODEM PREVENIR LA CÀRIES DE PRIMERA INFÀNCIA

1. Actuant sobre els bacteris

Els Streptococcus Mutans no colonitzen la boca del nadó fins que no apareixen les primeres dents. En la majoria dels casos la font de transmissió d’aquests bacteris són els pares del nen, principalment la mare. Per evitar aquesta transmissió de bacteris és important: – Recomanar als pares i cuidadors principals que es raspallin les dents un mínim de dues vegades al dia amb un dentifrici fluorat i netegin diàriament els espais interdentals – Evitar comportaments en què es produeix un intercanvi de saliva entre el nen i els adults (fer petons a la boca del nadó, tastar el menjar amb la mateixa cullera que utilitza el nen, netejar amb saliva d’un adult el xumet….) – Raspallar les dents del nadó des del primer moment en què erupcionen en boca, amb un raspall adient a l’edat

2. Actuant sobre la dieta

Els sucres juguen un paper fonamental en l’aparició de la càries de primera infància. És tan important la freqüència de consum de sucres com la quantitat total ingerida. Les recomanacions dietètiques per prevenir la càries de primera infància passen per reduir la freqüència i la quantitat ingerida d’aliments i begudes ensucrades, i per un ús correcte del biberó. Es recomana: – Alletament matern exclusiu durant els primers sis mesos de vida – A partir dels sis mesos, ensenyar al nen a beure amb una tassa, i retirar el biberó a l’any de vida – Evitar que el nadó consumeixi cap beguda excepte aigua quan estigui estirat – No donar als nens petits cap beguda que no sigui aigua o llet – No afegir sucre als aliments ni les begudes del nen

3. Actuant sobre la susceptibilitat de les dents

La utilització de dentifricis fluorats és un element clau en la prevenció de la càries de primera infància. El fluor evita la desmineralització i afavoreix la remineralització de les dents. Les recomanacions per a la utilització de dentifricis fluorats en nens són les següents: – Raspallat dental dos cops al dia amb dentifrici fluorat – En nens menors de sis anys, utilitzar dentifricis amb una concentració de 500-1000 parts per milió (ppm) de fluor. La concentració de fluor s’especifica a l’envàs del dentifrici – Utilitzar una quantitat de dentifrici de la mida d’una llentia en els nens menors de tres anys. En els nens entre tres i sis anys, utilitzar una mida equivalent a un pèsol – Els pares de nens menors de sis anys han de supervisar activament el raspallat i deixar el dentifrici fora de l’abast dels nens.

PEDCons1_juliol2017_odontocaries

I no hem d’oblidar…visitar a l’odontòleg

Les revisions odontològiques periòdiques són un element fonamental en la prevenció de la càries de primera infància. Ens permetran identificar el risc individual de càries del nen i establir protocols preventius personalitzats segons aquest risc; detectar possibles lesions de càries en fases inicials i plantejar el tractament més adient per a aquestes lesions; i també detectar altres problemes de la cavitat oral, com ara maloclusions o alteracions dels teixits tous.

 

Angels Garcia ( odontòloga de l’ABS Apenins Montigalà)

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Quarta part: Pressió

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article, tercer article.
 

Recordem que quan parlem d’”estrès”, volem indicar dos fets: el primer tracte d’una sobrecàrrega d’accions correctores sobre el nostre el cos i la nostra ment, que tenen per objectiu modificar formes d’actuar i pensar no oportunes per la persona malgrat ella cregui que si; i el segon es que es produeixen lesions cel·lulars i de funcions les quals queden fixades en el cos i en la maduració cerebral. Totes dues descripcions es manifesten en forma d’alteració dels sensors del nostre cos.

Com ja sabem, el nostre cos te sensors encarregats de percebre diferents tipus d’estímuls, entre els quals hi tenim les variacions de les pressions de les substancies que ens composen. Exactament tenim sensors que detecten les pressions degudes a substàncies sòlides (el pes dels ossos, massa muscular, dels òrgans), habitualment sons sensor situats a la pell o en els òrgans interns, també te sensors per les pressions dels líquids del nostre cos (per la sang, que detecten la Hipertensió / Hipotensió arterial, per al líquid cefàlic-raquidi del cervell,que detecten la hipertensió / hipotensió cranial, per l’orina, que detecta la quantitat de liquid que hi ha la bufeta, etc.). Així mateix tenim sensors que analitzen la concentració dels gasos del nostre cos, com son l’oxigen, el diòxid de carbó, i l’òxid nitros.

