TERRORS NOCTURNS

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 23 febrer 2015

Els terrors nocturns formen part del trastorn de la son i dintre d’aquest del concepte Parasomnia.
Les parasomnies son fenomens normals però indesitjables que apareixen de forma recurrent durant la son. Dintre de la parasomnia podem incloure : TERRORS NOCTURNS , SOMNAMBULISME I DESPERTAR CONFÚS.
Avui parlarem dels terrors nocturns.
Es donen entre un 1 i un 6 % dels nens, mes freqüent en nens que en nenes. L’edat d’aparició es entre 4 i 12 anys habitualment, pero amb resolució espontània cap a l’adolescència. Per altre part es considera un període normal del seu desenvolupament encara que impressioni els familiars.
Apareixen durant la primera fase del son . El nen es mostra aterrat, agitat, confús amb moviments de extremitat exagerats, plorant, suant, amb taquicàrdia, respiració agitada i amb la boca  ben oberta. No coneix a familiars encara que pot estar amb els ulls ben oberts, hi ha una gran confusió per part del nen. Quan es desperta no recorda res del que ha passat .
L’edat mes freqüents d’aparició es entre 3 i 6 anys , encara que es poden presentar a qualsevol edat de forma aïllada.
Aquest episodis poden augmentar amb la deprivació de la son, medicaments o per factors que trencan la son com la febre o qualsevol malaltia .

No hi ha un tractament específic. En casos molt importants es pot valorar l’administració de diazepan durant un període curt i retirada posterior de forma paulatina

Dins un marc de col·laboració amb el bloc Parlem-ne, la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona ens ofereix suport bibliogràfic dels diferents articles. En concret, i si voleu mes informació sobre aquest tema podeu llegir: malsons 

EQUIP DE PEDIATRIA DE BSA

 

 

 

SAPS QUE ÉS LA DISLALIA ?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 30 desembre 2014

El nen durant el seu desenvolupament va adquirint la capacitat de pronunciar els sons del llenguatge. Primer començarà amb els sons més simples i quan les seves habilitats milloren pronunciarà sons més complexes que requeriran més músculs  i òrgans fonadors (llavis, llengua, dents i laringe). Quan aquest procés no es realitza amb normalitat parlem de DISLÀLIA.

La dislàlia es una incapacitat per pronunciar correctament els sons de la parla segons la seva edat i desenvolupament. Presenten una alteració en l’articulació d’alguns sons que  els substitueixen, ometen o afegeixen d’altres;  ho fan al començament, al mig o al final de les paraules en el seu llenguatge col·loquial o al repetir aquests sons quan se li dona un model de paraula que ho contingui. Normalment substitueix una lletra per una altre de forma incorrecte o no pronuncien consonants. Per exemple diu “ti” en lloc de “si”. El nen falla en el reconeixement de les característiques distintives de cada grup de sons i en les regles per combinar-les. És un trastorn d’articulació i normalment no existeix cap causa neurològica ni orgànica a nivell anatòmic que ho produeixi. Els òrgans de la parla són integres.

Es pot produir en la pronunciació de qualsevol so, però en el nostre medi els més freqüents són: La /R/, la /S/ i la /L/.

Alguns factors que poden influir en la seva aparició son: la persistència de hàbits orals infantils ( succió prolongada- biberó, xumet, polze), ambient familiar lingüístic poc estimulant i models paterns dislalics.

L’edat de detecció és entre els quatre i cinc anys. Fins aquesta edat es poden considerar normals petits errors en la pronunciació perquè encara està madurant el procés de la parla. A partir d’aquesta edat hem de descartar anomalies d’audició i patologia odonto-maxil·lar.

Tenen molt bon pronòstic, no són quadres greus i alguns “es curen sols” .Quan perduren s’han de corregir per tal d’evitar posteriors errors en l’aprenentatge de l’escriptura. Un nen per escriure sense errors, abans necessita parlar correctament perquè si no ho fa esta organitzant malament el seu llenguatge i aquests esquemes erronis si els repeteix durant molt de temps serà més difícil corregir-los.  Per tant caldria  corregir-lo abans d’iniciar la escola primària. També podrien arribar a afectar la sociabilitat i la integració del nen en el grup, el seu rendiment futur i a la seva personalitat al ser criticat pels seus companys.

