L’activitat física, fonamental en la vida diària dels infants i joves

Dia Mundial de l'Activitat Física. Font: http://pafes.cat/dmaf2016/documents-dia-mundial-de-lactivitat-fisica/
Dia Mundial de l’Activitat Física.
Font: http://pafes.cat/dmaf2016/documents-dia-mundial-de-lactivitat-fisica/

L’exercici físic a la infància i adolescència és un hàbit de vida saludable molt rellevant.

Fomentar l’activitat física i disminuir el sedentarisme en aquestes edats no només permet millorar el benestar físic i prevenir l’aparició de l’obesitat i altres malalties cardiovasculars en l’edat adulta, sinó que també s’associa a un benestar mental i millora de l’autoestima.

Però els beneficis de l’activitat física i l’esport van més enllà de la salut. Practicar-ne ajuda als infants a aprendre valors, com l’esperit esportiu, treballar les habilitats socials i els valors educatius com la integració, la cultura de l’esforç, la tolerància a la frustració o la responsabilitat. Els que practiquen esport desenvolupen una major capacitat de concentració, milloren el rendiment escolar i el treball en equip, i arriben amb major èxit a objectius i fites.

Malgrat això, en la societat actual,els infants i joves són cada vegada menys actius com a conseqüència dels canvis que s’han produït en el nostre entorn social, amb un increment de l’oci sedentari, la tecnificació, la urbanització a les ciutats i una disminució de les oportunitats per a realitzar activitat física.

Segons les darreres dades de salut a Catalunya, més d’una quarta part dels infants no han participat en jocs d’esforç físic o esport cap dia o gairebé cap; a més, tenen un oci sedentari, amb percentatges similars per a nens i nenes, i que creix quan es fan més grans; penseu que en el temps de lleure i fora de l’horari escolar, mirar la televisió és l’activitat més freqüent en aquesta població.

Com a base per ser més actius, cal incorporar i mantenir conductes senzilles en el seu estil de vida: caminar fins al centre escolar, pujar més escales, col·laborar en les activitats domèstiques i jugar de forma físicament activa tant en les estones d’esbarjo a l’escola com en les hores de lleure. 

La recomanació dels experts és que els infants i joves han de realitzar, almenys, seixanta minuts d’activitat física tots o gairebé tots els dies de la setmana.

Com posem en pràctica aquesta recomanació?

Cada dia: Cal tenir un estil de vida actiu: pujar escales, anar caminant a l’escola, fer jocs actius

3-5 dies per setmana: Afegir 60 minuts d’activitat física d’intensitat moderada -caminar a bon pas, anar amb bicicleta- o vigorosa -córrer, saltar a corda, practicar esports-.

Dra. Roser Bausà, metgessa de l’esport

ALTERACIÓ DE LA FORMA DEL CAP DEL BEBE O PLAQUICEFÀLIA

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 10 febrer 2015

La plaquicefàlia és un aplanament del cap del bebè i la seva causa fonamental és postural.
El bebè té el cap rodó amb uns ossos molt tovets i si està moltes hores en la mateixa posició s’afecta la forma del cap, es deforma amb un aplanament per la zona de més contacte degut a un excés de pressió. Els bebès grans i que dormen molt són més propensos. També es dos vegades més freqüent en nens que nenes, i afecta més el costat dret que l’esquerra. La seva freqüència ha augmentat des de principis de l’any 1990 quan es va aconsellar dormir de costat o cap amunt.
Per evitar-ho hem de tenir una sèrie de normes i alternar la posició del cap:
-Canviar al bebè de posició amb freqüència, desprès de menjar col·locar-lo en el bressol de diferent posició cada vegada o alternativament en un extrem o altre del bressol.
-Quan es canvien els bolquers, la mare en lloc de col.locar-se als peus del bebè pot fer-ho lleugerament a un costat i a l’altre del canviador per obligar al nen a moure el cap.
-Col·locar límits suaus ( tovalloles, coixins…) per sota del llençol per poder mantenir la posició
-Quan estigui despert posar-lo a estonetes recolzat sobre la panxa així agafarà més força al coll i als músculs de l’espatlla.
-Col·locar joguines alternativament a un costat i a l’altre del bebè en el bressol o en el cotxet.
-Alternar també els dos costats del nen a l’hora de donar-li el menjar
-Al portar-lo a coll, recolzar-lo alternant en un maluc i l‘altre
El tractament d’entrada es POSTURAL, intentant-lo col·locar recolzant el cap del costat més arrodonit per tal d’evitar una major deformació, pot ser difícil perquè el bebè ha adoptat una postura en la que esta més còmode, en aquest cas es pot fer servir un coixí especial amb un petit forat al mig. El tractament ha de ser precoç perquè cap als 6-7 mesos el nen ja es mou per si mateix i comença a dormir en qualsevol posició essent difícil col·locar-ho com volem.
Quan estigui despert es important la postura boca terrosa perquè es aquesta posició evitem la pressió sobre l‘os i afavorim l’enfortiment dels músculs del coll, columna cervical i espatlla.
En cas de que no millori l’asimetria del cap o que l’afectació sigui important han de fer un tractament ortopèdic amb un casc.
Entre els 3 i 9 mesos s‘aconsegueixen els percentatges més alts de millora. Entre les 9 i 12 mesos la milloria no és tant espectacular. I a partir dels 18-24 mesos el tractament es més difícil perquè la fontanel·la (que permet el creixement del cap en els nens) s’ha tancat, i el crani deixa de tenir la capacitat de remodelar-se externament degut a la seva rigidesa i a la disminució del creixement.

