L’Esperit de Elna resideix en els bancs de llet materna

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 14 agost 2017

Heu sentit mai el nom de Elna ? Jo fins fa uns mesos el desconeixia totalment,però llavors una família em va dir que posarien Elna a la seva filla. Em va semblar un nom curiós, original,…però llavors vaig conèixer el seu significat… «una historia tan dura i al mateix temps tan bonica». Al poc va néixer aquella nena i va coincidir amb el temps amb l’estrena d’una pel·lícula, « La llum d’Elna». Va ser llavors quan vaig comprendre que Elna era més que un nom ,sobretot si ets un professional de pediatria. És el film que descriu el drama històric d’una maternitat localitzada a la Catalunya Nord, part francesa, durant la Guerra Civil Espanyola .Allà van néixer 597 infants , de mares que fugien de la guerra , entre elles republicanes, jueves,… Aquesta institució va ser impulsada per una infermera, Elisabeth Eidenbenz, i va ser refugi per moltes dones embarassades i per els seus nadons. Aquest petit paradís va ser clausurat per l’exercit alemany.

Continuant amb les coincidències als pocs  mesos es va commemorar a Barcelona el 80è aniversari de la Maternitat d’Elna , un acte emotiu per destacar els valors implicits en aquella institució. Tot plegat em va fer pensar quina llastima perdre aquell esperit. Però tot no esta perdut, crec que he trobat part del llegat de Elna… La resposta la vaig trobar quan em va arribar a les mans un díptic que parlava del banc de llet materna. La meva sorpresa va ser quan parlant sobre les donants de llet materna amb la gent del meu voltant em vaig adonar del desconeixement d’aquesta pràctica. Per això vam decidir fer un article sobre els bancs de llet materna , durant el mes d’agost, mes de la promoció de la lactància materna al blog de Parlem-ne.

PEDCons1_juny2017_Elna 1

 

Perquè fer-se donant de llet materna?

Com ja hem explicat altres vegades la llet materna és el millor aliment possible per els nadons . La llet materna que recullen els Bancs de llet poden salvar la vida de nadons prematurs perquè és més fàcil de digerir, disminueix les infeccions, … i ajuda al desenvolupament d’aquest nadons de baix pes mentres no poden ser alletats per la seva mare.

És complicat ?

És una col·laboració senzilla . El Banc de Llet Materna et facilitarà el material, la recollida de la llet,…

Qui pot ser donant?

Tota mare amb bona salut que estar alletant al seu nadó i te la sort de tenir llet suficient per poder donar.

 

Si vols ser donant del Banc de Llet materna, informar-te on esta el Banc més proper, posa’t en contacte amb :

Banc de Llet Materna

bancdellet@bst.cat

tlf.- 935573500

 

Sigues part del llegat de l’Elna i fes-te donant de llet materna.

Equip de Pediatria de BSA

 

La importància de la comunicació amb els fills

Alguna vegada has tingut la sensació de que els teus fills o filles i tu no parleu el mateix idioma?

Els editors de Parlem-ne sabem que, de vegades, això pot succeïr. Per aquest motiu, tot continuant en la línia que vam iniciar a la darrera entrada, avui us deixem aquest simpàtic video que tracta exactament sobre això.

Ara bé, què podem fer nosaltres per a millorar aquesta comunicació, per a entendre millor les nostres criatures (i no tan criatures) i, per tant, poder-les ajudar a crèixer i desenvolupar-se? A continuació us fem algunes propostes que es poden posar en pràctica a totes les edats, desde la infància més tendre fins a l’adolescència:

