La temuda adolescència

En aquest article no trobareu una sèrie de consells per a aconseguir una adolescència apacible, ni tampoc una vareta màgica perquè el vostre fill o filla deixi de contestar malament; ni tan sols hi trobareu el típic discurs pedagògic que convida a ser assertius i flexibles alhora en el tracte amb els adolescents, i a xerrar amb ells amb freqüència i mantenir la porta de la confiança oberta, etc.

No. En aquest article no hi ha res d’això. Però sí que hi trobareu quelcom que us ajudarà en els moments de crisi, de desesperació, quan tingueu ganes de llançar la tovallola i d’enviar a pasturar fang aquell o aquella que un dia va ser una criatureta encantadora, carinyosa i riallera, i que ara s’ha convertit en… adolescent.

Què hi trobareu, doncs?

Trobareu aquest video, creat per la Federación de Familias numerosas de Euskadi, i que hem volgut compartir a través de Parlem-ne.

Sabem que l’adolescència és una etapa complicada, i no només per mares, pares i tutors, sinó també pel propi adolescent, que s’enfronta a un moment decisiu en la seva vida, ple de canvis a tots els nivells i d’incerteses. Amb tot això, els nervis estan a flor de pell, i les frustracions poden adquirir unes dimensions desproporcionades als ulls de la noia o el noi.

Per tant…

 quan més ho necessiti, estima’l.

 

Equip de pediatria

 

Tallers de salut emocional a la biblioteca pels petits de la casa

Com cada trimestre, dins del programa Badalona cap a una ciutat saludable, el Servei de Salut de l’Ajuntament  i la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona,  a través de la iniciativa Biblioteca i Salut, pretén, mitjançant activitats lúdiques (tallers, contes i xerrades), fer arribar els missatges d’hàbits saludables a la població infantil i a les seves famílies.

Durant aquest primer trimestre de l’any hem treballat El dau de les emocions, amb el que es pretenia  promoure el benestar emocional dels infants mitjançant el diàleg amb la família.

Dau de les emocions. Imatge cedida per la Biblioteca de Casagemas-Canyadó de Badalona
Dau de les emocions.
Imatge cedida per la Biblioteca de Casagemas-Canyadó de Badalona

Primer de tot es va explicar el conte: Més que mascotes: una desfilada d’emocions il·lustrades de Raquel Gu.

Es va convidar els nens i les nenes a seure per escoltar i participar en el conte sobre les diferents emocions. Posteriorment van llençar el dau, i cada nen expressava verbalment quan sentien les emocions de la sorpresa, la ira, la por, el fàstic, l’alegria i la tristesa.

Després cada infant amb ajuda de les famílies i de les companyes de la biblioteca i la tècnica de salut, confeccionaven el seu propi dau.

Dau de les emocions per les famílies. Imatge cedida per la Biblioteca de Casagemas-Canyadó de Badalona
Dau de les emocions per les famílies.
Imatge cedida per la Biblioteca de Casagemas-Canyadó de Badalona

Per aquests mesos de maig i juny treballarem l’autoestima amb el conte: El punt de Peter H. Reynolds.  I és que tots en alguna ocasió tenim la sensació que “jo no sé fer això”, “a mi no em surt”, “no sé fer-ho bé”, “a mi mai em sortirà”, … El punt ens ensenya a treure aquesta negació i aprendre a reforçar l’autoestima, ensenya als infants a sentir-se valorats i animats davant l’esforç que suposen certes tasques.

Després del conte tindrem un taller on tots podrem treure l’artista que portem a dins, i el resultat del taller el podrem veure exposat a les diferents biblioteques i CAPs de Badalona!

Us esperem!! Apropeu-vos a la vostra biblioteca i feu la inscripció!!

