Sabem que és l’oli de palma?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 5 març 2018

Últimament tots parlem molt de l’oli de palma, però sabem que és, quins aliments ho contenen i que riscos suposa?

Es tracta d’un oli vegetal que prové del fruit de la palma i és ric en greixos saturats, principalment l’àcid palmític.

El seu ús s’ha generalitzat en la industria alimentària i la cosmètica ja que és molt econòmic i rendible.

Segons la Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición,”encara que aquest tipus de greix no es recomanable en una dieta saludable ja que augmenta el colesterol i pot afavorir l’arteriosclerosi i malalties cardiovasculars ,no existeix ,a dia d’avui, motius de seguretat alimentaria que justifiquin una prohibició”.

Hem de saber que en la composició de la llet materna hi ha una quantitat important de greixos, sent l’àcid palmític un dels principals àcids grassos saturats. Les llets artificials pretenen imitar la seva composició i cada vegada son més similars en aquest aspecte.

Segons el “Comité de Nutrició de la Associació Española de Pediatria y la Sociedad Española de Gastroenterologia, Hepatologia y Nutrición Pediátrica “ : en menors de 2 anys, el consum d’àcid palmític és important, doncs el seu contingut en l’organisme és elevat i té funcions específiques. Per aquest motiu està present en les formules infantils i en altres aliments infantils. És un ingredient imprescindible. L’oli de palma és una font important d’àcid palmític. A més diuen que totes les formules infantils comercialitzades a Espanya compleixen de forma estricta amb la legislació actual.

L’oli de palma el trobem en productes processats com les pizzes, salses, galetes, bolleria, xocolates, menjar preparat, aperitius, etc. I aquest productes no son aliments recomanats en una dieta saludable i per tant el seu consum s’ha de limitar ja que aporten gran quantitat de greixos saturats, sal y/o sucres.

http://www.aeped.es/comite-nutricion/noticias/comunicado-sobre-aceite-palma-y-acido-palmitico-en-alimentacion-infantil

Equip de pediatria de BSA

Preparació de biberons

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 19 febrer 2018

Si és el primer cop que et trobes en la necessitat de preparar un biberó i no saps per on començar, en aquesta recepta trobaràs les instruccions:

Ingredients i material:

  • Un biberó net amb una tetina neta i adient per a l’edat del nadó
  • Aigua mineral de baixa mineralització
  • Llet adaptada:
    • Si la criatura és menor de 6 mesos: llet d’inici
    • Si és més gran: llet de continuació

Abans de començar…

  • Renta’t bé les mans
  • Si el nadó és menor de 3 mesos:
    • Esterilitza el biberó en un aparell esterilitzador o bullint-lo en aigua durant 10 minuts.
    • No assequis el biberó ni la tetina amb draps.
    • Bull durant 3 minuts l’aigua que faràs servir per preparar la llet.
  • Si la criatura ja té 3 mesos o més, no cal bullir ni esterilitzar res, només que estigui tot ben net.

Preparació:

  • Si no saps quina quantitat cal preparar, busca la que es proposa a l’envàs de la llet adaptada per l’edat del nadó.
  • Posa aquesta quantitat d’aigua al biberó, sempre múltiple de 30.
  • Per cada 30 ml d’aigua, afegeix una mesura rasa de llet adaptada, fent servir la cullareta que porta el mateix pot de la llet:
    • 30ml: 1 mesura
    • 60ml: 2 mesures
    • 90ml: 3 mesures
    • 120ml: 4 mesures
    • 150ml: 5 mesures
    • 180ml: 6 mesures
    • 210ml: 7 mesures
    • 240ml: 8 mesures
  • Mai no facis mitges mesures, ja que la proporció entre aigua i llet no seria exacta i podria ser perillós per la salut de la criatura.
  • Tanca el biberó i agita’l suaument (sense que faci escuma) per a disoldre la llet.
  • Quan la mescla sigui homogènia, ja li pots donar al nadó.
  • No cal escalfar-lo, però si es volgués donar tebi, es pot posar al “bany Maria”. En aquest cas, tira’t una gota de llet al dors de la mà abans de donar-li per comprovar la temperatura.

Felicitats! Ja tens el teu primer biberó preparat! Quan li donis a la criatura, procura que se’l prengui a poc a poc, que faci un rotet a mitja toma i en acabar, i en cap cas el forcis a que se l’acabi.

Bon profit!

Equip de Pediatria

 

Demostra el que saps! Mite o realitat? ( 2ª part)

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 22 gener 2018

Ø  Els hidrats de carboni engreixen més que les proteïnes.