  • Dediqueu cada dia una bona estona a xerrar sobre qualsevol tema (què han fet a l’escola, amb qui han jugat al pati, quins han estat el millor i el pitjor moment del dia, com se senten amb els seus amics i companys de classe…). Les hores dels àpats poden ser una bona ocasió (sense mòbils ;) )
  • Interesseu-vos pels temes que els agraden: els seus amics, la sèrie de dibuixos, la col·lecció de cromos, el seu esport o activitat extraescolar… En definitiva, els seus hobbies.
  • Quan parleu, preseteu la màxima atenció possible, tot evitant interferències com la TV, el mòbil…
  • Amb regularitat i la màxima freqüència possible, dediqueu temps a passar junts una estona agradable, jugant, mirant junts una “peli” i comentant-la, fent qualsevol activitat que us agradi (com ara anar en bicicleta, cuinar, fer manualitats, mirar un partit, jocs de taula, llegir plegats…). Xerrar sobre temes relaxats i passar-ho bé junts és el que obre la porta per a parlar de temes més trascendentals.
  • Un bon massatge pot relaxar-los prou com per a deixar-se anar i parlar sobre allò que més els preocupa.
  • Estigueu molt atents a les seves preguntes i comentaris, i responeu-los sempre. Si hi ha quelcom que us crida l’atenció, pregunteu-li: “Com és que dius això?”.

Potser, si la mare del video hagués fet això últim, no li hauria passat el que li ha passat ;)

 

Entrevista: l’experiència d’una mare lactant.

A l’equip de Parlem-ne ens agrada que vosaltres, les lectores i lectors, també digueu la vostra. Per aquest motiu i coincidint amb el Mes de la Lactància Materna, hem decidit fer una entrevista a una mare lactant primerenca, la Maria. Sí, sí, una mare de debò que, amb el seu fill de tres mesos, ha passat pels mateixos tràngols i alegries que vosaltres ;)

No us perdeu la seva experiència i els seus consells!

La Maria i el seu fill. Fotografia de: Maria
La Maria i el seu fill.
Fotografia de: Maria

Parlem-ne: Quan estaves embarassada, tenies clar que donaries lactància materna al teu fill?
Maria: Durant els primers mesos no, però a partir del segon trimestre més o menys ja ho vaig decidir.

P: Què va ser el que et va fer decidir-te per la lactància materna?
M: Les recomanacions de la OMS.

P: Mirant cap a enrere, com recordes els primers dies de lactància?
M: Malament, els primeríssims dies quan encara no m’havia pujat (la llet) el nen plorava perquè tenia gana. Després em va costar bastant haver de donar-li a la nit, anava molt cansada.

P: Quines van ser les dificultats més importants que hi vas trobar?
M: Al principi no sabia com l’havia de col·locar i no s’agafava bé. El segon dia em va sortir sang d’un pit per les clivelles.

P: Hi va haver alguna cosa que t’ajudés més significativament a superar aquestes dificultats?
M: La meva germana em va fer d’assessora i em va ensenyar a col·locar-me’l. Per les clivelles em vaig comprar mugroneres i van funcionar bastant bé. He intentat unes quantes vegades treure-me-les però ell menja millor quan les tinc posades i a mi no em fa mal.

P: Personalment, quines són les avantatges que trobes en la lactància materna?
M: Per comoditat, ja que li puc donar de menjar on sigui sense pensar en desinfectar biberons i que és més saludable per ell que la llet de fórmula.

P: Quins creus tu que són els factors més importants que fan que la lactància materna funcioni bé?
M: La comoditat i el vincle que es crea mare-fill

P: Penses que als centres sanitaris en general (ASSIRs, hospitals,  CAPs) es dóna prou informació i recolzament a la lactància?
M: A l’hospital les infermeres em van ajudar molt i em van ensenyar a col·locar-me’l bé. Al CAP tant la pediatra com la infermera em van animar a que fes lactància materna exclusiva.

P: Quin missatge voldries transmetre a les mares lactants primerenques?
M: Que tinguin molta paciència, sobretot el primer mes, que s’acaba normalitzant.

P: Si vols, pots compartir algun truc que a tu t’hagi funcionat, o qualsevol altre comentari que et vingui de gust fer.
M: A mi em va funcionar molt bé el coixí de lactància, em deixa les mans lliures per dinar o sopar si coincideix que vol menjar i a més no se’m carrega l’esquena.

Clivelles, manca de son, incerteses… Ja veieu que això està a l’ordre del dia quan es tracta de començar a alletar… Per tant, no desespereu! Ja veieu que, amb una mica de paciència, tot plegat té un final feliç! :D

Equip de Pediatria

La nostra carta als Reis Mags d’Orient

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 21 desembre 2015

En el bloc no ens volem oblidar de donar-vos eines de suport per tenir cura de la  part psíquica i emocional dels vostres nens o nenes. Per això aprofitant les Festes de Nadal , us volem donar a conèixer la carta que fem arribar als reis com a Equip de Pediatria.