Per relaxar-nos a partir de l’acció de les pressions sobre el nostre cos, la millor manera es actuar via la respiració, ja que aquesta incideix sobre la resta de sensors. Quan fem una bona respiració, mobilitzem parts del nostre cos que alliberen serotonina (substancia antidepressiva), de la qual el 90% es produeix en el sistema nerviós de l’aparell digestiu (el 10% restant es produeix en el cervell). Ara enteneu com és possible que una bona alimentació pugui donar tan bona relaxació. Si afegim unes bones maniobres respiratòries, la potència de relaxació l’augmentarem.

La millor tècnica, depenent de l’edat de l’infant,consisteix, com sempre, en crear uns costums, uns hàbits, que a nivell de les maniobres de respiració es comença per estirar-se a terra (mare/pare i fill) , un cop estirats a terra, vestits amb roba molt laxe, o afluixant bé el vestit, sobre un tatami.

Tatami Fotografia: Dr. de Haro
Tatami
Fotografia: Dr. de Haro

S’inicia la respiració per la panxa, es continua per el pit i ‘s’acaba en les espatlles; es a dir es tira el ventre enfora agafant aire (sense moure el pit), tot seguit i mantenint l’aire agafat via el ventre, s’expandeix el tòrax com si volguéssim desencaixar sols les costelles, per seguir, tirant de les espatlles cap a munt. La segona fase consisteix en expulsar l’aire agafat afluixant la panxa al màxim, després el pit també fins els màxim i per últim baixant les espatlles. Cada cicle complet allibera quantitats ingents d’antidepressiu. El nombre de respiracions ha de ser de tres seguides ben fetes; al principi pot costat aconseguir fer-ne una de ben feta, però poc a poc s’arriba a tenir-ho dominat. La mare/pare en aquest cas acompanya al fill, vetllant per que a poc a poc o vagi aconseguint. Si l’infant és molt petit el podem posar sobre el nostre pit que a que percebi el ritme; si no es tan petit pot anar aprenent aquests costums.

Aquesta mena d’exercici val la pena fer-lo abans d’anar a dormir i després de despertar-se. Una vegada s’ha convertit en una maniobra fàcil, es pot allargar durant 3 mesos a partir dels quals es proposa de fer-ho a qualsevol moment i lloc.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Tercera part: Concentrats o diluïts

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article).

Tots els éssers vius tenim la necessitat de mantenir en concentracions correctes certes substàncies tals com l’aigua, la sal, el sucre, l’oxigen, etc. . Quan aquestes condicions no es compleixen, els sensor que vigilen aquestes funcions destroten l’estat del tot el cos; seria el cas de l’excés o defecte de sucre, de sal, de minerals, greixos etc., que donarien lloc a la diabetis, mala hidratació, sobrepès L’alteració de la presencia d’aquests substancies es pot produir o bé per ingesta incorrecte o bé per una ingesta correcte mal gestionada. Per tant aquestes causes son la base de l’estrès, de la des-relaxació de la persona, en aquest cas l’infant. La mala nutrició, sigui per mala quantitat o/i qualitat defectuosa dels nutrients es una de les causes més importants d’estrès.

Relaxar a partir dels sentits que capten la concentració de la matèria en els seus tres estats (sòlid, liquid i gasós) i la pressió de les substàncies també en els seus tres estat pot semblar una feina molt estranya, quan de fet és molt senzilla.

“El còctel excitant” (greix+sucre+sal); dit d’una altra manera “un donut” és el prototip de l’antirelaxant, junt amb tota mena de “chuches”i “pastes” salades, on hi cal inquivir-hi les galetes, de les quals moltes d’elles estan fetes a base de sucre, sal i greix, en altres paraules es crea una situació d’estrès (absència de relaxació).