EQUIP PEDIATRIA BSA

La dentició temporal

Les primeres dents dels nens, conegudes com a dentició temporal o “dents de llet”, solen aparèixer com a edat més freqüent cap als 6 mesos, encara que es consideraria  normal allargar-se fins els 12-15m.

A continuació us detallem l’edat més habitual d’ erupció i l’ordre amb el que ho solen fer:

6-9 mesos: Incisius inferiors

9-10 mesos: Incisius superiors

10-11 mesos: laterals superiors

11-12 mesos: laterals inferiors

12-18 mesos: 1r premolars ( inferior- superior)

18-24 mesos: ullals ( inferior- superior)

24-36 mesos: 2n premolars ( inferior- superior)

Els nens tenen la dentició temporal completa als 3 anys ( 20 peces) i es manté invariable fins els 6 anys aproximadament.

La salut dental en aquestes primeres edats es molt important, per tant es recomanen unes pautes a seguir per tal de millorar-la:

No afegir sucres als biberons ni al xumet.

No deixar que el nen s’adormi xuclant el biberó.

Quan apareixin les primeres dents, rentar-les amb una gasa mullada amb aigua desprès dels àpats.

Als 2 anys introduir l’ús del raspall amb aigua per iniciar l’hàbit, principalment a les nits. Evitar el biberó i el xumet ( o aquest últim restringir-lo només per dormir).

Quan ja sàpiguen glopejar, normalment a partir dels 3 anys, utilitzar petites quantitats de dentífric de nens ( amb quantitat de fluor adaptada a l’edat).

No abusar de dolços ni sucres.

A BSA oferim la primera revisió bucodental protocol·litzada als 4 anys.

Dins un marc de col·laboració amb el bloc Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: lesdents.

EQUIP DE PEDIATRIA DE BSA

LA VISTA

El sentit de la vista es l’últim en desenvolupar-se per complet, ja que durant el temps que el bebè està en l’úter matern no rep cap tipus d’estímul. Després de néixer, els ulls del bebè aprenen a adaptar-se a la llum i a enfocar un entorn en constant canvi.

Al principi la vista del bebè es força imperfecta, sol pot enfocar el que té a menys de 25 centímetres aproximadament. És per això que el bebè reconeix perfectament a la seva mare, ja que és la distància que els separa mentre el bebè està mamant. Això explica el vincle visual que uneix el bebè amb la seva mare. El nadó sol veu en blanc i negre, no distingeix colors, veu borrós però els contrasts li criden molt l’atenció. També li atreu molt el moviment. Aviat millora la visió però no serà fins els 7 anys que l’agudesa visual serà complerta.

Cap als dos mesos ja segueix amb la vista les seves pròpies mans quan entren en el seu camp de visió. Reconeix el color vermell, el verd, el blanc, el negre i el gris.

Sobre els tres mesos la vista es va perfeccionant, ja veu de manera nítida i clara. Reconeix cares i pot memoritzar-les. Segueix amb la vista el desplaçament d’objectes.

 Als quatre mesos es desenvolupen algunes de les principals funcions visuals que permeten enfocar correctament objectes propers. Els colors que millor distingeix son el verd, vermell i groc. Pot mantenir l’atenció durant mes temps.

Als sis mesos el camp visual s’amplia moltíssim. Pot seguir sense problemes objectes en moviment. Cap als nou mesos la majoria de nens ja són capaços de distingir la gama de colors. Els tons vius són els que capten millor la seva atenció, però s’han de combinar amb tonalitats suaus per evitar l’excés d’estímuls. Als dotze mesos ja no hi ha res que s’escapi de la seva vista, capta totes les formes,colors,volums…la seva vista és gairebé tan bona com la d’un adult.

El color groc afavoreix la concentració i el desenvolupament intel·lectual. El blau i el verd són colors relaxants que inciten al descans. El blanc és una tonalitat que proporciona benestar i alegria. El marró, el gris i el negre són colors apagats que poden induir a la tristesa. El taronja és un to lluminós i alegre que convida a l’activitat. El vermell és el color de la vida i sinònim de moviment, pot produir excitació.