                                                              

Estimats Reis Mags de l’Orient,

Aquest any ens agradaria fer-vos arribar un seguit de consells:

  • Trieu  regals adequats a l’edat i necessitats del nen o la nena, per poder promoure les seves habilitats i les capacitats imaginatives, creatives i constructives.
  • Escolteu els vostres infants , normalment tenen molt clar el que volen. Que provin la joguina prèviament pot evitar desil·lusions.
  • No us deixeu meravellar per la publicitat .
  • El regal ha de ser atractiu per el nen i  l’ha de tenir a l’abast, perquè pugui jugar més d’una vegada.
  • Evitem missatges sexistes relacionats amb les joguines: no hi han joguines de nen o de nena. 
  • Transmetre el valor de les coses va lligat amb no portar absolutament tot el que demanen. I amb aquest aspecte va lligat el valor de la superació continua: “encara em puc portar una mica més bé, puc col·labora més , puc millorar,…”.
  • Val més poques joguines però ben seleccionats.
  • Els regals són una magnífica oportunitat per educar. Aprofiteu l’ocasió per triar regals que estimulin valors humans i personals importants com : cooperació, participació, diversitat , saber compartir, saber perdre i guanyar …
  • Ajusteu-vos al pressupost assignat. I valoreu la qualitat – preu. “El més car no sempre serà el millor”.
  • Comproveu que siguin regals segurs i saludables. Que tinguin marca de seguretat CE, edat recomanada , amb instruccions d’ús, dades del fabricant – distribuïdor…
  • Cada joguina té la seva edat. Per els més petits joguines amb formes i colors atractius i evitar peces petites.
  • Les consoles, videojocs,.. poden ser positius en l’edat adequada i amb un compromís  de bon ús. Prioritzar aquells que resolen problemes de forma positiva , constructiva i positiva, evitant així els violents seria la millor elecció.
  • Cal potenciar la diversitat de jocs: tranquils i que requereixin activitat física,  jocs domèstics i públics, individuals i col·lectius. Potenciar la lectura.
  • Les joguines han d’educar, divertir i desenvolupar la imaginació .Com més senzilles són més estimulen, el seu preu és més adequat i no s’espatllen tant fàcilment.
  •  I finalment que repartiu el millor i més important regal de tots. Una mica de temps per aquests adults tant atrafegats. Així puguin gaudir estones de jocs i viure moments amb els petits de la casa. Perquè el millor dels regals és poder gaudir i compartir temps amb els teus.

BONES FESTES DE NADAL

Equip de Pediatria                            

Com es produeix la llet materna?

Lactància materna 

 Aquesta setmana  celebrem la setmana internacional de la lactància materna,  volem fer-ho amb un seguit d’articles que publicarem durant aquest mes d’agost , esperem que us sigui d’utilitat i del vostre interés.

 

 

 

 

Com es produeix la meva llet?

Quant he de donar de mamar per primer cop al meu fill?.

La teva llet es produeix per les cèl·lules glandulars del pit i s’emmagatzema en uns petits sacs anomenats alvèols. La llet es produeix gràcies a una hormona anomenada prolactina i si el teu fill deixa ben buides les teves mames, la secreció de prolactina es mantindrà i produiràs molta llet. Aquests alvèols estan envoltats de múscul i en succionar el nen es produeix una hormona anomenada oxitocina, que fa que es contregui el múscul i flueixi la llet. En exercir el teu fill pressió sobre la arèola amb la seva llengua, sortirà la llet. Quantes més vegades mami el teu fill, més hormona segregaràs i més llet produiràs. La “pujada de la llet” varia molt d’una dona a una altra.