Mite. Els hidrats ens aporten la mateixa sacietat que les proteïnes, i són més fàcils de digerir. Tenen un lleuger efecte sedant. Els aliments farinacis (pa, pasta, arròs, patata, llegums) tenen un contingut en greix molt baix (màx un 4%), mentre que els aliments proteics (carn, ous, peixos, làctics i marisc) aporten un 4-26% de greix, principalment saturat.

Ø  El pa integral engreixa igual que el pa blanc.

Veritat ! L’aport calòric és molt similar en els dos casos. El que cal destacar es que l’integral sacia més i disminueix la sensació de gana i evita que piquis entre hores. El que engreixa és la quantitat que s’ingereix i els acompanyaments (xocolata,mantega, excés d’oli,…) . El pa forma part dels cereals que constitueixen la base de la piràmide.

Ø  Les llenties tenen molt ferro.

Mite ! Com altres llegums, aporten ferro, però en menys quantitat que altres aliments com la carn. El ferro dels llegums és de tipus no hemo, que s’absorbeix menys al tracte intestinal que el ferro hemo de la carn. Hi han combinacions d’aliments que afavoreixen l’absorció de ferro de les llenties.

Ø  L’oli d’oliva engreixa més com el de gira-sol. 

Mite! La diferència entre els olis és el contingut en àcids grassos, però tots tenen el mateix valor calòric, tant si són verges, fins, crus o cuits. L’oli és un aliment molt saludable, però, alhora, molt energètic; per això, és necessari consumir-ne diàriament, però d’una manera moderada.

Ø  La margarina engreixa tant com la mantega.

Tots dos aliments són molt energètics i aporten pràcticament les mateixes calories. La diferència és en els greixos amb què s’elaboren. La margarina està composta en un 100 % per greixos vegetals (olis de llavor), mentre que la mantega procedeix dels greixos saturats de la llet.

Ø  No cal la llet per prendre calci

És cert que hi ha d’altres aliments que l’aporten calci, com les llavors de sèsam, les ametlles torrades o els cigrons,… El problema és que per cobrir les necessitats de calci, s’han de consumir quantitats molt grans d’aquests aliments. I, sovint, això fa que es disparin les calories ingerides. Cal deixar constància que és totalment fals que les begudes de soja o ametlla continguin tant de calci com la llet de vaca, perquè és calci afegit en forma de fosfat de calci, i això vol dir que es de pitjor absorció.

CONCLUSIONS FINALS

·         Planificar els àpats abans de les compres fa més fàcil aconseguir plats saludables.

·         Els plats han d’incloure hidrats,proteïnes i “verd” a parts iguals.

·         Millor utilitzar olis saludables, com el d’oliva,

·         Consumir moltes verdures i molt variades, recordeu la piràmide dels aliments.

·         Consumir moltes fruites (de tots els colors!). A més colors més varietat de micro nutrients.

·         Aigua ,com a beguda principal.

·         Si prens té o cafè (millor poc o gens de sucre).

·         Escollir  aliments integrals i evitar els grans refinats.

·         Triar proteïnes com ous, llegums, aus, i limitar la carn vermella i les carns processades.

I per descomptat: a totes les edats,  mantenir-se actius i fer exercici.

 

Fonts consultades: Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Infermera virtual, blog diversos de nutricionistes. 

 

Equip de Pediatria BSA

 

 

 

Demostra el que saps! Mite o realitat?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 8 gener 2018

 

Darrerament hi ha un fenomen que als sanitaris ens preocupa . Es tracta dels “hoax”, informacions falses que corren per les xarxes , generant uns mites falsos sobre alimentació .Aquest fenomen sempre ha existit però darrerament amb l’ús d’internet algunes d’aquestes informacions es fan virals i es difícil contrarestar els seus efectes de “desinformació”. Per aquest motiu els editors del blog hem decidit dedicar aquest mes de gener a desmuntar falsos mites. Comencem:

 

  • La fruita engreixa menys si la prens abans dels àpats.

Aquest mite és fals,les calories que té la fruita són les mateixes si la ingerim abans de menjar o a les postres. Només cal tenir en compte que si la ingesta es fa abans , el poder saciant que té fa que es mengi menys dels plats principals, normalment més calòrics.

  • Consumir molts ous a la setmana no és dolent.