Brioxeria industrial Fotografia: Dr. de Haro
Brioxeria industrial
Fotografia: Dr. de Haro

Una manera de relaxar a l’infant és preparar el “berenar de relaxació”, que ha de ser totalment oposat al còctel energètic descrit. Estem parlant de “l’entrepà del berenar”. Cal construir un protocol del berenar, de manera que l’infant vegi com es prepara, aquesta manera de procedir estimula l’olfacte, la visualitat, el so del que es menjarà, i per últim estimularà el tacte (al agafar-lo) i el gust (al mossegar-lo). Si l’infant és prou gran, se’l pot convidar a estar a prop de la mare per que ho pugui observar (o inclús col-laborar). Una vega estigui preparat, la mare o el pare que ho faci, haurà d’haver-se fet un entrepà equivalent per així, una vegada fets, tots dos, asseguts o estirats a terra, sobre un sofà, etc. gaudint del petit àpat. La importància del qual està en que l’infant estigui al costa de qui li ho prepara, capti les percepcions sensorials de l’àpat i el gaudir amb qui l’estima i l’aprecia. 

Entrepans Fotografia: Dr. de Haro
Entrepans
Fotografia: Dr. de Haro

Muntar aquest escenari del “berenar” significa en primer lloc apartar-se dels còctels energètics i excitants, en segon lloc, afavoreix la nutrició amb una millor digestió per el fet viure la elaboració del menjar, tercer induir a ingerir un aliment de forma tranquil-la, de tal manera que pensar en ell ja obrirà la preparació a la digestió l’actitud i posterior relaxació, i quart, fer que l’aliment sigui aprofitat com a nutrient corporal, emotiu i cognitiu agradable.

Queda per dir que la beguda acompanyant ha de ser un suc natural, si és possible que l’infant vegi com es fa.

Recordeu que el contingut de l’entrepà i el suc, quan més petit sigui l’infant, i en la mesura de les possibilitats, ha de ser el més proper a allò que la mare menjava amb més gust quan estava gestant-lo.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

 

Infant actiu, infant feliç

Avui, dia 6 d’abril, és el Dia Mundial de l’Activitat Física.

El lema de la celebració d’aquest any és “Gent activa, gent feliç” i ens proposen un decàleg per aconseguir-ho.

Ara bé, com podem aplicar aquestes recomanacions en el cas dels més joves? A continuació, us proposem el nostre decàleg adaptat… per a vosaltres que teniu peques a casa ;)

Dia Mundial de l'Activitat Física 2017 Imatge de: http://pafes.cat/dmaf2017
Dia Mundial de l’Activitat Física 2017
Imatge de: http://pafes.cat/dmaf2017

-         Una vida activa millora la seva salut i la nostra i proporciona benestar físic i mental. Durant la infància i l’adolescència, acumula 60 minuts d’activitat física al dia.

-         Sortir a jugar al parc és la forma més fàcil d’aconseguir-ho!

-         Compartir l’activitat física és més divertit! Organitzeu sortides amb bicicleta o patins amb els amics i la família, i aprofiteu els caps de setmana per a fer excursions a la platja o la muntanya (recordeu la protecció solar! ;) )

-         La pràctica del ioga, el tai-txi o similars aporta beneficis en la força, l’equilibri i la flexibilitat; proveu de practicar-ho amb els nens.

-         Per crèixer sans i millor, cal que els més joves es moguin i passin menys estona asseguts. Cal compensar totes les hores que passen asseguts a l’escola i amb els deures!

-         Balleu amb els nens i nenes! Moureu tots els músculs en família, us divertireu, i us sentireu bé.

-         Cuideu-vos en família: mengeu sà, tingueu cura del vostre descans, feu exercici, i dediqueu-vos una bona estona a estar plegats i xerrar cada dia.

-         Jugar, fer pessigolles i riure també són activitat física. Compartiu temps lúdic amb els nens :D

-         Ser solidari ens aporta salut i benestar. Activeu-vos per la causa que escolliu i feu que els infants hi participin.