Biblioteques de Badalona

Equip de Pediatria

Preparació de biberons

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 19 febrer 2018

Si és el primer cop que et trobes en la necessitat de preparar un biberó i no saps per on començar, en aquesta recepta trobaràs les instruccions:

Ingredients i material:

  • Un biberó net amb una tetina neta i adient per a l’edat del nadó
  • Aigua mineral de baixa mineralització
  • Llet adaptada:
    • Si la criatura és menor de 6 mesos: llet d’inici
    • Si és més gran: llet de continuació

Abans de començar…

  • Renta’t bé les mans
  • Si el nadó és menor de 3 mesos:
    • Esterilitza el biberó en un aparell esterilitzador o bullint-lo en aigua durant 10 minuts.
    • No assequis el biberó ni la tetina amb draps.
    • Bull durant 3 minuts l’aigua que faràs servir per preparar la llet.
  • Si la criatura ja té 3 mesos o més, no cal bullir ni esterilitzar res, només que estigui tot ben net.

Preparació:

  • Si no saps quina quantitat cal preparar, busca la que es proposa a l’envàs de la llet adaptada per l’edat del nadó.
  • Posa aquesta quantitat d’aigua al biberó, sempre múltiple de 30.
  • Per cada 30 ml d’aigua, afegeix una mesura rasa de llet adaptada, fent servir la cullareta que porta el mateix pot de la llet:
    • 30ml: 1 mesura
    • 60ml: 2 mesures
    • 90ml: 3 mesures
    • 120ml: 4 mesures
    • 150ml: 5 mesures
    • 180ml: 6 mesures
    • 210ml: 7 mesures
    • 240ml: 8 mesures
  • Mai no facis mitges mesures, ja que la proporció entre aigua i llet no seria exacta i podria ser perillós per la salut de la criatura.
  • Tanca el biberó i agita’l suaument (sense que faci escuma) per a disoldre la llet.
  • Quan la mescla sigui homogènia, ja li pots donar al nadó.
  • No cal escalfar-lo, però si es volgués donar tebi, es pot posar al “bany Maria”. En aquest cas, tira’t una gota de llet al dors de la mà abans de donar-li per comprovar la temperatura.

Felicitats! Ja tens el teu primer biberó preparat! Quan li donis a la criatura, procura que se’l prengui a poc a poc, que faci un rotet a mitja toma i en acabar, i en cap cas el forcis a que se l’acabi.

Bon profit!

Equip de Pediatria

 

Taller familiar: “El dau de les emocions”

Us informem que durant el proper mes de gener es realitzarà a les biblioteques de Badalona el taller familiar “El dau de les emocions”.

El taller està adreçat a nenes i nens d’edats a partir dels 4 anys i les seves famílies. Per a assistir-hi només us heu d’inscriure prèviament a la biblioteca de la vostra zona.

Aquí teniu la relació de dates i horaris:

  • Biblioteca de Sant Roc 11 de gener a les 18 h
  • Biblioteca de Canyadó-Casagemes-Joan Argenté 16 de gener a les 17.30 h
  • Biblioteca de Pomar 17 de gener a les 17.30 h
  • Biblioteca Can Casacuberta 18 de gener a les 18 h
  • Biblioteca de LLefià- Xavier Soto 24 de gener a les 18 h
  • Biblioteca de Lloreda 25 de gener a les 17.30 h
Taller "El dau de les emocions". Biblioteques de Badalona. Desembre 2017
Taller “El dau de les emocions”.
Biblioteques de Badalona. Desembre 2017

Aquest taller està emmarcat als programes Badalona Cap a una Ciutat Saludable, i Biblioteques i Salut, que tenen com a objectiu millorar la salut i el benestar de tota la població, i específicament de la població infantil, mitjançant el treball transversal i participatiu.

 

Equip de pediatria

Biblioteràpia II. Els més petits.

Sabeu que la biblioteràpia és una eina molt enriquidora per a ajudar-nos en el nostre dia a dia, i que als més petits també els pot ajudar en el seu desenvolupament? Els professionals de les nostres biblioteques públiques ens ho expliquen en aquest petit article.