Tot i que actualment no hi ha un consens de la recomanació en població general que de la ingesta que cal fer d’ous, en general s’accepta un consum en població general de tres a quatre ous a la setmana. Els ous són, a més, una font excel·lent de proteïna, iode, fòsfor, vitamines,… i fosfolípids, que impedeixen l’absorció del colesterol a nivell abdominal.

  • Aliments que engreixen i aliments que aprimen.

No hi ha aliments que engreixin o aprimin, però sí que n’hi ha de més calòrics que d’altres. Tots els aliments, excepte l’aigua, aporten calories (energia).
El que engreixa no són uns aliments en concret sinó és menjar excedint les necessitats energètiques. Aquest excés es tradueix en un increment del greix corporal i, per tant, del pes corporal.
 

  • S’ha de beure aigua encara que no es tingui set.

La set apareix quan hem començat a deshidratar-nos. Per això és aconsellable beure periòdicament, fins i tot quan no es té set.

  • Els aliments integrals tenen menys calories?

No és cert. Els aliments integrals són aquells que no estan refinats. No tenen menys calories, però si són una molt bona font de fibra, amb els beneficis que això comporta.  

  • Els aliments frescos són més nutritius que els congelats

La congelació dels aliments no en fa variar la quantitat nutricional.

 

En el proper article continuarem amb el tema de mites…

Fonts consultades: Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Infermera virtual, blog diversos de nutricionistes. 

Equip de Pediatria BSA

Lactància materna: quan i com començar a combinar amb altres aliments?

L’OMS recomana que fins els sis mesos els nadons s’alimentin exclussivament de llet materna o, en el seu defecte, de llet adaptada. Però, com ho fem a partir d’aquesta edat? I no és cert que abans es donaven les farinetes a partir dels quatre mesos?

Comencem per la segona pregunta: sí, és cert que abans, fins fa uns pocs anys, l’alimentació variada es començava a introduir a partir dels quatre mesos per norma general i, per aquest motiu, és possible que algunes mares i pares us trobeu que el vostre primer fill va iniciar els triturats aleshores, i ara us diuen que no, que us heu d’esperar als sis. Les raons d’aquest canvi són diverses:

  • Fins els sis mesos la llet, sobretot la materna, és l’aliment que cobreix de la millor manera possible les necessitats nutricionals del nadó; consumir abans d’altres aliments no els beneficien, i retardar-ne la intruducció tampoc no és recomenable perquè la llet per si sola ja no aporta prou nutrients.
  • Als sis mesos, i no abans, el lactant ha assolit la maduració necessària, tant a nivell fisiològic (digestiu, renal, metabòlic i inmunitari), com pel que fa al desenvolupament psicomotriu (capacitat de mantenir-se assegut, reflexe de deglució, habilitat de portar aliments a la boca per si mateix).

Per tant, queda clar que el moment ideal per a introduir l’alimentació complementària és quan la criatura té sis mesos.

Ara bé, com es fa això?

Per suposat, la vostra infermera pediàtrica o el vostre pediatre us donarà les pautes més adients i específiques pel vostre cas concret, però aquí us volem començar a comentar algunes orientacions bàsiques que us poden ajudar:

  • Hi ha dues maneres d’oferir al nadó els aliments: bé en forma de farinetes i triturats, o bé en forma de sòlid. El primer dels casos és el més tradicional i amb el qual, actualment al nostre país, tenim més experiència. La segona opció s’anomena Alimentació complementària a demanda, o Baby-led Weaning en anglès.
  • En cas d’escollir aquesta darrera, us recomenem que busqueu un professional sanitari expert en la matèria que us pugui orientar de forma adient, ja que, en tractar-se d’una alternativa relativament nova, encara no totes les infermeres i pediatres tenim els coneixements i experiència necessaris.
  • En qualsevol cas, la introducció dels aliments variats ha de ser progressiva, mantenint la lactància, tant si és artificial com materna, a la resta de preses.
  • Els aliments que s’ofereixin al nadó han de ser saludables i nutritius, i adients per la seva edat.
  • És necessari seguir un mínim d’ordre i horari en els àpats.
  • L’adult ha de parar atenció i estimular la criatura per tal de que mengi, però mai forçar la ingesta.
  • Col·loqueu la criatura a una trona o seient adient i segur per a ella, i que li permeti una bona postura.
  • Eviteu distreure-la amb videos, televisió o similars durant l’àpat.
  • Cal oferir aigua durant els àpats, entre i desprès d’ells.
  • Al començament és normal que el nadó prengui molt poca quantitat, potser només dues o tres cullarades, o cap. Amb el pas dels dies, s’hi anirà acostumant i en prendrà més.
  • Hem de permetre que sigui la criatura qui decideixi la quantitat que vol menjar, per tal que experimenti la seva sensació de sacietat pròpia, sense forçar ni distreure-la perquè mengi més.
  • Evitar, però, que el lactant es torni sel·lectiu quant a varietat, és a dir, que no prengui l’àpat que li toca perquè sàpiga que, en aquest cas, a continuació li donaran una altra cosa que li agradi més.
  • Deixeu passar com a mínim deu dies entre la introducció d’un aliment nou i la d’un altre, per tal de saber com li assenten.
  • Quan decidiu deixar la lactància materna, i en cas que no n’hi hagin intoleràncies o alèrgies, recordeu que heu d’introduir d’alguna altra manera els làctics fins a arribar al mig litre diari aproximadament.
  • Si feu servir triturats, comenceu amb un àpat al dia i, al cap de dues setmanes, afegiu-ne un altre de diferent. Als set mesos, un altre més, de manera que prendrà tres àpats de triturats variats al dia, a banda de les preses de llet.
  • Segons el ritme i necessitats de la criatura, la seva alimentació anirà assemblant-se cada cop més a la de la resta de la família, fins que, entre els 18 i els 24 mesos, sigui igual.