-         La natura i el mar són terapèutics. Practiqueu activitats a l’aire lliure en famílila!

Proveu tot plegat en família! La diversió està garantida ;)

 

Equip de Pediatria

 

Cinc formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Segona part: Equilibri

 

(Podeu consultar la primera part en aquest enllaç)

Tots els sentits, necessiten, per a funcionar bé, que hi hagi moviment, canvis; així trobem que el moviment d’ones sonores permet l’audició, el moviment de les ones de llum permet la visió, el moviment de les substàncies químiques permet l’olfacte i el gust, el moviment de la pell, muscles, articulacions i òrgans interns permet el tacte. Sense moviment, sense canvis, desapareix l’estímul i no hi ha sensació ni percepció. Tant es així que durant la gestació, durant la formació del futur nadó,els músculs ja tenen moviment propi abans de que aquests connectin amb els nervis, això a permès descobrir que en realitat el sistema nerviós, quan connecta amb els diferents òrgans, en aquest cas els músculs (inclòs el cor), és regular el moviment que aquest ja tenien de forma autònoma. 

El setè senti és el sentit de l’equilibri, és el sentit, per excel·lència, del moviment. Com a tal també és educable i conduïble vers la relaxació.

Tornem de nou al patró bàsic per afavorir la relaxació en els infants, que és partir d’allò que va relaxar a la mare durant la gestació; aprofitarem el ritme i so d’una música que actués de forma relaxant durant l’embaràs. Caldrà doncs fer servir aquesta música que utilitzarem per ballar amb l’infant. Es pot ballar, depenent de l’edat de l’infant, mare i fill/a agafats, sigui portant-lo en braços, sigui separats però agafats de la ma o totalment separats. Es tracte de moure’s a partir del ritme, el ritme és la base de la relaxació, la musicalitat fa d’entorn. Fer unes petites sessions de ball d’uns 20 minuts, alguns dies a la setmana, de forma sistemàtica, fa que es trenqui la rigidesa corporal augmentant la elasticitat del cos i al seva coordinació, fenomen que condueix a una relaxació de la ment.

Aixo no és res més que una adaptació del que fèiem les nostres tataràvies, gronxar-nos en un bressol gronxador.

Equilibri Fotografia: Dr. de Haro
Equilibri
Fotografia: Dr. de Haro

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Primera part: Analgèsia

Tècniques bàsiques de relaxació Transensorial

Durant el curs passat vàrem exposar com podem educar als nostres infants en la relaxació des dels cinc sentits clàssics (tacte, oïde, olfacte, vista i gust). Continuant amb aquesta perspectiva sensorial, anirem descobrint al llarg de cinc articles més que, a més de les que ja vam tractar anteriorment, hi ha 5 formes més de relaxació transensorial, gràcies a que en realitat disposem de 10 sentits (en la actualitat ja s’està investigant l’onzè). Per tant, en aquesta segona sèrie d’articles, donarem més eines per ampliar els nostres coneixements sobre la nostra sensorialitat.

Degut a que passem d’una concepció clàssica a una altra de més novedosa, podríem percebre els capítols propers com una mica “esotèrics”. Malgrat això, tot plegat té una ferma base científica. Aquest nous sentits també són cinc i comprenen: el dolor, l’equilibri, la concentració de les substàncies dels nostre cos, la pressió d’aquestes substàncies, i el sentit cronobiològic. En aquest primer article explicarem com aprofitar el sentit del dolor per relaxar infants.

A diferencia de les tècniques de relaxació aplicades durant el curs passat, en què partíem dels cinc sentits clàssics, les que utilitzarem aquest curs, partiran dels cinc nous sentits, i es basaran en el vam aprendre anteriorment, ja que aquests nous sentits tenen una forma molt especial d’actuar, perquè que estan influenciats i s’aprofiten de forma poderosa dels altres sentits.