Fixeu-vos: quan es fomenta la lectura des del primer mes de vida, aquesta esdevé una gran eina pel creixement integral dels infants i alimenta part de les seves necessitats psicològiques, socials i intel·lectuals. Aquesta idea és la que corroboren molts dels estudis realitzats, que demostren que explicar o llegir una història en veu alta des dels primers mesos té totes aquestes conseqüències positives:

  • Reforça el vincle afectiu entre pares i fills,

  • Contribueix a la construcció del subjecte en totes les seves dimensions,

  • Ajuda a comprendre el món intern i extern i a establir una relació constant entre ells,

  • Estimula la imaginació i la creativitat,

  • Afavoreix el desenvolupament del llenguatge,

  • Potencia la capacitat d’observació, atenció i concentració,

  • Desenvolupa la curiositat i el gust per aprendre,

  • I permet eixamplar la limitada experiència dels nens i les nenes

I bé, a què esteu esperant? ;)

A més de gaudir amb nosaltres a l’Hora del Conte, també podeu venir a la biblioteca a buscar un conte, un àlbum il·lustrat, un llibre de cantarelles infantils… i en qualsevol moment o estona lliure que tingueu, llegiu-lo amb els vostres menuts: ja sigui esperant en la cua del forn, mentre es banya, a l’hora de dinar o just abans d’anar a dormir. Qualsevol moment és idoni per gaudir d’un moment de qualitat entorn a la lectura en família.

I si, a més a més, els infants us veuen llegir, ja sigui el diari els diumenges al matí, l’e-book al parc o una novel·la a la platja, millor encara; sereu un bon exemple per iniciar-los en el plaer de la lectura.

Biblioteca de Canyadó i Casagemas – Joan Argenté

Equip de Pediatria

 

Biblioteràpia

 La biblioteràpia és una teràpia basada en la relació del lector amb el contingut de contes, poemes, àlbums il·lustrats, novel·les, … que ha mostrat ser molt efectiva en el tractament de la depressió.

De fet, fa molts segles, sobre l’entrada a la biblioteca reial de Ramsès II ja hi havia aquest avís : “Aquesta és la casa de la curació de l’ànima”.

Llibres a la biblioteca de Casagemas i Canyadó Setembre 2017 Fotografia: Pilar M. Esteras Casanova
Llibres a la biblioteca de Casagemas i Canyadó
Setembre 2017
Fotografia: Pilar M. Esteras Casanova

Pensant en aquest post, va arribar a les meves mans un llibre publicat aquest 2017: Manual de remedios literarios : cómo curarnos con librosde Ella Berthoud, Susan Elderkin; edició y traducció de Clara Ministral.

Em va semblar fantàstic poder receptar, per a qualsevol mal de l’ànima o simplement per a moments difícils de la vida, un llibre que et pogués ajudar. I no em refereixo als llibres d’autoajuda, sinó a novel·les, assaigs, obres de teatre…

M’ho imagino a la consulta del metge:

  • Bon dia doctor, estic trist i no sé què em passa, són aquests dies de tardor que em deixen molt… “plof!“

  • Doncs, ha provat a llegir-se: El Bosc de les guineus de Arto Paasilinna? És una novel·la exquisida i plena d’humor que l’ajudarà a passar millor aquests dies tan grisos.

I és que, amb només sis minuts de lectura, el nostre cervell es relaxa tant que ens redueix l’estrès fins a un 68%. Ens trobem en un estat similar a la meditació o la son profunda, amb tots els beneficis que aquesta relaxació ens provoca al cos i l’ànima.

Doncs bé, a la biblioteca pública fa molt de temps que practiquem la biblioteràpia, en especial amb les famílies. Prescrivim llibres pels infants a la sala infantil, i també pels pares, mares, avis, àvies… que busquen llibres que els donin eines per a ajudar als infants en alguna etapa clau: l’arribada d’un germà, deixar el bolquer, la por a l’obscuritat, … i també ho fem des de L’Hora del Conte periòdicament.

I parlant de L’Hora del Conte, sabeu que els nens i nenes als que se’ls llegeix en veu alta registren una major activitat cerebral, poden pensar amb més claredat i acceleren l’aquisició de vocabulari? Doncs així és… però aquesta és una història que us explicarem més endavant.