Si necessiteu saber-ne més, podeu consultar aquests enllaços:

 

Bon apetit!

 

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Tercera part: Concentrats o diluïts

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article).

Tots els éssers vius tenim la necessitat de mantenir en concentracions correctes certes substàncies tals com l’aigua, la sal, el sucre, l’oxigen, etc. . Quan aquestes condicions no es compleixen, els sensor que vigilen aquestes funcions destroten l’estat del tot el cos; seria el cas de l’excés o defecte de sucre, de sal, de minerals, greixos etc., que donarien lloc a la diabetis, mala hidratació, sobrepès L’alteració de la presencia d’aquests substancies es pot produir o bé per ingesta incorrecte o bé per una ingesta correcte mal gestionada. Per tant aquestes causes son la base de l’estrès, de la des-relaxació de la persona, en aquest cas l’infant. La mala nutrició, sigui per mala quantitat o/i qualitat defectuosa dels nutrients es una de les causes més importants d’estrès.

Relaxar a partir dels sentits que capten la concentració de la matèria en els seus tres estats (sòlid, liquid i gasós) i la pressió de les substàncies també en els seus tres estat pot semblar una feina molt estranya, quan de fet és molt senzilla.

“El còctel excitant” (greix+sucre+sal); dit d’una altra manera “un donut” és el prototip de l’antirelaxant, junt amb tota mena de “chuches”i “pastes” salades, on hi cal inquivir-hi les galetes, de les quals moltes d’elles estan fetes a base de sucre, sal i greix, en altres paraules es crea una situació d’estrès (absència de relaxació).

Brioxeria industrial Fotografia: Dr. de Haro
Brioxeria industrial
Fotografia: Dr. de Haro

Una manera de relaxar a l’infant és preparar el “berenar de relaxació”, que ha de ser totalment oposat al còctel energètic descrit. Estem parlant de “l’entrepà del berenar”. Cal construir un protocol del berenar, de manera que l’infant vegi com es prepara, aquesta manera de procedir estimula l’olfacte, la visualitat, el so del que es menjarà, i per últim estimularà el tacte (al agafar-lo) i el gust (al mossegar-lo). Si l’infant és prou gran, se’l pot convidar a estar a prop de la mare per que ho pugui observar (o inclús col-laborar). Una vega estigui preparat, la mare o el pare que ho faci, haurà d’haver-se fet un entrepà equivalent per així, una vegada fets, tots dos, asseguts o estirats a terra, sobre un sofà, etc. gaudint del petit àpat. La importància del qual està en que l’infant estigui al costa de qui li ho prepara, capti les percepcions sensorials de l’àpat i el gaudir amb qui l’estima i l’aprecia. 

Entrepans Fotografia: Dr. de Haro
Entrepans
Fotografia: Dr. de Haro

Muntar aquest escenari del “berenar” significa en primer lloc apartar-se dels còctels energètics i excitants, en segon lloc, afavoreix la nutrició amb una millor digestió per el fet viure la elaboració del menjar, tercer induir a ingerir un aliment de forma tranquil-la, de tal manera que pensar en ell ja obrirà la preparació a la digestió l’actitud i posterior relaxació, i quart, fer que l’aliment sigui aprofitat com a nutrient corporal, emotiu i cognitiu agradable.