Analgèsia

L’estudi i el control del dolor s’han pogut portar a terme de forma eficaç gràcies al descobriment dels diferents tipus de receptors que configuren la percepció del dolor. Aquests receptors es troben també dins de les estructures anatòmiques (ull, orella, llengua, pell i nas) i dins de la seva funció (veure, sentir, tastar, tocar i olorar), de tal manera que podem percebre dolor tant si punxem amb un agulla una orella, com si li apliquem un so molt fort; tant si rasquem la còrnea de l’ull, com si posem una llum molt forta; i així podríem continuar amb la resta de sentits. Això significa que la percepció del dolor, o percepció àlgica, es construeix tant en la perifèria de l’òrgan sensorial com en el cervell.

Aquesta forma  que té el nostre cos de gestionar el dolor obre noves formes per entendre el ventall de tres dimensions en les que aquest es manifesta; tenim així el dolor físic (cos), el dolor produït pels nostres sentiments (cos-ment) i el produït a nivell psicològic (ment). Per exemple: un cop de martell al dit, genera un tipus de dolor diferent al de veure un infant mort surant a la platja, o al dolor produït pel record de persones perdudes o de situacions viscudes.

De fet, del que estem parlant és de diferents formes de dolor que podem anomenar àlgiques, productores de“malestar” de “patiment”, que no poden existir sense un receptors, sense uns sensors, els quals podem educar.

Si volem relaxar un infant a partir dels receptors àlgics (del dolor), el que farem serà “des-algitzar-los” tot reduint la seva sensibilitat al malestar (com ara el cansament) o/i la seva sensibilitat de patiment (temors, pors).

Recordem que tota tècnica de relaxació necessita de 20 minuts, com a mínim. En aquest cas, la tècnica tindrà com a objectiu una relaxació que “des-algitzi” a l’infant.

Actuarem sobre la postura de l’infant. Això ho farem aprofitant de nou el que passava durant la seva gestació. Cal recuperar dues postures: la de l’infant quan estava en gestació, i la postura que la mare tenia mentre el gestava. La primera, la de l’infant en gestació, correspon a la posició fetal de cames flexionades vers el ventre, tors i cap tirat endavant vers les cames flexionades. Per recuperar en l’infant aquesta postura es pot fer de dues maneres. Una d’elles es que la mare segui amb les cames creuades, a l’estil “Buda”, i es posi l’infant assegut a la falda, en l’espai que hi ha entre les cames creuades i el ventre, i li passi amb un braç per sota d’una aixella aguantant-li el torç, més a nivell de la panxa que del tòrax, permetent-li que es flexioni endavant, fent servir l’altre ma per acaronar el seu cap i clatell, mentre anem movent-nos endavant i enradera. L’altra forma es posar l’infant de cara a nosaltres i sobre una de les nostres espatlles fent que aguanti el cap sobre la nostra espatlla, acaronant cap, clatell i esquena.

Recuperant la posició fetal. Fotografia: Dr. de Haro
Recuperant la posició fetal.
Fotografia: Dr. de Haro

Pel que fa a la postura de la mare, en la que ella es sentia més còmoda, més tranquil·la, menys adolorida, més confortable. Pot succeir que no concordi amb les postures descrites abans, en aquest cas, la mare adopta la postura que li era més agradable alhora que agafa a l’infant i el fa reposar, si pot sobre d’ella, amb un moviment suau.

Sigui quina sigui la postura adoptada, la mare ha de entrar en aquells pensaments, sentiments i emocions positives que tenia mentre l’estava gestant; alhora que ha d’apartar-se de la versió negativa dels mateixos.

Aquest tipus de relaxació ha estar vinculada a moments del dia en els quals l’infant es deixarà conduir en aquesta forma de fer. Si això es fa de forma sistemàtica, i si l’infant ja és una mica gran, se li pot explicar, i portar-ho a la pràctica cada dia abans de dormir, en la seva habitació, en el seu llit, etc.

(Recordeu aplicar simultàniament els colors, les olors, els sons, etc. que es van explicar en curs passat).

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

CONEIXES ELS CONSELLS PER FER UN ÚS SALUDABLE DEL MÒBIL ?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 2 febrer 2017

L’ús de les noves tecnologies, el mòbil entre elles ,sembla inevitable en la societat actual.

