Millor un estiu amb protecció …

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 17 juliol 2017

En aquesta ocasió, i coincidint amb l´arribada del bon temps, parlarem sobre l´exposició, i sobre tot, sobre la protecció solar.

L’exposició al sol és beneficiosa i necessària per a tothom ja que estimula la síntesis de vitamina D, afavoreix la circulació sanguínia i actua en el tractament d’alguns problemes de pell. No obstant això, una sobreexposició a la intensitat i el temps que passem a l’aire lliure a l’estiu pot ocasionar una sèrie de problemes per a la pell i la salut en general.

Consells per protegir la pell:

L’Associació Espanyola de Pediatria i Atenció Primària i la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària, aconsellen que:

  1. És important utilitzar un fotoprotector solar mínim de factor 15 durant els 18 primers anys de vida. Aquesta senzilla mesura pot reduir fins a un 78% el risc de patir un càncer de pell. Un factor de protecció 25 és suficient per als nens de pell morena i superior a 30 per als nens rossos, pèl-rojos, ulls clars i molt blanc. Si el nen té la pell sensible, necessita un fotoprotector especial i a més ha de portar una gorra i una samarreta fins i tot quan s’està banyant.
  2. Evitar exposar als nens al sol entre les 12 i les 17 hores.
  3. Sempre s’ha d’aplicar el fotoprotector 30 minuts abans de sortir de casa i cal renovar freqüentment la seva aplicació cada dues hores.
  4. En els llocs on més sol hagi, és important usar gorres o barrets amples i ulleres de sol amb vidres homologats.
  5. Beure aigua i líquids per evitar una deshidratació.

Els nadons petits poden prendre El sol?

Es desaconsella exposar al sol els nadons menors de sis mesos, perquè la seva pell és molt sensible i encara no ha desenvolupat plenament la seva capacitat per segregar melanina, el pigment que la protegeix. Aquests nadons es cremen i es deshidraten amb molta facilitat, i a més encara no és convenient aplicar crema solar.

I després de prendre el sol?

Després d’una jornada de platja o piscina amb una gran exposició al sol és recomanable usar locions hidratants i calmants per reduir l’agressió solar.

 

Equip de Pediatria de BSA

Recomanacions per prevenir la càries de primera infància

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 3 juliol 2017

 La càries de primera infància (també anomenada càries d’aparició primerenca), és aquella que apareix en nens menors de sis anys. Afecta a les dents temporals, i pot presentar diferents graus de severitat. Les dents més afectades són els incissius superiors i els molars. Al nostre país, el 26% dels nens de 4 anys presenta ja alguna lesió de càries. La càries de primera infància és un problema de salut pública que pot condicionar el desenvolupament físic i emocional i la salut general dels infants que la pateixen. També pot arribar a representar una despesa econòmica important per a les families, ja que el tractament restaurador de les dents temporals no forma part de les prestacions realitzades per la sanitat pública al nostre país. Les dents poden desenvolupar càries des de el primer moment que apareixen en boca. La càries és una malaltia multifactorial, que es produeix perquè uns bacteris (principalment Streptococcus Mutans) metabolitzen els sucres de la dieta. Com a producte d’aquest metabolisme apareixen uns àcids que desmineralitzen la superfície de la dent. Per tant, perquè es produeixi la càries, és necessària la presència de bacteris patògens , una dieta amb sucres fermentables i un hoste (la dent) susceptible de patir la malaltia.

COM PODEM PREVENIR LA CÀRIES DE PRIMERA INFÀNCIA

1. Actuant sobre els bacteris

Els Streptococcus Mutans no colonitzen la boca del nadó fins que no apareixen les primeres dents. En la majoria dels casos la font de transmissió d’aquests bacteris són els pares del nen, principalment la mare. Per evitar aquesta transmissió de bacteris és important: – Recomanar als pares i cuidadors principals que es raspallin les dents un mínim de dues vegades al dia amb un dentifrici fluorat i netegin diàriament els espais interdentals – Evitar comportaments en què es produeix un intercanvi de saliva entre el nen i els adults (fer petons a la boca del nadó, tastar el menjar amb la mateixa cullera que utilitza el nen, netejar amb saliva d’un adult el xumet….) – Raspallar les dents del nadó des del primer moment en què erupcionen en boca, amb un raspall adient a l’edat

