La temuda adolescència

En aquest article no trobareu una sèrie de consells per a aconseguir una adolescència apacible, ni tampoc una vareta màgica perquè el vostre fill o filla deixi de contestar malament; ni tan sols hi trobareu el típic discurs pedagògic que convida a ser assertius i flexibles alhora en el tracte amb els adolescents, i a xerrar amb ells amb freqüència i mantenir la porta de la confiança oberta, etc.

No. En aquest article no hi ha res d’això. Però sí que hi trobareu quelcom que us ajudarà en els moments de crisi, de desesperació, quan tingueu ganes de llançar la tovallola i d’enviar a pasturar fang aquell o aquella que un dia va ser una criatureta encantadora, carinyosa i riallera, i que ara s’ha convertit en… adolescent.

Què hi trobareu, doncs?

Trobareu aquest video, creat per la Federación de Familias numerosas de Euskadi, i que hem volgut compartir a través de Parlem-ne.

Sabem que l’adolescència és una etapa complicada, i no només per mares, pares i tutors, sinó també pel propi adolescent, que s’enfronta a un moment decisiu en la seva vida, ple de canvis a tots els nivells i d’incerteses. Amb tot això, els nervis estan a flor de pell, i les frustracions poden adquirir unes dimensions desproporcionades als ulls de la noia o el noi.

Per tant…

 quan més ho necessiti, estima’l.

 

Equip de pediatria

 

Drogues ? Parlem-ne …

 

A través de l’Espai  d’Assessorament sobre Drogues a les Famílies d’ Asaupam, ens hem trobat durant aquests anys amb moltes  demandes de pares i mares angoixats i perduts  on expressen que no saben comunicar-se  amb els seus fills i filles.. sobretot en un tema on entra en joc el risc vers el consum de drogues.

Establir una bona comunicació no és fàcil, sobretot en l’època de la temuda adolescència, on, de sobte, ens trobem que en ocasions no reconeixem als nostres fills i filles i no sabem en quin moment concret es van convertir en uns desconeguts per a nosaltres.

Agafeu aire i penseu en tota la tasca feta fins ara. Penseu i reviseu les creences i valors que heu transmet als vostres fills i filles durant tot aquest temps, quin model de referència hem estat, que els hi hem transmet? i, sobretot , si ho hem fet amb afecte. Aquests valors, arribat aquest moment, es converteixen en factors de protecció que els ajudaran a fer front a les situacions diverses que es trobaran en la seva nova vida.

Arribats a aquest punt:

Per què és important en prevenció sobre drogues treballar des de la família?

Perquè, entre altres coses, un problema de drogues també és:

1. Un problema amb els límits i les normes establertes a casa

2. Aconseguir una optima salut comunicativa en família permet la construcció del pensament crític i la ràpida crida d’ajuda.

3. Si l’adolescent sent respecte i estima per ell mateix, perquè així li han fet sentir, també tindrà capacitat per decidir el millor per la seva salut, independentment de la seva opció vers el consum.

4.Establir models familiars amb missatges clars per saber defensar el criteri propi entre iguals.

I ara que fem?

Intentem equilibrar la balança en el MODEL

1.Apostar per rebaixar les diferències generacionals en la forma d’expressar i entendre el consum de drogues.

2.Intentar confiar en que som capaços de cuidar de la seva salut, tot i que sempre estarem pendents.

3.Evitar les triangulacions familiars, mare i pare amb discursos comuns i missatges clars i coherents amb el nostre model de fer.

4.Establir convenis familiars i pactes per assumir responsabilitats i respectar les formes d’oci actuals.

5.Permetre i viure bé la possibilitat d’errar i acompanyar a trobar formes de resolució.

6.Ajudar a pensar i  fer preguntes davant els dubtes.

Intentem equilibrar la balança de la COMUNICACIÓ

1.Escoltar per entendre i decidir com intervenir.

2.Donar reforç positiu en reflexions raonades i valorar els petits canvis o progressos.