Resultado de imagen de phone

Els nostres infants, que són nadius digitals i dedicaran moltes hores de la seva vida a la visualització de pantalles. La tecnologia esta cada cop més immersa : escola, lleure, entorn laboral,relacions personals.Sens dubte aquest món digital aporta moltes avantatges però  també inclou inconvenients o possibles efectes adversos sinó fem un ús correcte. Entre ells trobem el tema de la salut. Per això hem de vetllar perquè els adults siguin coneixedors de les recomanacions bàsiques per fer un correcte ús i poder transmetre quina és la manera desitjable de relacionar-se amb la tecnologia .

Paradoxalment ,trobem  pares , analfabets o autodidactes digitals, que han d’establir un marc per un ús correcte  a uns nadius digitals,quan la majoria són desconeixedors d’aquests consells perquè no han rebut cap formació formal sobre el tema.  Per això hem decidit dedicar l’article a difondre els consells per un ús adequat i saludable de pantalles de visualització , avui començarem amb el mòbil.

Et convidem a respondre aquestes preguntes així podràs valorar el teu grau de coneixement sobre les recomanacions sanitàries.

Comencem?

1)Quina és la distància recomanada entre l’ull i la pantalla del telèfon?

2) És necessari, per motius de salut adaptar o ajustar la brillantor i el contrast de la pantalla segons la il·luminació ambiental ?

3)Quin és el temps màxim recomanat d’utilització del mòbil ?

4) Quina opció creus que és millor si parlem de mides i característiques de les lletres ?

5) Fas exercicis per relaxar els ulls ?

6) Si has de fer ús de pantalles de forma lúdica i per estudiar o fer feines. Que fem primer?

7) Quin tamany  de pantalla de telèfon és més saludable ?

8) Quina és la postura corporal correcte per fer servir el mòbil ?

9) Hi ha alguna franja horària on caldria evitar l’ús del mòbil?

 

Com  anat? Et convidem a revisar les respostes que trobaràs a sota . Et servirà per identificar les normes mínimes d’ús . Estem segur que ara estaràs més capacitat per poder transmetre als teus fills/es aquesta informació.

 

RESPOSTES:

1) 40cm , equival aproximadament la distància del colze a la mà. En general la gent duu el telèfon a un pam de la cara ( aprox 20cm). Aquest fet té conseqüències en la visió.

2)És un fet important que sovint no ho tenim en compte. Normalment som més conscients d’aquest aspecte amb l’ús de portàtils, Pc, … Generalment trobem que la motivació a fer canvis en la brillantor i el contrast és per un estalvi de bateria, no per temes de salut. Recordem que cal trobar un terme mig d’aquests paràmetres i tenir en compte la il·luminació ambiental.

3)El temps màx que es recomana seria 2h al dia. Uff!!! D’entrada sembla molt però proba de cronometrar al teu fill o a tu mateix. Penseu que el mòbil s’ha convertit en un dispositiu on la funció de trucar és anecdòtic. La tendència és fer servir aquest dispositiu per moltes altres utilitats: correu, diaris, xarxes socials,vídeos,series, jugar,gestions, internet,…

4) La millor opció és fons clars i lletres fosques , amb tonalitats i marges ben definits. Referent el tamany de la lletra la idea clau seria : cal adaptar el tamany de manera que la lectura sigui fàcil a la distància recomanada. Aquest punt caldrà personalitzar-ho.

5)Cal relaxar l’acomodació i la convergència de la vista fent descansos de 20 segons cada 20 minuts . Exercicis com: aixecar la mirada del mòbil i mirar el més lluny possible, parpadejar ,acomodar la vista a diferents distàncies,…

6) És aconsellable utilitzar les pantalles per estudiar/feines/.. primer i després per l’ús lúdic.

7) Com més gran millor. Les pantalles petites són dificulten la lectura i suposant un sobreesforç a nivell visual,…

8)La postura corporal més correcte seria amb canells i avantbraç paral·lels al terra.

9)Cal evitar l’ús del mòbil 1h abans d’anar a dormir.

Equip de Pediatria de BSA 

«page 1 of 3

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is diumenge, 24 juny 2018