El tractament és logopèdic. Mitjançant jocs, en realitzar una sèrie d’exercicis buco-articulatoris davant un mirall per tal que el nen identifiqui i arribi a la adquisició del punt articulatori correcte per a reproduir el so problemàtic. Així s’arriba a una estimulació lingüística per a reorganitzar el seu sistema de sons.

Equip de Pediatria de BSA

El dolor de esquena i les motxilles escolars

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 4 febrer 2013

El mal de esquena és freqüent en els nens i adolescents i es relaciona amb la major incidència de dolor d’esquena a la edat adulta. Per això, es recomana abordar els problemes de esquena i identificar els possibles factors de risc el més aviat possible.
Les causes de mal de esquena més freqüents són: problemes estructurals, manca d’activitat física, postures incorrectes i, cada cop més les motxilles escolars.
Cada vegada més ens trobem amb adolescents , sobre tot quan comença’n el institut i més nenes que nens, que consulten per dolor de esquena.
La major part de estudiants transporten en les seves motxilles pesos que sobrepassen els límits recomanats.
La majoria són nenes que presenten contractures importants en espatlla. Que sovint van a peu a la escola amb la motxilla plena i que supera en pes mes de un 7-10% del pes corporal. Moltes vegades amb la motxilla mal posada, més baix del recomanat o de canto amb una sola cinta.
Aspectes com el disseny, la forma de transport i la carrega límit de la motxilla s’han estudiat per determinar-ne el us de la motxilla escolar com a possible factor de risc del dolor d’esquena.
En relació amb el disseny, es recomana que els nens utilitzen una motxilla que s’adapti a les seves condicions físiques, hem de limitar la quantitat de utensilis útils que els alumnes portin en les motxilles. A més, les motxilles han de portar butxaques i compartiments per organitzar millor el seu contingut, ha de tenir tirants amples, contornejats i escorxats per reduir la compressió a nivell de les aixelles , aportar comoditat i facilitar una millor distribució del pes a traves de les espatlles. L’espatllera a de ser escorxada i ferma per la seva comoditat i protecció.
Respecte a la manera de dur la motxilla, aquesta s’ha de portar a l’alçada adequada, ajustada entre la part superior de la esquena i la zona lumbar i posada entre les dues espatlles, per tal d’evitar espasmes musculars, deformitats de postures i inclús formigueig dels braços o de les mans .
Quan parlem del pes, els estudis indican que nomes s’ha de carregar la motxilla amb el necessari, i el límit recomanat esta entre el 10-15% del pes del nen.
És evident la necessitat d’implantar polítiques de educació en el context escolar i realitzar programes de educació per la salut amb la finalitat de determinar estratègies de prevenció, crear hàbits saludables i formular solucions: intentar disminuir el llibres que van de casa a la escola, habilitar taquilles escolars, motxilles amb rodes, ….

A continuació us adjuntem la bibliografia disponible a la biblioteca de Can Casacuberta sobre el tema: esquena i motxilles.

TIPUS DE LESIONS PER ACCIDENTS

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 12 novembre 2012

Els infants son curiosos per naturalesa, els agrada investigar i descobrir coses noves, per aquest motiu quan comencen a ser autònoms augmenta la probabilitat de patir accidents. Dins d’aquests accidents els més freqüents ( més del 90% ) son els traumatismes, la majoria son lleus, tipus contusions ,ferides o esquinços. Amb l’ increment de la pràctica esportiva la seva incidència va augmentant.
Aquesta curiositat que tenen per observar els objectes també els porta a posar-se’ls a la boca, això pot comportar que s’empassin un cos estrany, aquest pot anar a la via digestiva , el pronòstic acostuma a ser lleu; en el cas que vagi per la via respiratòria el pronòstic por ser molt greu, ja que el nen es pot asfixiar ( els més freqüents són fruits secs, altres aliments i joguines de mida petita.)
Les intoxicacions per fàrmacs i/o productes tòxics són més comuns entre els nens de 1 a 5 anys. En aquests casos seria interessant comunicar-se amb un centre de toxicologia o bé amb el seu pediatre o infermera pediàtrica per saber com s’hauria d’actuar. Per que els sanitaris us informin correctament necessitaran saber quin tòxic s’ha pres, quanta estona fa , el pes del nen y quina quantitat se suposa que s’ha pres.
Les cremades,habitualment per líquids, també son freqüents en nens de menys de 4 anys per això s’ha d’estar alerta i tenir els nens apartats dels líquids calents ( és freqüent que el nen es cremi amb el cafè mentre el pare se’l està prenent , amb la sopa, amb l’olla del baf,… ) .