Queda per dir que la beguda acompanyant ha de ser un suc natural, si és possible que l’infant vegi com es fa.

Recordeu que el contingut de l’entrepà i el suc, quan més petit sigui l’infant, i en la mesura de les possibilitats, ha de ser el més proper a allò que la mare menjava amb més gust quan estava gestant-lo.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

 

Taller familiar: Juguem amb la piràmide dels aliments

Comments: No Comments
Published on: 5 gener 2017

 

 

L’Ajuntament de Badalona conjuntament amb la Xarxa municipal de Biblioteques organitzant el mes de gener un taller familiar amb el títol « Juguem amb la piràmide dels aliments. És un taller adreçat a nens a partir de 4 anys i a les seves famílies i es realitza a les diferents biblioteques del territori.

Us adjuntem la programació:

- 12 de gener a les 18h a la biblioteca de Sant Roc.

- 18 de gener a les 17,30h a la biblioteca de Lloreda.

- 18 de gener a les 18h, a la biblioteca de Llefià-Xavier Soto.

- 25 de gener a les 18h a la biblioteca de Pomar.

- 26 de gener a les 18h a la biblioteca Can Casacuberta.

- 31 de gener a les 17,30h a la biblioteca de Canyadó-Casagemes-Joan Argenté.

 

Us deixem a l’enllaç a sota per consultar la cartelleria de l’activitat:

Cartelleria taller familiar

El llegum, un SÚPER ALIMENT !!!

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 7 novembre 2016

Els cigrons, les llenties, les mongetes seques, els pèsols, les faves i la soja són llegums.

Súper aliments? Per què?

Són molt valuosos tant des del punt de vista nutricional com per la relació qualitat-preu. A més, es poden adquirir de moltes maneres: secs, frescos, cuits, en conserva, congelats i en forma de derivats (farines, begudes, fermentats, etc.).

Destaquen pels molts nutrients beneficiosos que contenen com són la fibra, vitamines, minerals, antioxidants, proteïnes, hidrats de carboni, i pel fet de no aportar (o d’aportar-los en molt petites quantitats) allò que es recomana limitar com és la sal, greixos saturats i sucres.

A més, no contenen gluten, per la qual cosa són aptes per a les persones amb malaltia celíaca.

Cada quan se n’han de prendre?

Es recomana entre dos i quatre cops a la setmana. Els podeu prendre a dies alterns, 3 dies a la setmana…. Si els vostres infants dinen a l’escola,  és gairebé segur que en consumiran, com a mínim, un dia per dinar; penseu en afegir un altre dinar del cap de setmana i també, en algun altre sopar.

A més, com que són un aliment tan complet, una preparació a base de llegums pot ser un excel·lent plat únic o un segon plat  (acompanyats d’amanides, sopes, cremes, fruita fresca, etc.)

 

A partir de quina edat en poden començar a prendre?

Els més petits en poden començar a prendre entre els 6 mesos i els 12 mesos.

 

Un cops cuits, quan de temps es conserven?

Es poden conservar 2-3 dies a la nevera en una carmanyola o en un recipient hermètic.Si els congelem, els podrem conservar durant molts mesos.

  Idea!  Cuineu 1 kg de llegums i congeleu-lo en bosses o recipients petits. És una bona manera de tenir-ne de preparats i evitar que es facin malbé i s’hagin de llençar.

 

I beneficis per a la salut, n’aporten?

Molts. L’elevat contingut en fibra ens dóna sensació de sacietat i facilita el trànsit intestinal. També disminueixen el colesterol, els triglicèrids, alguns tipus de càncer i promouen la salut cardiovascular.

És cert que, en alguns casos, poden generar gasos; per minimitzar-los es recomana coure’ls bé i penseu que l’organisme es va adaptant a la presència de les fibres que ens aporten els llegums i, per tant, generen menys gasos.

 

 

Podeu trobar més informació a l’ASPCat

Equip de pediatría de BSA

Ep!, recorda que hi ha un Conta Contes sobre els llegums a les Biblioteques de Badalona! No t’ho perdis!

Conta-contes a Badalona en l’Any Internacional dels Llegums 2016

Comments: No Comments
Published on: 3 octubre 2016

 

cartel legumbresEl municipi de Badalona,  ha decidit donar continuitat a les diferents activitats que s’han anat realitzant en els darrers anys per a la promoció d’hàbits saludables en la infància adherint-se a la campanya l’Any Internacional dels Llegums 2016, promoguda per la FAO, organisme de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

 

Amb aquesta finalitat s’ha creat l’activitat infantil “Les aventures de 3 amics molt trapelles” dirigida a nens i nenes de 2 a 5 anys i les seves famílies, per tal de promoure el consum de llegums entre els més petits d’una manera lúdica i atractiva.