Després del part sentiràs un gran benestar, perquè has tingut al teu fill, i en part perquè has produït gran quantitat d’oxitocina. Es recomana que ho posis al pit dins de la primera mitja hora després del part, perquè així el nen sent la teva calor i li ofereixes el calostre que vulgui prendre en aquest moment, però també al mamar es va a seguir produint oxitocina i mantindràs aquesta sensació de benestar. Posteriorment els nens es solen quedar dormits. L’ideal és que la mare i el nen puguin estar en contacte pell amb pell i sense separar-se durant les dues primeres hores. Quan es desperti has de posar-ho a mamar i a partir d’aquest moment cada vegada que el nen vulgui. No et preocupis si sembla no treure gens, en aquest moment el que es produeix és calostre, que és un líquid groguenc molt ric en proteïnes i molt nutritiu. Posa al nen a mamar cada vegada que ho demani, doncs així la llet “pujarà” abans i serà més abundant. Enrecorda’t que quantes més vegades posis a mamar al nen, més llet produiràs. El teu fill no necessita xumets ni biberó, doncs podrien produir-li l’anomenada “confusió tetina – mugró”. És diferent succionar d’una tetina que del mugró, al bebè li resulta més fàcil i pot rebutjar el pit, a més pot “aprendre” a agafar el pit de forma incorrecta. El teu fill no necessita que li ofereixis aigua, però si vols donar-li, fes-ho amb una cullera. Les deposicions d’un bebè alimentat al pit són grogenc-verdoses i líquides. Solen mullar de 6 a 8 bolquers al dia, si el teu fill mulla menys de 5 bolquers al dia, parla amb el teu equip de pediatria.

Feliç setmaan mundial de la lactància metrna!!!:)

Equip de Pediatria de BSA

Mama, papa, llegim?

Tagus

 

Ja tenim Sant Jordi amb nosaltres un any més! I, per tal de celebrar aquesta festa tan entranyable, hem volgut fer quelcom especial, tot parlant-vos dels grans beneficis de la lectura per als petits de la casa.

Potser, si encara no teníeu costum, és un bon moment per a començar a llegir! ;)

La Pilar Esteras, Infermera de Pediatria de BSA, ens ho explica i, a més a més, comparteix amb tots nosaltres la seva experiència com a escriptora. I és que, properament, es publicarà el seu primer llibre!!

Us deixem amb el video de l’entrevista per tal que ho veieu vosaltres mateixos al Canal Youtube de BSA: https://youtu.be/lDNaz1n-mUg 

Dins un marc de col·laboració amb el bloc Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: llibres i lectura

Origen i beneficis del massatge infantil.

 

  • El massatge infantil és una tradició arrelada en diversos països, entre ells l’Índia. Vimala Schneider, una infermera nord-americana, va estar treballant en aquell país durant els anys 70, i va observar com el massatge infantil formava part de les cures habituals del bebè. Ella, en tornar al seu país, va buscar informació i estudis que parlessin dels efectes del tacte sobre el desenvolupament dels nens, ja que, tal com confirmaven aquests estudis, pensava que havia d’existir una relació entre la pràctica del massatge i la felicitat que expressaven els nens hindús malgrat totes les seves mancances materials.

  • El resultat va ser la creació de l’Associació Internacional de Massatge Infantil, que actualment compta amb uns 30 països, entre ells el nostre, amb l’Associació Espanyola de Massatge Infantil .

  • El més important del massatge és que constitueix en si mateix una forma de profunda comunicació sense paraules. Per a fer-nos una idea del que pot representar, podem pensar en el que sentim quan algú a qui estimem ens abraça amb sinceritat, per exemple.

  • A continuació, us citem alguns dels pricipals beneficis del massatge infantil, que podreu anar descobrint vosaltres mateixos amb la seva pràctica regular:
  • - Estimula la circulació sanguínia.
    - Millora la relació amb el teu fill a curt i llarg termini (vincle afectiu).
    - Relaxant per al bebè i per qui li dóna el massatge.
    - Hidrata la pell.
    - Li dediques temps segur al nen regularment.
    - Millora la comunicació amb el teu fill.
    - Afavoreix un millor coneixement mutu.
    - Afavoreix una relació afectuosa, omple d’afecte, respecte, comprensió
    - Estímul psicomotor.
    - Ajuda a calmar els còlics.
    - Afavoreix un desenvolupament emocional del nen basat en l’afecte, la comprensió, el respecte.

  • Us recomenem també que feu una ullada a aquests videos, que us poden ser molt útils si voleu iniciar-vos pel vostre compte en el massatge infantil:

Dins un marc de col·laboració amb el blog Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: Bibliografia sobre Massatge Infantil.

Equip de pediatria.