3.Reduir els càstigs pels seus errors i recordar el que encara està per aconseguir.

Intentem equilibrar la balança dels LÍMITS

1.Activar una actitud educativa  en família, detectar i identificar el foc del problema.

2.Negociar i gestionar entre límits inflexibles i flexibles.

3.Adquirir habilitats per contenir el brot conductual davant el límit.

4.Evitar paternalismes, imposicions i col.leguisme i no fer intervencions perverses i viscerals.

Està clar que no existeixen varetes màgiques, ni formules magistrals. Ens queda confiar en el nostre sentit comú, reforçar les nostres maneres de fer des d’un punt de vista positiu  i agafar-nos fort. Ens toca viure com a pares i mares aquesta etapa tant delicada del cicle vital.

 

Esther Estallo Sirón

Treballadora Social

ASAUPAM(Associació d’intervenció comunitària en Drogues)

658 85 26 01

La importància de la comunicació amb els fills

Alguna vegada has tingut la sensació de que els teus fills o filles i tu no parleu el mateix idioma?

Els editors de Parlem-ne sabem que, de vegades, això pot succeïr. Per aquest motiu, tot continuant en la línia que vam iniciar a la darrera entrada, avui us deixem aquest simpàtic video que tracta exactament sobre això.

Ara bé, què podem fer nosaltres per a millorar aquesta comunicació, per a entendre millor les nostres criatures (i no tan criatures) i, per tant, poder-les ajudar a crèixer i desenvolupar-se? A continuació us fem algunes propostes que es poden posar en pràctica a totes les edats, desde la infància més tendre fins a l’adolescència:

  • Dediqueu cada dia una bona estona a xerrar sobre qualsevol tema (què han fet a l’escola, amb qui han jugat al pati, quins han estat el millor i el pitjor moment del dia, com se senten amb els seus amics i companys de classe…). Les hores dels àpats poden ser una bona ocasió (sense mòbils 😉 )
  • Interesseu-vos pels temes que els agraden: els seus amics, la sèrie de dibuixos, la col·lecció de cromos, el seu esport o activitat extraescolar… En definitiva, els seus hobbies.
  • Quan parleu, preseteu la màxima atenció possible, tot evitant interferències com la TV, el mòbil…
  • Amb regularitat i la màxima freqüència possible, dediqueu temps a passar junts una estona agradable, jugant, mirant junts una “peli” i comentant-la, fent qualsevol activitat que us agradi (com ara anar en bicicleta, cuinar, fer manualitats, mirar un partit, jocs de taula, llegir plegats…). Xerrar sobre temes relaxats i passar-ho bé junts és el que obre la porta per a parlar de temes més trascendentals.
  • Un bon massatge pot relaxar-los prou com per a deixar-se anar i parlar sobre allò que més els preocupa.
  • Estigueu molt atents a les seves preguntes i comentaris, i responeu-los sempre. Si hi ha quelcom que us crida l’atenció, pregunteu-li: “Com és que dius això?”.

Potser, si la mare del video hagués fet això últim, no li hauria passat el que li ha passat 😉

 

Badalona aposta per la infància i l’adolescència.

Categories: Apunts informatius
Comments: No Comments
Published on: 11 juny 2016

(…) es vol tenir una mirada global sobre les polítiques que ha de portar a terme una ciutat per tenir en compte totes les necessitats, totes, dels infants i adolescents. (…) la nostra societat ha de veure els infants com un motor de canvi, persones amb opinió pròpia i amb ganes de canviar les coses (…)

Aquestes van ser algunes de les paraules que l’Alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va dirigir a les entitats convidades a l’acte de presentació de la “Taula local de la infància i l’adolescència de Badalona”, celebrat el passat dia 2 de juny al Museu de Badalona, al qual hi van assistir un total de 250 representants d’entitats de la nostra ciutat, relacionades totes elles amb diferents aspectes dels més joves.

