Li pica el cap !!!!

Categories: L'escola de la salut
Tags: No Tags
Comments: No Comments
Published on: 5 febrer 2018

Ja torna’n a ser aquí els nostres «amics» els polls. Els trèiem, els tornem a treure i no acabem mai. Us deixem aquest vídeo del Departament de Salut amb unes normes bàsiques per poder combatre als nostres molestos «amics».

http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Polls-00001

 

 

Bullying, “the dark side of kids”

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 18 desembre 2017

El concepte «bullyng» és nou , o bé ha existit sempre? Jo realment penso que aquesta actitud d’assetjament ha existit sempre. Si teniu temps podeu veure la pel·lícula «El senyor de les mosques» ( versió 1990) on tot això queda reflectit.
En la etapa de la infància és on es comencen a assolir les normes socials i de conducta A partir de la interiorització de les normes i valors anem creant vincles amb els adults i institucions , aprenent així les normes de comportament.

Un aspecte preocupant, tanmateix, és que avui en dia els educadors ho tenen una mica més complicat per la crisi que estan patint els models educatius tradicionals i la manca d’una alternativa clara.

Però el cas és, que si lo anterior no funciona, una posible conseqüència (entre d’altres) és el floriment de fenòmens tipus bullying (entès, per suposat, com una conducta d’assetjament mantinguda en el temps, no puntual).

Es poden assenyalar en aquests comportaments alguns trets diferencials de l’escenari soci – històric al que ens trobem, com el paper que juguen les noves tecnologies, amplificant moltes vegades el dany que es pot generar amb l’eliminació de barreres espai-temporals, la diferent fenomenologia de la violència en funció del sexe (nens més de tipus físic i nenes més de tipus relacional ), o la problemàtica particular que pateixin alguns col·lectius com el LGTB (lesbianes, gays, transexuals i bisexuals).

Per altra banda, cal anar cas per cas per entendre el paper que juguen aquests fenòmens en les diferents dinàmiques psicològiques i grupals en joc, i de quina forma es poden prevenir i/o abordar quan ocorren. Tot així, podem donar algunes idees generals per l’ abordatge d’aquesta problemàtica.

En el cas de la víctima, cobren especial importància la detecció precoç (atenció sobre tot a senyals inespecífiques com a somatitzacions, baixades brusques de rendiment, negativa d’anar a l’escola sense motiu aparent, aïllament sobrevingut….), i l’existència d’un bon vincle previ amb el nen: això el farà sentir que pot confiar en nosaltres i explicar-nos coses, cosa que agilitzarà molt el procés d’intervenció, si s’escaigués. Un altre tema molt important una vegada confirmada l’existència de bulling, és dur a terme una intervenció ferma i immediata, ja que si no, sorgiran sentiments d’indefensió i pèrdua de confiança, generant encara més dany del que ja existeix.

En el cas de l’ agressor, i també pel que fa a la prevenció, les recomanacions que es podrien fer son :

- Tenir un bon vincle previ torna a ser fonamental, és un treball complicat i que requereix temps però dóna els seus fruits.
- Fomentar un estil d’educació orientat vers l’adquisició progressiva de la tolerància a la frustració, la cooperació i el respecte a la diversitat.
- Pel que fa a la frustració i d’altres emocions negatives, normalitzar i validar la seva existència, però no la seva expressió violenta cap als altres.
- Enfortir l’autoestima, per a que el nen no hagi de recórrer a danyar la de ningú per millorar la seva.
- Treballar la comunicació assertiva, l’empatia (posar-se al lloc de l’altre) i el perdó.
- Educar amb l’exemple, mai no pegar ni insultar ja que la imitació és una de les vies d’aprenentatge més potents.
- Cultivar relacions fluïdes pares-escola.

I en cas de dubte, en qualsevol supòsit, recordar sempre que l’assessorament del pediatra o l’ especialista de referència pot ser d’ ajuda!