Fins aleshores… llegiu força! :D

Biblioteca de Canyadó i Casagemas – Joan Argenté

Equip de Pediatria

Tornem a l’escola!

Les vacances d’estiu ja s’han acabat i comença un nou curs. Hem jugat, nedat, patinat, descansat, potser viatjat… I ara ens hem de preparar per a tornar a l’escola!

Com que tot plegat se’ns pot fer una mica pesat, l’equip de Parlem-ne us vol donar alguns consells per a que aquest procés de readaptació us resulti més agradable, enriquidor i, sobretot, sa.

  1. Per tal que la son no us faci començar el dia de mal humor o massa endormiscats, pot ser una bona idea planificar un petit joc a casa, quelcom divertit i estimulant que ajudi les criatures a despertar-se contentes i actives, sempre acompanyant tot plegat, és clar, d’un bon esmorzar.
  2. Permeteu que sigui el nen, amb la vostra ajuda, qui prepari el material que necessitarà a la motxilla, otorgant-li’n la responsabilitat en funció de la seva edat i tot aprofitant el que es pugui de l’any anterior.
  3. A l’hora d’escollir activitats extraescolars és recomenable prioritzar-ne aquelles que impliquen activitat física (esports, dança…) i, en qualsevol cas, procurar sempre que compleixin una triple funció d’esbarjo, sociabilitzadora i, si s’escau, formativa.
  4. I parlant d’activitat física, voleu fer més salut encara? Planifiqueu moments per a gaudir de l’exercici en família: podeu fer el camí a l’escola patinant, sortir a fer bones passejades durant l’estoneta lliure que queda al migdia, i/o aprofitar el cap de setmana per a fer excursions en bicicleta o a peu :)
  5. Incloure la fruita en els brenars i els esmorzars de mig matí és una bona manera d’aconseguir que les criatures prenguin aquest aliment, ja que en aquelles hores acostumen a tenir més gana que a les postres dels àpats principals.
  6. Evitem els  mals d’esquena! La motxilla no hauria de pesar més del 10% del pes del nen, i la seva base mai no ha de quedar per sota dels malucs.
  7. Una bona posició per a escriure també preservarà la salut de l’esquena dels més petits. Ajudeu-los a acostumar-se a seure bé i a agafar bé el llapis.
  8. Si ens organitzem bé, trobarem temps per a tot: tenir temps lliure personal i per a gaudir en família una estoneta cada dia és tan necessari com estudiar i absolutament fonamental per a la salut mental de les criatures tant a curt com a llarg termini.
  9. Per norma general, permeteu i animeu els nens i les nenes a que facin per sí mateixos allò que estigui dintre de les seves capacitats, tot remarcant la satisfacció que se sent amb el resultat d’una feina ben feta gràcies a una certa dosi d’esforç.
  10. Estigueu sempre atents al que el vostre fill o filla us explica sobre el que ha passat a l’escola, pregunteu-li com se sent amb els seus companys, amb els mestres i amb si mateix, i intenteu mantenir una relació fluïda amb el professorat i els tutors. D’aquesta manera, us serà més fàcil detectar problemes i posar-hi solució.

Esperem que aquests consells us resultin d’utilitat i us desitjem que passeu un molt bon curs!

 

Equip de Pediatria

Lactància materna: quan i com començar a combinar amb altres aliments?

L’OMS recomana que fins els sis mesos els nadons s’alimentin exclussivament de llet materna o, en el seu defecte, de llet adaptada. Però, com ho fem a partir d’aquesta edat? I no és cert que abans es donaven les farinetes a partir dels quatre mesos?