QUAN I COM RETIRAR EL BOLQUER ?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 25 abril 2014

QUAN I COM RETIRAR EL BOLQUER?

Retirar el bolquer no és feina fàcil però intentarem ajudar-vos donant alguna suggerència.

El control d’esfínters (orina i femta) en els nens s’assoleix entre els 2 i 3 anys, tot i que hi ha alguns nens que poden fer-ho més tard.  Per això no es plantejarem retirar el bolquer fins que el nen tingui uns 2 anys.

Tot i així calen unes determinades habilitats per a assegurar-nos que serà un èxit:

         – Preparació física correcta: caminar sol, bona coordinació de les mans, pujar i baixar escales sense ajuda, …

         -  Capacitat per a acomplir instruccions: asseure’s, aixecar-se, imitar els adults…

-   Control de la bufeta: ho notarem perquè fa molt pipí d’una sola vegada i el bolquer pot estar 2-3 hores sec, notem que fa gestos amb la cara quan ha de fer pipí o caca (s’adona que ho està fent) o be quan ja ho ha fet.

Per on començar?

- Es imprescindible tenir molta paciència i comprensió. Hem de saber que segurament en algun moment se li escaparà però no per això cal frustrar-nos. A la llarga ho aconseguirem.

- Al principi podem deixar que acompanyi als adults al lavabo per tal que vegi el fer pipi o caca com una cosa normal. Fins i tot podrà voler imitar-nos.

- Cal comprar un orinal adequat. Seria bo anar amb ell/a a comprar-lo. Sinó es pot utilitzar un reductor de la tassa (llavors caldrà un elevador pels peus).

- La millor època de l’any per començar es amb el bon temps (evitarem el fred, l’excés de roba que ho dificultarà).

 -Un cop decidim retirar el bolquer es bàsic no posar-lo en tot el dia, així s’adonarà quan s’ha fet pipí.

- L’asseurem a l’orinal durant uns minuts (màxim 5-10) després dels menjars i cada 2-3 hores.

- Cal reforçar quan ho faci a l’orinal i mai ens enfadarem o el renyarem quan es faci pipí o caca a sobre.

-  Un cop ens assegurem que controla correctament durant el dia, podem començar a retirar-lo quan dorm; primer a la migdiada, després a la nit. El control nocturn s’assoleix molt més tard, no cal preocupar-se si amb 5-6 anys encara té algun ‘escape’ a les nits.

Cal tenir en compte que cap nen es igual, per tant el que serà molt fàcil per alguns per altres serà dificultós. Sobretot PACIÈNCIA.

Dins un marc de col·laboració amb el blog Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: el recull sobre la retirada dels BOLQUERS.

EQUIP DE PEDIATRIA BSA

PUC JUGAR AMB EL MEU FILL DES DEL PRIMER DIA?

Al naixement el bebè obre tots els seus sentits a l’entorn, i serà d’aquesta manera com assolirà els seus coneixements sobre el món que l’envolta. És per això que lestimulació que podem fer-li, mitjançant jocs i activitats, li pot ajudar per aconseguir un desenvolupament psicomotriu òptim.

 Activitats a nadons de 0 a 2 mesos d’edat:

 Als primers dies:

  • Mirar els ulls. Tomba al teu bebè i situa la teva cara a uns 20 cm de la seva. Els nens s’interessen de forma innata pels ulls, ja que es mouen i brillen. Aquest és l’ inici de les seves relacions socials.
  • La parla. El nadó pot diferenciar entre la veu de la mare i del pare. És convenient dir el seu nom varies vegades i seguidament identificar-te (“soc la mare”, “soc el pare”)La seva oïda és més sensible als sons aguts que als greus. Pots iniciar la conversació amb un to neutre i anar variant (modulant) la veu (més greu o més aguda)
  • Els sons. Hi ha molts sons agradables per als bebès, sobretot la veu dels pares, el seu nom, el cor, la música, joguines com els sonalls. Una activitat interessant pot ser fer sonar un sonall a uns 15cm d’una oïda i després a l’altre. Seguidament fer un massatge corporal amb cremes hidratants mentre sona un cd de música clàssica o barroca, durant uns 5 minuts.
  • I finalment, amb el teu bebè despullat, estirar-te i posar-te’l sobre el teu pit (pare o mare), perquè senti el so del teu cor.