L’objectiu del projecte és posar en marxa, a partir del 2018, un pla d’actuació global d’atenció als nostres infants i adolescents. Les accions a dur a terme seran definides prèviament en funció de les troballes realitzades durant una primera fase de diagnosi.

De totes les entitats convocades, aquelles que estiguin interessades en formar part de la Taula hauran de comunicar-ho a l’Ajuntament al llarg de les properes setmanes, per tal de poder començar a treballar a partir del mes d’octubre d’enguany.

Per a més informació, podeu mirar el següent video i consultar aquest enllaç.

No em ratllis! Parlant amb adolescents

Els joves d’ avui en dia són uns tirans. Contradiuen als seus pares, devoren  el seu

menjar i  falten al respecte als seus mestres. Sòcrates (470 ac – 399 ac)

 

Com ens indica aquesta antiga cita, sembla que hi ha alguna cosa invariablement difícil en la tasca de que joves i adults es posin d’ acord. Cert grau de discrepància intergeneracional és inevitable i fins i tot positiva (si no les societats no avançarien), però del que es tracta és de mantenir el xoc dins de límits no patològics i constructius.

Hi ha moltes característiques a la nostra societat que poden fer que això sigui ara especialment complicat, com són les dificultats associades a la crisis econòmica, la manca de temps o la denominada “bretxa digital”.

Amb aquest panorama, com acompanyar als nostres adolescents a través de l’ apassionant etapa de la vida que s’ obre davant seu? Com comunicar-nos d’ una manera més eficaç que ens permeti obtenir de la seva part quelcom més que un “no sé”, un “por ahi” o un “no em ratllis”?

En aquest post explicaré alguns conceptes clau que ens serviran d’ orientació per aconseguir-ho.

Vincle emocional: quantes vegades hem escoltat que “al carrer es comporta de manera exemplar però a casa és insuportable” ? El mode en el que el vincle emocional dificulta la comunicació és perquè tot es torna molt més intens, també els conflictes. Gestionar les nostres emocions en aquests moments serà fonamental.

Moment apropiat: quan el conflicte ha esclatat i les nostres emocions estan per sobre del rang òptim per raonar, la prioritat serà sempre reduir l’ activació. Una bona estratègia pot ser deixar passar una mica de temps, calmar-se i parlar més tard. Fer-ho en calent només incrementarà el conflicte i contribuirà a generar més rebuig en ambdues parts.

Reciprocitat: a vegades, la interacció s’ assembla més a un interrogatori -monòleg que a una conversació. Si vols que l’ altre s’ obri i t’ expliqui, explica-li tu. Comentar com ha estat el teu dia a la feina abans de preguntar què tal a l’ institut pot ser una bona idea, per exemple.

Empatia: posar-se al lloc de l’ altre és fonamental per a la comunicació, tant  en la seva vessant emocional (entendre què sent l’ altre persona i fer-s’ho saber) com cognitiva ( quant saps del teu fill?, quins són els seus hobbies? De què va aquell joc tan estrany d’ ordinador que li agrada?). Tingues en compte també,  si més no, que l’ adolescent ha d’ anar creant un nucli íntim i privat. No es tracta de saber-ho tot. Respecta-ho encara que et costi.

Controla la crítica: a vegades, sobretot si portem temps en una dinàmica negativa, és fàcil caure en l’ excés de crítiques i descuidar els elogis, acabant per semblar un disc ratllat en el que a més sona una cançó desagradable. Això resta tota l’ eficàcia al missatge i deteriora la relació, pel que tractar de balancejar ambdós tipus de comentaris és clau. Intenta assenyalar cada dia qualsevol cosa positiva que vegis, per petita que sigui. A més, l’ autoestima del teu fill t’ ho agrairà.

Disponibilitat: sovint les nostres pròpies  preocupacions o pors poden portar-nos a pressionar massa l’ adolescent per aconseguir que parli, aconseguint que, igual que els mol·luscs, encara es tanqui més. El més important és que l’ altre sàpiga que quan necessiti parlar estarem allà per escoltar-lo (sense jutjar-lo) i això és justament el que l’ empenyerà a fer-ho.