Comencem per la segona pregunta: sí, és cert que abans, fins fa uns pocs anys, l’alimentació variada es començava a introduir a partir dels quatre mesos per norma general i, per aquest motiu, és possible que algunes mares i pares us trobeu que el vostre primer fill va iniciar els triturats aleshores, i ara us diuen que no, que us heu d’esperar als sis. Les raons d’aquest canvi són diverses:

  • Fins els sis mesos la llet, sobretot la materna, és l’aliment que cobreix de la millor manera possible les necessitats nutricionals del nadó; consumir abans d’altres aliments no els beneficien, i retardar-ne la intruducció tampoc no és recomenable perquè la llet per si sola ja no aporta prou nutrients.
  • Als sis mesos, i no abans, el lactant ha assolit la maduració necessària, tant a nivell fisiològic (digestiu, renal, metabòlic i inmunitari), com pel que fa al desenvolupament psicomotriu (capacitat de mantenir-se assegut, reflexe de deglució, habilitat de portar aliments a la boca per si mateix).

Per tant, queda clar que el moment ideal per a introduir l’alimentació complementària és quan la criatura té sis mesos.

Ara bé, com es fa això?

Per suposat, la vostra infermera pediàtrica o el vostre pediatre us donarà les pautes més adients i específiques pel vostre cas concret, però aquí us volem començar a comentar algunes orientacions bàsiques que us poden ajudar:

  • Hi ha dues maneres d’oferir al nadó els aliments: bé en forma de farinetes i triturats, o bé en forma de sòlid. El primer dels casos és el més tradicional i amb el qual, actualment al nostre país, tenim més experiència. La segona opció s’anomena Alimentació complementària a demanda, o Baby-led Weaning en anglès.
  • En cas d’escollir aquesta darrera, us recomenem que busqueu un professional sanitari expert en la matèria que us pugui orientar de forma adient, ja que, en tractar-se d’una alternativa relativament nova, encara no totes les infermeres i pediatres tenim els coneixements i experiència necessaris.
  • En qualsevol cas, la introducció dels aliments variats ha de ser progressiva, mantenint la lactància, tant si és artificial com materna, a la resta de preses.
  • Els aliments que s’ofereixin al nadó han de ser saludables i nutritius, i adients per la seva edat.
  • És necessari seguir un mínim d’ordre i horari en els àpats.
  • L’adult ha de parar atenció i estimular la criatura per tal de que mengi, però mai forçar la ingesta.
  • Col·loqueu la criatura a una trona o seient adient i segur per a ella, i que li permeti una bona postura.
  • Eviteu distreure-la amb videos, televisió o similars durant l’àpat.
  • Cal oferir aigua durant els àpats, entre i desprès d’ells.
  • Al començament és normal que el nadó prengui molt poca quantitat, potser només dues o tres cullarades, o cap. Amb el pas dels dies, s’hi anirà acostumant i en prendrà més.
  • Hem de permetre que sigui la criatura qui decideixi la quantitat que vol menjar, per tal que experimenti la seva sensació de sacietat pròpia, sense forçar ni distreure-la perquè mengi més.
  • Evitar, però, que el lactant es torni sel·lectiu quant a varietat, és a dir, que no prengui l’àpat que li toca perquè sàpiga que, en aquest cas, a continuació li donaran una altra cosa que li agradi més.
  • Deixeu passar com a mínim deu dies entre la introducció d’un aliment nou i la d’un altre, per tal de saber com li assenten.
  • Quan decidiu deixar la lactància materna, i en cas que no n’hi hagin intoleràncies o alèrgies, recordeu que heu d’introduir d’alguna altra manera els làctics fins a arribar al mig litre diari aproximadament.
  • Si feu servir triturats, comenceu amb un àpat al dia i, al cap de dues setmanes, afegiu-ne un altre de diferent. Als set mesos, un altre més, de manera que prendrà tres àpats de triturats variats al dia, a banda de les preses de llet.
  • Segons el ritme i necessitats de la criatura, la seva alimentació anirà assemblant-se cada cop més a la de la resta de la família, fins que, entre els 18 i els 24 mesos, sigui igual.

Si necessiteu saber-ne més, podeu consultar aquests enllaços:

 

Bon apetit!

 

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Cinquena part: “Cronoubicats”

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer articlesegon articletercer article, quart article.
 