Dr.Emilo Perez . Psicòleg infantil

NOTA INFORMATIVA ENTEROVIRUS

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 26 maig 2016

virus

L’ equip de pediatria de BSA ha decidit publicar un article extra per informar-vos sobre els signes d’alerta de la infecció per enterovirus. No és nou , sempre hem tingut infeccions per enterovirus, hi ha més de 100 tipus i donen una clínica diversa ,com un refredat , com una diarrea, a vegades febre sola, llagues a la boca, però el que ens ha d’amoïnar es el següent:

- Si té tendència a dormir-se.
- Costa despertar-lo
- Sensació de vertigen o inestabilitat quan camina
- Sensació de pèrdua de força a les cames
- Tremolors
- Baveja
- Li costa parlar.
En aquest casos s’ha de consultar al pediatre.

En la prevenció del contagi s’aconsella:

- Rentar-se freqüentment les mans amb sabó o solució alcohòlica, especialment després d’anar al lavabo i canviar bolquers.
- Evitar contacte estret amb persones infectades.
- Evitar transmissió respiratòries cobrin-se la boca en tossir o esternudar amb un mocador d’un sol ús o amb la part interna del colze, i no amb les mans.
- Netejar i desinfectar freqüentment les superfícies que puguin haver estat contaminades.
- Romandre a casa durant la malaltia i evitar que els nens amb febre assisteixin a l’escola.

Si voleu més informació :
Contactar amb el 061

WEB de la Genralitat: Canal Salut 

Equip de Pediatria de BSA

Reanimació cardiopulmonar a casa (RCP)

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 28 setembre 2015

En aquest nou article del blog els hi proporcionem un enllaç que creiem que es molt interessant. Tots han sentit a parlar de la RCP ( Ressuscitaciò Cardio Pulmonar ) i que si aquestes maniobres s’aplican immediatament a la persona que pateix una aturada cardiorepiratòria li pot salvar la vida. En aquest video veuran com un nen pot aprendre a fer una RCP bàsica.

Nens vergonyosos

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 20 juliol 2015

No saluden a desconeguts o s’amaguen entre les cames del pare o la mare. S’ etiqueten de tímids però la definició és més àmplia en funció de la seva edat.
Als dos anys semblen vergonyosos i únicament volen estar amb els pares, però la realitat és que en aquestes edats són socialment selectius. Uns són molt oberts i es relacionen amb tothom i altres únicament es relacionen amb els pares i els avis.
A partir dels dos anys, quan estiguin preparats, iniciaran altres relacions. També és en aquesta edat quan comencen a adonar-se que tenen entitat pròpia i intenten imposar el seu criteri per sobre del dels altres. Hem arribat a l’edat del “no” i del “jo sol”.
A partir dels 3-4 anys l’opinió dels altres és molt important. Enfrontar-se a les hores a situacions noves i sobre tot en front a extranys, els fa sentir-se incòmodes. Apareixen els primers signes de timidesa. Quan aquesta reacció es dona en una circunstància concreta, no cal amoinar-se. Si que és important donar-li seguretat per evitar problemes de comportament en un futur.
La timidesa i la vergonya és algo natural. Hem d’ajudar-lo a enfrontar-se a aquestes situacions sense preocupacions. Els problemes poden surgir quan aquestes situacions generen angoixa ja que dificultaran les relacions futures amb els altres.
No es pot descartar que els factors genètics predisposin els nens a ser tímids, però sí sabem que els factors ambientals i emocionals són molt importants per ser tímid. Un nen al que castiguem sovint, l’infravalorem o el ridiculitzem, al comparar-lo amb altres nens, o no el deixem mostrar els seus sentiments, les seves emocions ……. buscarà refugi en la timidesa, serà com un escut defensiu que li permetrà no haver d’enfrontar-se amb aquestes situacions. Dubtarà de les seves habilitats per superar aquestes situacions , i si el que està darrera de la timidesa és aquesta manca d’habilitats es veurà afectat tot el seu aprenentatge. Podem assistir a fracassos escolars per falta d’habilitat en gestionar l’ansietat que li produeix aquests moments de tensió.
Què podem fer :

Demostrem-li que l’estimem, que és molt impotant per nosaltres.
No el comparem amb altres nens, li genera ansietat.
El seu cas no és únic , tots ens enfrontem a circumstàncies complicades que ens fan sentir insegurs, però les hem d’enfrontar.
Accepteu-los tal com són. Tots som diferents i únics .
Ensenyeu-lo a raonar i a trobar per ell mateix la solució als problemes.
Fomentem activitats que li agradin o li surtin molt béisbol.
Equip de Pediatria de BSA