Relació prèvia:  reculls allò que sembres. Si aspectes com  la confiança o el diàleg no s’ han treballat abans, la tasca serà més complicada. Tingues paciència. Requerirà més temps i esforç i, a vegades, també alguna disculpa (això contribueix a reforçar l’ autoritat si es fa bé, i no a disminuir-la com a vegades es creu).

Pensar el lloc: em refereixo al lloc com a espai psicològic, no físic. Des d’ on estàs parlant? Quan ens embussem en una relació pot ser que hi hagi alguna cosa en ella que ens fa respondre no des del present, sinó des d’ un altre lloc que pot tenir a veure amb quelcom no resol de la nostra pròpia història. És el nostre jo actual el que està parlant o és l’ adolescent que vam ésser?, som nosaltres o és el pare que en el seu moment es va mostrar incomprensiu o hipercrític el que parla a través nostre? Són només dos petits exemples. Si sospites que alguna d’ aquestes coses pot estar passant és molt recomanable la visita a un professional que t’ ajudi a aclarir-te i desbloquejar la situació.

Tot i així, recorda que el conflicte és inevitable i que és font d’ aprenentatge: confia, estigues present i si en algun moment defalleixes, busca ajuda.

 

Emilio Perez ( Psicòleg infanto-juvenil)

L’adolescència: etapa important, complicada i … que comença i s’acaba

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 23 novembre 2015

L’equip de Pediatria de BSA vol compartir aquest vídeo amb tots vosaltres, pares i mares de nois i noies adolescents, pre-adolescents o d’infants que ho seran.

 

El vídeo, editat per Hirukide (Federación de Familias Numerosa de Euskadi), intervenen avis i àvies que us recorden que també heu estat adolescents i recomanen estimar-los quan us cridin i no vulguin saber res de vosaltres, perquè són moments on més us necessiten.

 

Esperem que us agradi

Cuando más lo necesite …

 https://youtu.be/PcOJhJifn7I

 

Equip de pediatria de BSA

BUSCANT INFORMACIÓ PER INTERNET………..

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 30 abril 2012

 Avui en dia , els pares consulten al seu pediatre i la seva infermera, i també busquen informació per Internet sobre diversos aspectes de la salut dels seus fills.

 Dins del maremàgnum de la xarxa us volem recomanar algunes pàgines que us poden ser útils.

El Col·legi d’Infermeria de Barcelona va posar en marxa el web Infermera Virtual, amb consells infermers i informació útil i àmplia per a totes les etapes de la vida, entre elles, la infància i l’adolescència, i per a determinades situacions de la vida, com ara la lactància materna.

L’Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria en la seva pàgina http://www.aepap.org/  mostra l’apartat “Famlia i salud” on es tracten temes com l’alimentació, vacunes, esport, i d’altres recomanacions per a nens i adolescents.

 També es poden inscriure els pares a la revista electrònica “Familia,Pediatras y adolescentes en la Red (FAMIPED).

  L’Hospital Sant Joan de Déu promou la pàgina http://faroshsjd.net on es recull informació sobre diferents aspectes de la salut infantil i de l’adolescent: hàbits, prevenció d’accidents, Internet i xarxes socials, aprenentatge , comportament i tambè oci i temps lliure.

A la pàgina del Centre d’Informació de Medicaments de Catalunya http://www.cedimcat.info, trobem un apartat per a no professionals amb informació útil sobre l’ús segur i administració de medicaments en nens, des de com fer una farmaciola domèstica , conservació dels medicaments, consells per donar medicaments amb mal gust, etc … 

Una altra pàgina d’utilitat, en aquest cas per les mares lactants, és la del Servei de Pediatria de l’Hospital Marina Alta d’Alacant http://e-lactancia.org, on s’informa  de la compatibilitat de la lactància materna amb medicaments, plantes, tòxics o malalties a les que s’exposi o pateixi la mare.