Fins ara hem estat desenvolupant tècniques de relaxació basades en sentits més o menys fàcils d’entendre. El sentit que aprofitarem en aquest apartat correspon al sentit que ens indica en quin moment del dia o de la nit estem vivint; es tracta del sentit “cronobiològic” els sensors del qual es troben en els ulls i en el cervell, i tenen per missió captar la quantitat de llum que hi ha en el nostre entorn configurant el que se’n diu “cicle circardià”.

En teoria hauríem d’estar parlant de la llum solar i les seves variacions estacionals, i dic en teoria perquè a part de la llum solar tenim la llum artificial que actua de contaminant, despistant al sensors que acaben enganyant al cervell.

L’hormona que s’allibera per efecte d’aquests sensors, és la melatonina i els seus efectes són vitals per la funció cerebral, i per tant per l’estabilitat emocional de la persona. El nostre codi genètic ha configurat unes modificacions en funció de la intensitat de la llum solar que ens envolta, això significa, per exemple, que ens preparem per despertar i ens preparen per anar a dormir quan “s’encén i quan s’apaga la il·luminació solar”, respectivament. No hi ha opció a modificar aquesta dependència lumínica. Una altre cosa és el que fem per saltar-nos aquesta activitat fisiològica del nostre cos, com per exemple mantenir obertes les llums des de la posta de sol fins molt entrada la nit, tant a les cases com al carrer, trencant la fisiologia del nostre cos.

El tema és més complexe; s’hauria de parlar del tipus de llum (color), del tipus de persona (matinadors, dormilegues), de la latitud geogràfica on es viu (Equador, pols), etc. El cert és que l’alteració del nostre ritme circardià comporta moltes malalties, entre elles, alteracions de la son, alteracions de concentració, estats d’estrès, ineficàcia laboral, alteracions hormonals, patologies d’òrgans del nostre cos, etc.

 

"Cronoubicats" Fotografia: Dr. de Haro
“Cronoubicats”
Fotografia: Dr. de Haro

Educar el nostre ritme cronobiológic es fàcil en tant en quan entenguem que les hores que no es dormen, estan perdudes, no es recuperaran mai, que canviar els horaris del nostre ritme de vida no es gratuït, es paga amb la salut.

Per aprofitar el “sentit cronobiològic” en la relaxació dels infant hem de començar per trobar un lloc amb una llum natural solar concreta. La relaxació amb llum artificial que no sigui del mateix color que la que te el sol en el moment de fer la relaxació, és una falsa relaxació, ja que el nostre cos i per tant el de l’infant detecta una tipus de llum natural diferent a la natural; i això passa per què una part de la radiació solar que estimula els nostres sensors entra pels nostres ulls de forma directe, i una altra part travessa les parets del nostres habitacles.

Podem escollir el moment del dia. Hi ha dos grans moments al matí al desvetllar-se i a la caiguda de la tarda, al capvespre. En tots dos moments cal incloure la tècnica respiratòria explicada en les tècniques bàsiques de relaxació transensorial (quart article). En aquest cas el que fem és combinar un exercici muscular amb una impressió sensorial lumínica.

* * *

Per a totes les persones que heu seguit aquestes petites tècniques, heu descobert que la funció sensorial depèn tant de l’òrgan (ull, llengua, orella, etc) com del cervell (veure, tastar, sentir, etc.),per tant hem vist que la funció sensorial es “multisensorial” i alhora hem vist que els sentits estan connectats els uns amb els altres, és “transensorial”, i que construeixen emocions, sentiments i raons; són per tant “multinivell“ els quals invadeixen les tres dimensions de l’ésser humà (cos ment i esperit) per ser “multidimensionals”.

En resum la relaxació és un fet “Multisensorial, Transensorial, Multinivell i Multidimensional”, i en la mesura que ho entenguem així, els efectes sobre la persona , en aquest cas sobre l’infant, seran extraordinàriament positius.