ELS NENS I L’ESPORT

El nostre cos està dissenyat per moure’s i, a totes les edats, és necessari cert grau d’activitat física perquè es mantingui sà i el millor possible. Dit això i centrant-nos en el cas del nens, direm a més a més que l’esport els ajuda a millorar el creixement, evita el sobrepès, desenvolupa la coordinació i, fins i tot, pot ajudar a corregir alguns defectes físic. D’altra banda i parlant ja d’aspectes més socials o psicològic, podem dir que també els hi ajuda a canalitzar l’excés d’energia que tant esgota a alguns pares, que afavoreix el treball en equip i la relació amb els altres i que és una excel•lent eina per incorporar hàbits d’higiene, disciplina i responsabilitat.
Hauríem de diferenciar el que seria l’esport com a joc, que podria començar des que són ben petits, del que seria ja l’esport més estructurat i que podrien començar a practicar-lo a partir del 7 anys, depenent una mica del tipus d’esport en concret. En tot cas i en general, l’especialització en un únic tipus d’esport o la competició no està recomanada abans dels 12-15 anys i és a partir d’aquesta edat, segons el grau de desenvolupament muscular de cada nen, que ja es podria entrar en la disciplina i l’entrenament d’alguns esports concrets.
Quan es practica esport a nivell de competició cal fer una consulta a un especialista en medicina esportiva perquè valori si el nen està en condicions físiques de practicar esport o no. Aquests especialistes estan fora del circuit de la medicina pública però, encara que s’hagi d’abonar la visita, és important fer un estudi en profunditat, acompanyat a vegades de proves com ara un electrocardiograma o una prova d’esforç.

Us adjuntem també la bibliografia disponible sobre el tema a la biblioteca de Can Casacuberta: nens i esport

EQUIP DE PEDIATRIA

TIPUS DE LESIONS PER ACCIDENTS

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 12 novembre 2012

Els infants son curiosos per naturalesa, els agrada investigar i descobrir coses noves, per aquest motiu quan comencen a ser autònoms augmenta la probabilitat de patir accidents. Dins d’aquests accidents els més freqüents ( més del 90% ) son els traumatismes, la majoria son lleus, tipus contusions ,ferides o esquinços. Amb l’ increment de la pràctica esportiva la seva incidència va augmentant.
Aquesta curiositat que tenen per observar els objectes també els porta a posar-se’ls a la boca, això pot comportar que s’empassin un cos estrany, aquest pot anar a la via digestiva , el pronòstic acostuma a ser lleu; en el cas que vagi per la via respiratòria el pronòstic por ser molt greu, ja que el nen es pot asfixiar ( els més freqüents són fruits secs, altres aliments i joguines de mida petita.)
Les intoxicacions per fàrmacs i/o productes tòxics són més comuns entre els nens de 1 a 5 anys. En aquests casos seria interessant comunicar-se amb un centre de toxicologia o bé amb el seu pediatre o infermera pediàtrica per saber com s’hauria d’actuar. Per que els sanitaris us informin correctament necessitaran saber quin tòxic s’ha pres, quanta estona fa , el pes del nen y quina quantitat se suposa que s’ha pres.
Les cremades,habitualment per líquids, també son freqüents en nens de menys de 4 anys per això s’ha d’estar alerta i tenir els nens apartats dels líquids calents ( és freqüent que el nen es cremi amb el cafè mentre el pare se’l està prenent , amb la sopa, amb l’olla del baf,… ) .