 

L’activitat consisteix en un taller de conta-contes, basat en un conte creat originalment que narra una història 3 personatges (cigró, mongeta i llentia) per a donar a conèixer i familiaritzar els més petits amb els diferents llegums i a la vegada ajudar a les famílies a introduir-los en l’alimentació amb il·lusió i creativitat.

CALENDARI DE CONTA-CONTES

Llegums. Font imatge: badabiblios.cat
Llegums.
Font imatge: badabiblios.cat

- Biblioteca LLoreda: 6/10/16 a les 17,30h

- Biblioteca Sant Roc: 20/10/16 a les 18h

- Biblioteca Canyadó i Casagemes – Joan Argenté: 8/11/16 a les 17,30h

- Biblioteca Pomar: 16/11/16 a les 18h

- Biblioteca LLefià- Xavier Soto : 23/11/16 a les 18h

- Biblioteca Can Casacuberta: 24/11/2016 a les 18h

 

Entrevista: l’experiència d’una mare lactant.

A l’equip de Parlem-ne ens agrada que vosaltres, les lectores i lectors, també digueu la vostra. Per aquest motiu i coincidint amb el Mes de la Lactància Materna, hem decidit fer una entrevista a una mare lactant primerenca, la Maria. Sí, sí, una mare de debò que, amb el seu fill de tres mesos, ha passat pels mateixos tràngols i alegries que vosaltres ;)

No us perdeu la seva experiència i els seus consells!

La Maria i el seu fill. Fotografia de: Maria
La Maria i el seu fill.
Fotografia de: Maria

Parlem-ne: Quan estaves embarassada, tenies clar que donaries lactància materna al teu fill?
Maria: Durant els primers mesos no, però a partir del segon trimestre més o menys ja ho vaig decidir.

P: Què va ser el que et va fer decidir-te per la lactància materna?
M: Les recomanacions de la OMS.

P: Mirant cap a enrere, com recordes els primers dies de lactància?
M: Malament, els primeríssims dies quan encara no m’havia pujat (la llet) el nen plorava perquè tenia gana. Després em va costar bastant haver de donar-li a la nit, anava molt cansada.

P: Quines van ser les dificultats més importants que hi vas trobar?
M: Al principi no sabia com l’havia de col·locar i no s’agafava bé. El segon dia em va sortir sang d’un pit per les clivelles.

P: Hi va haver alguna cosa que t’ajudés més significativament a superar aquestes dificultats?
M: La meva germana em va fer d’assessora i em va ensenyar a col·locar-me’l. Per les clivelles em vaig comprar mugroneres i van funcionar bastant bé. He intentat unes quantes vegades treure-me-les però ell menja millor quan les tinc posades i a mi no em fa mal.

P: Personalment, quines són les avantatges que trobes en la lactància materna?
M: Per comoditat, ja que li puc donar de menjar on sigui sense pensar en desinfectar biberons i que és més saludable per ell que la llet de fórmula.

P: Quins creus tu que són els factors més importants que fan que la lactància materna funcioni bé?
M: La comoditat i el vincle que es crea mare-fill

P: Penses que als centres sanitaris en general (ASSIRs, hospitals,  CAPs) es dóna prou informació i recolzament a la lactància?
M: A l’hospital les infermeres em van ajudar molt i em van ensenyar a col·locar-me’l bé. Al CAP tant la pediatra com la infermera em van animar a que fes lactància materna exclusiva.

P: Quin missatge voldries transmetre a les mares lactants primerenques?
M: Que tinguin molta paciència, sobretot el primer mes, que s’acaba normalitzant.

P: Si vols, pots compartir algun truc que a tu t’hagi funcionat, o qualsevol altre comentari que et vingui de gust fer.
M: A mi em va funcionar molt bé el coixí de lactància, em deixa les mans lliures per dinar o sopar si coincideix que vol menjar i a més no se’m carrega l’esquena.

Clivelles, manca de son, incerteses… Ja veieu que això està a l’ordre del dia quan es tracta de començar a alletar… Per tant, no desespereu! Ja veieu que, amb una mica de paciència, tot plegat té un final feliç! :D

Equip de Pediatria

«page 1 of 3

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is diumenge, 24 juny 2018