És possible que també algú ja hagi descobert que la base de la relaxació d’un infant és l’adult, de manera que , a més nivell de relaxació de l’adult, més capacitat de relaxació absorbeix l’infant; de fet les eines que hem anat aportant han estat eines de relaxació de l’adult realitzades al costat d’un infant.  

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Quarta part: Pressió

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article, tercer article.
 

Recordem que quan parlem d’”estrès”, volem indicar dos fets: el primer tracte d’una sobrecàrrega d’accions correctores sobre el nostre el cos i la nostra ment, que tenen per objectiu modificar formes d’actuar i pensar no oportunes per la persona malgrat ella cregui que si; i el segon es que es produeixen lesions cel·lulars i de funcions les quals queden fixades en el cos i en la maduració cerebral. Totes dues descripcions es manifesten en forma d’alteració dels sensors del nostre cos.

Com ja sabem, el nostre cos te sensors encarregats de percebre diferents tipus d’estímuls, entre els quals hi tenim les variacions de les pressions de les substancies que ens composen. Exactament tenim sensors que detecten les pressions degudes a substàncies sòlides (el pes dels ossos, massa muscular, dels òrgans), habitualment sons sensor situats a la pell o en els òrgans interns, també te sensors per les pressions dels líquids del nostre cos (per la sang, que detecten la Hipertensió / Hipotensió arterial, per al líquid cefàlic-raquidi del cervell,que detecten la hipertensió / hipotensió cranial, per l’orina, que detecta la quantitat de liquid que hi ha la bufeta, etc.). Així mateix tenim sensors que analitzen la concentració dels gasos del nostre cos, com son l’oxigen, el diòxid de carbó, i l’òxid nitros.

Per relaxar-nos a partir de l’acció de les pressions sobre el nostre cos, la millor manera es actuar via la respiració, ja que aquesta incideix sobre la resta de sensors. Quan fem una bona respiració, mobilitzem parts del nostre cos que alliberen serotonina (substancia antidepressiva), de la qual el 90% es produeix en el sistema nerviós de l’aparell digestiu (el 10% restant es produeix en el cervell). Ara enteneu com és possible que una bona alimentació pugui donar tan bona relaxació. Si afegim unes bones maniobres respiratòries, la potència de relaxació l’augmentarem.

La millor tècnica, depenent de l’edat de l’infant,consisteix, com sempre, en crear uns costums, uns hàbits, que a nivell de les maniobres de respiració es comença per estirar-se a terra (mare/pare i fill) , un cop estirats a terra, vestits amb roba molt laxe, o afluixant bé el vestit, sobre un tatami.

Tatami Fotografia: Dr. de Haro
Tatami
Fotografia: Dr. de Haro

S’inicia la respiració per la panxa, es continua per el pit i ‘s’acaba en les espatlles; es a dir es tira el ventre enfora agafant aire (sense moure el pit), tot seguit i mantenint l’aire agafat via el ventre, s’expandeix el tòrax com si volguéssim desencaixar sols les costelles, per seguir, tirant de les espatlles cap a munt. La segona fase consisteix en expulsar l’aire agafat afluixant la panxa al màxim, després el pit també fins els màxim i per últim baixant les espatlles. Cada cicle complet allibera quantitats ingents d’antidepressiu. El nombre de respiracions ha de ser de tres seguides ben fetes; al principi pot costat aconseguir fer-ne una de ben feta, però poc a poc s’arriba a tenir-ho dominat. La mare/pare en aquest cas acompanya al fill, vetllant per que a poc a poc o vagi aconseguint. Si l’infant és molt petit el podem posar sobre el nostre pit que a que percebi el ritme; si no es tan petit pot anar aprenent aquests costums.

Aquesta mena d’exercici val la pena fer-lo abans d’anar a dormir i després de despertar-se. Una vegada s’ha convertit en una maniobra fàcil, es pot allargar durant 3 mesos a partir dels quals es proposa de fer-ho a qualsevol moment i lloc.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

«page 1 of 5

Calendari
juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrLinkedInslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is dilluns, 25 juny 2018