Dins un marc de col·laboració amb el bloc Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: la vista

Equip de Pediatria

ELS NENS I L’ESPORT

El nostre cos està dissenyat per moure’s i, a totes les edats, és necessari cert grau d’activitat física perquè es mantingui sà i el millor possible. Dit això i centrant-nos en el cas del nens, direm a més a més que l’esport els ajuda a millorar el creixement, evita el sobrepès, desenvolupa la coordinació i, fins i tot, pot ajudar a corregir alguns defectes físic. D’altra banda i parlant ja d’aspectes més socials o psicològic, podem dir que també els hi ajuda a canalitzar l’excés d’energia que tant esgota a alguns pares, que afavoreix el treball en equip i la relació amb els altres i que és una excel•lent eina per incorporar hàbits d’higiene, disciplina i responsabilitat.
Hauríem de diferenciar el que seria l’esport com a joc, que podria començar des que són ben petits, del que seria ja l’esport més estructurat i que podrien començar a practicar-lo a partir del 7 anys, depenent una mica del tipus d’esport en concret. En tot cas i en general, l’especialització en un únic tipus d’esport o la competició no està recomanada abans dels 12-15 anys i és a partir d’aquesta edat, segons el grau de desenvolupament muscular de cada nen, que ja es podria entrar en la disciplina i l’entrenament d’alguns esports concrets.
Quan es practica esport a nivell de competició cal fer una consulta a un especialista en medicina esportiva perquè valori si el nen està en condicions físiques de practicar esport o no. Aquests especialistes estan fora del circuit de la medicina pública però, encara que s’hagi d’abonar la visita, és important fer un estudi en profunditat, acompanyat a vegades de proves com ara un electrocardiograma o una prova d’esforç.

Us adjuntem també la bibliografia disponible sobre el tema a la biblioteca de Can Casacuberta: nens i esport

EQUIP DE PEDIATRIA

PORTABEBÈS

Abans que s’inventessin els cotxets de passeig, les mares del món portaven als seus nadons en braços, ajudant-se per teles lligades al maluc i a l’esquena, d’aquesta forma tenien els braços i mans lliures i així podien treballar, cuinar,… i a més els nadons no ploraven! Gràcies al contacte directe amb la seva mare i el so constant del seu cor.

Podem trobar escultures i pintures de mares portant als seus bebès des de l’antiguitat i a qualsevol lloc del món. No és un fenomen modern o que actualment estigui de moda, sinó més bé la recuperació d’una pràctica normal, natural i molt còmode de portar als bebès.

Quins són els beneficis d’utilitzar un portabebé?

-         Els nens ploren menys, són bebès més tranquils que dormen millor ( estudi publicat a la revista Pediàtrics de l’any 1996). Aquest fet fa que els pares visquin la maternitat/paternitat d’una forma més relaxada i satisfactòria.

-         El contacte directe amb la mare o pare fa que el nadó pugui regular millor la temperatura corporal ( en els primers mesos de vida molt immadura)

-         Disminueixen episodis de còlics gràcies a la posició i a la disminució del plor

-         La posició correcte amb les cames en forma de “M” és preventiu per problemes de maluc

-         També és preventiu per evitar la plagiocefàlia postural

-         Els nens se senten segurs ja que les seves necessitat poden ser ràpidament satisfetes ( és fàcil i discret donar el pit)

-         Facilita molt els desplaçaments, no importen les barreres arquitectòniques ( pots agafar el metro, autobús, escales, passejar per la muntanya,…) i a casa es poden realitzar tasques de la vida quotidiana amb més facilitat.

Tots els portabebés que hi ha al mercat són iguals?        

No. El més important és que sigui SEGUR pel nen i còmode pels pares.

El nen ha d’estar en posició mirant al pare o a la mare, a l’alçada del pit i les seves cames han d’estar flexionades i obertes en 90º, els genolls una mica per sobre de les natges, formant una “M” ( les cames NO han d’estar penjades)així el pes recau sobre les natges, d’aquesta manera l’esquena forma una “C” i no es força la columna vertebral, que encara és molt immadura.

Utilitzar un portabebès no significa desentendre’s del bebè i posar-se a fer coses, s’ha d’estar sempre alerta i seguir unes indicacions bàsiques per la seguretat del nen ( el nas ha d’estar lliure, no tapar mai el cap, no fer exercicis o moviments bruscos mentres portem al nen, anar amb cura si bevem begudes molt calentes, ….) S’ha d’utilitzar la lògica, el sentit comú i l’instint.

Quin tipus de portabebès puc trobar?

Al mercat podem trobar moltes varietats:

-Motxilles ergonòmiques

-Mei tai

-Fular

-Bandolera amb anelles           

-Pouch

Si voleu més informació podeu consultar el portal www.redcanguro.wordpress.com, allà trobareu la descripció de cadascun i quins avantatges i inconvenients tenen, per poder escollir millor.

EQUIP DE PEDIATRIA DE BSA

page 1 of 1

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is dilluns, 25 juny 2018