Equip de pediatria de BSA

SEGURETAT I PREVENCIÓ D’ ACCIDENTS

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 29 octubre 2012

Els nens ho exploren tot i sense por al perill. A Espanya existeixen més 200.000 nens accidentats cada any .L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix accident com un succés eventual i involuntari que porta a un dany físic o psíquic com a conseqüència d’una manca de prevenció o defecte de seguretat.
Les causes d’aquests accidents son : caigudes i cops (53%) , accidents de trànsit (12,2%),
intoxicacions (1 0,7%), cremades (7,3% ), ofegaments (4.5%) i d’altres causes ( 10,7%). En front això l’únic mitjà de la societat per a protegir els nens és la prevenció.
La llar és el lloc més perillós, tot seguit us donem uns consells a tenir en compta.
A la cuina:
- Els productes de neteja s’han de guardar en llocs elevats.
- No deixar que manipulin claus o canonades de gas , endolls, flames…
- Guardar bé els objectes que tallin (ganivets ,tisores,llaunes obertes).
- Evitar coses que cremin. (llumins, encenedors,recipients amb líquids calents.
- Procurar que no sobresurtin els mànecs de les paelles.

Al bany:
- S’ha de vigilar no deixar el nen sol pel risc de caigudes.
- Comprovar la temperatura del bany.
- Evitar la presència d’ aparells elèctrics al voltant de la banyera o a l’abast del nen.
- Guardar les fulles d’afaitar després del seu ús.

A la resta de la casa:
- Assegurar-se que els endolls estiguin protegits.
- No deixar a l’abast dels nens tisores, agulles, piles de botó, medicaments o productes tòxics o els recipient d’aquests, encara que siguin buits.
- Guardar els medicaments i productes tòxics ( rentavaixelles, productes de neteja, etc…) en llocs inaccessibles pels nens.
- Guardar les bosses de plàstic ( pel perill d’ofegament).
- Posar protectors als angles del mobles.
- Posar barreres en escales, balcons i finestres.
- No permetre que el nen surtin al balcó sense un adult.
- Tenir els animals domèstics correctes condicions per poder conviure amb nens.
- Les armes han d’ estar amagades i fora del seu abast.

I no oblidem que els nens no es poden quedar sols a casa encara que sigui poca estona.

Us adjuntem la bibliografia que ens ha facilitan la Biblioteca Can Casacuberta: Prevenció accidents.
Equip de pediatria de BSA

Cucs intestinals

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 23 gener 2012

Els cucs, oxiürs o “enteròbius vermicularis”  són els paràsits intestinals  més freqüents en el nostre medi. Afecten  principalment als nens en edat escolar. S’ha de sospitar que un nen té una infestació per oxiürs quan té pruïja anal predominantment a la nit. El diagnòstic es pot fer solsament per la pruïja, visualitzant el cuc o bé  observant els ous pel microscopi ( és impossible veure el ous a ull nu ja que són molt petits).

Els cucs adults tenen forma filiforme,  són de color blanc ( semblen petits trossets de fil de cotó) mesuren de dos a tretze mil·límetres. Viu  a la part inferior del budell prim, des d’aquí la femella es desplaça a l’anus on fa la posta del ous, generalment a la nit i és en aquest moment quan apareix la picor anal. Això provoca que el nen es rasqui, i en posar-se els dits a la boca   es produeixi l’autoinfestació. També és possible infestar-se per roba bruta , per aliments contaminats. Això sovint provoca la parasitació  de  tota la família i per aquest motiu s’aconsella fer  tractament a tots.

Quan un nens es desperti plorant a la nit i queixant-se de que té picor a la zona de l’anus o vagina pensem en aquests molestos paràsits intestinals.

Equip de Pediatria BSA

page 1 of 1

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is diumenge, 24 juny 2018