Què és l’espectre autista?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 4 maig 2015

 

Aquest article ha estat escrit pel Mikel Pascual, mestre i pedagog:

 

L’autisme ha esdevingut en un de tants fenòmens que el cinema ha configurat d’una forma certament esbiaixada, especialment arran de la famosa pel·lícula Rain Man, a partir de la qual hom pot fàcilment pensar que l’autisme és una forma de malaltia mental que precisa d’una atenció d’internament psiquiàtric, segregat de la societat i amb una afectació tan severa que inhabilita les persones que el pateixen a conviure en societat d’una forma autònoma i satisfactòria, sens dubte, una visió parcial del que implica veritablement l’autisme.

 

Voltaven els anys 40 quan dos metges, Leo Kanner i Hans Asperger, de forma simultània, definien per primera vegada el quadre clínic del que avui coneixem com autisme, el qual afectava a nens i nenes principalment en la relació amb el món, el debat mèdic i psicològic al voltant de si l’autisme es tracta d’una enfermetat mental o més aviat un trastorn del desenvolupament va quedar tancat ja moltes dècades, diferenciant-se així de l’esquizofrènia o la psicosi infantil, si bé és cert que la fragilitat emocional de les persones amb autisme les fa més susceptibles en l’àmbit de la salut mental. Tot i la seva gran prevalença mundial (es calcula que 1 nen de cada 150 pateix autisme) no va ser fins l’any 1979 que Lorna Wing va ordenar fenomenològicament les manifestacions del autisme introduint dues idees al voltant del autisme que han perdurat fins al dia d’avui.

 

La primera idea és que l’autisme no es tracta d’un desenvolupament infantil binari, en el sentit de és o no és, l’autisme es manifesta com un continu, com podria passar amb la intel·ligència, algunes persones tenen un autisme sever i altres més lleuger, és per això que parlem d’espectre, perquè dins de l’autisme hi ha molts graus d’afectació.

 

La segona idea, és que l’autisme afecta a tres camps concrets del desenvolupament: la socialització, és a dir, les dificultats per establir relacions socials amb altres persones, la invariabilitat de l’entorn, és a dir, una forma d’obsessió en el que les coses del seu voltant no canviïn de forma significativa, altres psiquiatres i psicòlegs han definit aquest àmbit com una manca de flexibilitat i d’imaginació, per últim la comunicació, la qual es veu compromesa en tots els graus de l’autisme, bé sigui per la manca d’intenció comunicativa o bé per l’excés de literalitat en la comprensió d’aquesta, els hi costa molt comprendre les ironies o les segones lectures.

 

Del veritable origen de l’autisme en sabem ben poc encara, les últimes investigacions apunten a un origen epigenètic en l’herència paterna, és a dir, que la càrrega genètica té una disposició que l’entorn activa, el que si sabem a través dels diferents assaigs clínics i investigacions que dos de les teories de l’origen de l’autisme més colpidores han estat totalment refutades; com son l’atribució de les vacunes com la causa de l’autisme, així com l’actitud de la mare enfront els primers anys de vida del nadó, totes dues han estat verificades com falses.

 

Si bé encara sabem molt poc de l’autisme, hem anat descobrint algunes coses a través de les intervencions psicoeducatives, que si bé demostren que l’autisme avui dia és irreversible, ens permet establir unes pautes d’acció que milloren significativament el desenvolupament de les persones amb autisme. La idea principal és que malgrat la rigidesa mental i d’acció que provoca l’autisme, la plasticitat neurològica juga al nostre favor, d’aquí la importància dels programes d’estimulació primerenca, on s’estructuren una sèrie d’activitats a través del joc que provoquen la relació social i comunicativa del nen/a amb el seu entorn, com en qualsevol patologia o trastorn, quan abans es diagnostiqui abans es pot intervenir i reduir l’impacte d’aquest; tanmateix els programes d’inclusió escolar afavoreixen un entorn ric on el nen o nena gaudeix de més estímuls positius que no pas en un entorn terapèutic o especial.

 

Les persones amb TEA (Trastorn de l’espectre autista) i les persones que els envolten tenen encara un llarg camí per la participació en una societat plural i diversa, l’acceptació i l’assumpció de les peculiaritats i dificultats de l’autisme és sens dubte el primer pas d’aquest llarg camí.

 

L’equip de pediatria de BSA agraeix a l’autor la seva dedicació per esciure aquest article.

 

No Comments - Leave a comment

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


Welcome , today is dissabte, 21 juliol 2018