 

D’1 a 2 mesos:

  • Jugar amb les llums. Agafa en braços al teu bebè, i amb una mà agafa una llanterna. Encén-la a uns 30 cm de la seva cara durant 5 segons, i apaga-la també durant 5 segons. Fes-ho 3 o 4 cops consecutius. És important que la llum sigui poc intensa perquè no li molesti (que no tanqui els ulls) Així entrenarem el reflex d’acomodació ocular.
  • Pilota de platja. Agafa una pilota de platja lleugerament desinflada i cobreix-la amb una tovallola, agenolla’t i posa al teu nadó sobre la pilota cap per avall. Balanceja’l amb la pilota. També pots fer moviments suaus circulars.
  • Joc d’imitació. Seu al terra i flexiona les cames per poder recolzar el teu bebè de manera que puguis mirar-li als ulls. Fes gestos amb la cara exagerats, treu la llengua, obre la boca, tanca els ulls, etc…és molt probable que el teu fill intenti imitar els teus moviments facials.

 

Cal recordar que aquests jocs es poden fer durant el dia, respectant el seu ritme de son i d’alimentació.

Dins un marc de col·laboració amb el bloc Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: JOCS

Equip de Pediatria de BSA.

El bon moment i el respecte. Quan fer el massatge infantil?

Cada nen té el seu”bon moment”. Alguns es troben millor als matins quan s’acaben de despertar, altres estan més receptius després de banyar-se, altres per les tardes… Cada mare i cada pare ha de trobar quin és el bon moment del seu fill, quan es troba relaxat, receptiui amb ganes de rebre un massatge.

Com sabrem que el nadó està en un bon moment? El”bon moment” es pot incloure en l’estat d’”Alerta tranquil·la”, descrit en els Estats d’ànim neonatals, definits per TerryBazelton (1973). Aquest estat es caracteritza per:

  • Moviment delcos: actiu.
  • Ulls: oberts, expressius, enfocats.
  • Cara: Expressaatenciói interacció.
  • Respiració: Regular.
  • Resposta aestímuls: atenta, ambinteracció. 

 Una bona manera de treballar el respecte i saber si la criatura estroba receptiva, és “demanar-li permís” abans d’iniciar el massatge. Es pot demanar senzillament parlant, o amb una carícia determinada, amb una cançó… Al cap d’uns dies, el nadó identificarà aquest gest amb l’ inici imminent del massatge, i observant la seva expressió, postura i moviments, sabrem quina és la seva resposta. Aquest exercici ens ajudarà també a conèixer millor el nen, les seves expressions, les seves preferències, etc.

I si no vol el massatge?? És important tenir en compte que fer un massatge quan el nen no vol pot resultar contraproduent. Un dels aspectes que es treballen amb el massatge infantil és el respecte per la criatura. Si el nen sent que respectem els seus “no ganes” de rebre el massatge, l’endemà possiblement l’acceptarà de bon grau (sempre que estrobi en un bon moment), j aque estarà segur que quan estigui cansat li respectarem i no el forçarem.

Alguns nens es cansen deseguida del massatge, o els costa acceptar-ho. Enaquest cas s’ha de procedir amb tranquil·litat, amb massatges curts, moviments de contenció, o canviant de part del cos, o senzillament deixant descansar i provant al cap d’una estona, o l’endemà.

 Contínuament durant el massatge, el nadó s’expressa a través de la veu, els moviments, la mirada, la respiració…Observant i interactuant amb ell durant el massatge, identificareu una sèrie de senyals que poden indicar que li agrada o no, que està relaxat o en tensió, que vol continuar el massatge o vol parar… Alguns senyals d’acceptació són:

•Signes d’alerta tranquil · la
•Cap i ulls mirant cap a tu, mirada sostinguda.
•Mans obertes, dits relaxats.
•Es deixa fer massatge
•Sons verbals.
•Somriure.

En aquest video trobareu informació sobre els aspectes que hem estat comentant al llarg de l’entrada.

Dins un marc de col·laboració amb el bloc Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: massatge març’14.

Equip de Pediatria.

«page 1 of 2

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is dilluns, 25 juny 2018