Equip de pediatria de BSA

SEGURETAT I PREVENCIÓ D’ ACCIDENTS

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 29 octubre 2012

Els nens ho exploren tot i sense por al perill. A Espanya existeixen més 200.000 nens accidentats cada any .L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix accident com un succés eventual i involuntari que porta a un dany físic o psíquic com a conseqüència d’una manca de prevenció o defecte de seguretat.
Les causes d’aquests accidents son : caigudes i cops (53%) , accidents de trànsit (12,2%),
intoxicacions (1 0,7%), cremades (7,3% ), ofegaments (4.5%) i d’altres causes ( 10,7%). En front això l’únic mitjà de la societat per a protegir els nens és la prevenció.
La llar és el lloc més perillós, tot seguit us donem uns consells a tenir en compta.
A la cuina:
- Els productes de neteja s’han de guardar en llocs elevats.
- No deixar que manipulin claus o canonades de gas , endolls, flames…
- Guardar bé els objectes que tallin (ganivets ,tisores,llaunes obertes).
- Evitar coses que cremin. (llumins, encenedors,recipients amb líquids calents.
- Procurar que no sobresurtin els mànecs de les paelles.

Al bany:
- S’ha de vigilar no deixar el nen sol pel risc de caigudes.
- Comprovar la temperatura del bany.
- Evitar la presència d’ aparells elèctrics al voltant de la banyera o a l’abast del nen.
- Guardar les fulles d’afaitar després del seu ús.

A la resta de la casa:
- Assegurar-se que els endolls estiguin protegits.
- No deixar a l’abast dels nens tisores, agulles, piles de botó, medicaments o productes tòxics o els recipient d’aquests, encara que siguin buits.
- Guardar els medicaments i productes tòxics ( rentavaixelles, productes de neteja, etc…) en llocs inaccessibles pels nens.
- Guardar les bosses de plàstic ( pel perill d’ofegament).
- Posar protectors als angles del mobles.
- Posar barreres en escales, balcons i finestres.
- No permetre que el nen surtin al balcó sense un adult.
- Tenir els animals domèstics correctes condicions per poder conviure amb nens.
- Les armes han d’ estar amagades i fora del seu abast.

I no oblidem que els nens no es poden quedar sols a casa encara que sigui poca estona.

Us adjuntem la bibliografia que ens ha facilitan la Biblioteca Can Casacuberta: Prevenció accidents.
Equip de pediatria de BSA

El començament al llar d’infants i la tornada a l’escola.

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 3 setembre 2012

Primer de tot haurien de pensar que l’escola és necessària i fonamental per al desenvolupament del nen i que, encara que passar de l’entorn familiar al del curs escolar pot ser una mica costós, també és bo que els nens aprenguin a adaptar-se a situacions noves. El que nosaltres hem d’intentar és transmetre tranquil·litat, implicar als nens en els preparatius (que escullin part del material que faran servir, portar els nens que comencen l’escolarització uns dies abans al centre perquè coneguin les instal·lacions) i sobretot establir una rutina clara que hauríem de començar gradualment quatre o cinc dies abans de la tornada a l’escola.
Dins d’aquesta rutina es recomana: dormir entre deu i dotze hores cada dia (quan més petit sigui el nen més hores de son necessitarà), aixecar-se del llit amb prou temps per fer un bon esmorzar i respectar l’horari dels àpats, reservar un temps de la tarda perquè el nen jugui i es relaxi, si hi ha deures establir un temps d’estudi i supervisar desprès la feina feta, ficar-lo al llit a la mateixa hora… I tot això, com ja hem dit, fent els canvis de manera gradual quatre o cinc dies abans de la tornada a l’escola.
Si, tot i això, el nen no s’adapta, tampoc hem de patir. És normal que alguns nens es resisteixin al canvi. Però hem de tenir clar que l’escola és bona per al nen i també que aprengui a adaptar-se a situacions noves. Així doncs, hem d’esforçar-nos per controlar la nostra angoixa i no potenciar conductes negatives. Per als més petits podem fer servir material de recolzament com ara llibres de contes que parlin de nens que comencen l’escola, deixar que es portin algun objecte familiar al centre (un ninot, el xumet) i, si el nen plora (cosa que, si fa, durarà uns pocs minuts), marxar i pensar que no ho fa perquè li estem fent res dolent sinó com una estratègia de resistència que pararà de seguida en quan accepti que ha quedat al càrrec de l’educador.

A continuació us adjuntem la bibliografia disponible a la Biblioteca de Can Casacuberta de Badalona: bibliografia escola

Equip de pediatria de BSA.

page 1 of 1

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is diumenge, 24 juny 2018