També és interessant conèixer les pàgines http://www.internetsinacoso.com on es dónen pautes de com defensar-se del ciber-bullying, o sigui l’assetjament utilitzant les noves tecnologies,  informant tant  als nois, com a pares i educadors. Una altra adreça interessant és la de l’Asociación Protégeles http://www.protegeles.com, que té com a objectius donar informació sobre seguretat infantil a Internet, i facilitar la denúncia de la pornografia infantil i altres continguts delictius a la xarxa.  Aquestes pàgines són promogudes pel Ministeri d’Educació, Guàrdia Civil…

Si voleu consultar altres pàgines web més específiques, consells per nens asmàtics, celíacs etc…..demaneu al vostre pediatra o infermera pediàtrica més informació sobre pàgines web recomanades que anirem actualitzant per ajudar-vos en les vostres recerques i per ampliar informació sobre la salut dels vostres fills. També és recomenable fixar-se sempre en que la pàgina consultada tingui un logotip que la certifiqui com a pàgina amb informació sanitària “fiable”, com ara acreditacions europees o d’agun col·legi professional.

PARES FUMADORS:ADOLESCENTS EN RISC

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 6 febrer 2012

      El tabac és la primera causa evitable de mort i malaltia a Catalunya. Cada any es produeixen 9.000 morts.

Fumar augmenta el risc de patir càncer de pulmó i ajuda al desen-volupament d’altres malalties com: la bronquitis crònica, l’ infart agut de miocardi,l’úlcera gàstrica ,el cancer de boca o gola. 

Hi ha més risc de patir aquestes malalties si es comença a fumar a l’adolescència .

No hauríem  de  permetre fumar als infants ,però tampoc permetre que estiguin exposats al fum del tabac.

Entre un 47% i un 75% dels infants són fumadors passius a la llar. Això produeix que es desenvolupin malalties tals com : sinusitis,bronquitis,pneumònies,asma…Fins i tot ,pateixen amb més freqüèncie :irritacions oculars,otitis mitjanes,molèsties faríngies,tos i altres símptomes.

Les primeres vegades que es fuma,el tabac sol provocar mareig,tos i  vomits. Després arriba la tolerància

Els joves comencen a fumar entre els 13 i els 14 anys.El 29% dels estudiants catalans de 14 a 18 anys fumen de manera habitual. Elconsum de tabac està més estés entre les noies que entre els nois. 1 de cada 3 noies fuma. En canvi, els nois, 1 de cada 4.

A continuació us oferim una sèrie de pautes per als pares que fumen:

1.- Explicar als vostre fills com veu començar a fumar, què us va motivar a fer-ho: per curiositat, la por o la burla dels vostres companys, el desig de semblar més grans, el desconeixement dels riscos, etc. i de com, sense voler-ho, us veu quedar enganxats.

2.- Evitar referir-vos de manera positiva al tabac, dient coses com: ” no hi ha res com una bona cigarreta després de dinar” o ” als matins, fins que no hem prenc un cafè i he encés una cigarreta, no funciono,…” encara que estigueu parlant amb altres adults.

3.- Mostreu autocontrol amb el tabac: respecteu les prohibicions de fumar en llocs públics,no fumeu quan esteu malalts,respecteu els drets dels no fumadrs, fumeu el menys possible.

4.-Deixeu clar als vostres fills que espereu que no fumin. Parleu amb ells d’aquest tema en situacions concretes:quan comencen a sortir amb els amics ,en situacions on és més probable que algú els proposi fumar .

5.-No oferiu-los tabac, ni tan sols en situacions especials,com ara festes o celebracions.

6.-No els demaneu mai que vagin a comprar el tabac per vosaltres.

EQUIP DE PEDIATRIA DE BSA

page 1 of 1
Welcome , today is dimarts , 14 agost 2018