2. Actuant sobre la dieta

Els sucres juguen un paper fonamental en l’aparició de la càries de primera infància. És tan important la freqüència de consum de sucres com la quantitat total ingerida. Les recomanacions dietètiques per prevenir la càries de primera infància passen per reduir la freqüència i la quantitat ingerida d’aliments i begudes ensucrades, i per un ús correcte del biberó. Es recomana: – Alletament matern exclusiu durant els primers sis mesos de vida – A partir dels sis mesos, ensenyar al nen a beure amb una tassa, i retirar el biberó a l’any de vida – Evitar que el nadó consumeixi cap beguda excepte aigua quan estigui estirat – No donar als nens petits cap beguda que no sigui aigua o llet – No afegir sucre als aliments ni les begudes del nen

3. Actuant sobre la susceptibilitat de les dents

La utilització de dentifricis fluorats és un element clau en la prevenció de la càries de primera infància. El fluor evita la desmineralització i afavoreix la remineralització de les dents. Les recomanacions per a la utilització de dentifricis fluorats en nens són les següents: – Raspallat dental dos cops al dia amb dentifrici fluorat – En nens menors de sis anys, utilitzar dentifricis amb una concentració de 500-1000 parts per milió (ppm) de fluor. La concentració de fluor s’especifica a l’envàs del dentifrici – Utilitzar una quantitat de dentifrici de la mida d’una llentia en els nens menors de tres anys. En els nens entre tres i sis anys, utilitzar una mida equivalent a un pèsol – Els pares de nens menors de sis anys han de supervisar activament el raspallat i deixar el dentifrici fora de l’abast dels nens.

PEDCons1_juliol2017_odontocaries

I no hem d’oblidar…visitar a l’odontòleg

Les revisions odontològiques periòdiques són un element fonamental en la prevenció de la càries de primera infància. Ens permetran identificar el risc individual de càries del nen i establir protocols preventius personalitzats segons aquest risc; detectar possibles lesions de càries en fases inicials i plantejar el tractament més adient per a aquestes lesions; i també detectar altres problemes de la cavitat oral, com ara maloclusions o alteracions dels teixits tous.

 

Angels Garcia ( odontòloga de l’ABS Apenins Montigalà)

Si jugues amb foc …!!!

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 19 juny 2017

La revetlla de Sant Joan és una nit màgica a Catalunya. Tot i ser la més curta de l’any , segurament és la més intensa. Però sobretot és una data molt esperada per els amants de la pirotècnia. De fet es calcula una despesa familiar entre 30 i 50 euros de mitjana en petards i similars. La festa i la xerinola de Sant Joan no hauria de ser incompatible amb celebrar-ho amb seny. Però cada any bombers i els serveis urgències sanitaris viuen una jornada complicada per el gran nombre accidents lligats sobretot per la imprudència de la gent i moltes vegades hi ha infants implicats . Per aquest motiu diferents organismes aquestes dates posen en marxa campanyes que insisteix en extremar la precaució a l’hora de manipular la pirotècnia. Entre aquestes campanyes tenim la dels bombers, les del Departament de Salut, Protecció civil,… i aquest any hi ha una que ens ha cridat especialment l’atenció: « A la revetlla ,cal tenir ull»

Amb motiu de la Revetlla de Sant Joan, IMO amb col·laboració a les oficines de farmàcia posaran en marxa una campanya amb l’eslògan «A la revetlla, cal tenir ull!». El díptics adverteixen de les possibles lesions que poden ocasionar els materials de pirotècnia i explica les principals mesures de prevenció, així com la forma d’actuar davant una ferida que afecti els ulls. Com la campanya no arribarà a totes les oficines de farmàcia hem pensat en col·laborar fent difusió d’un material que trobem molt interessant.

Folleto « A la revetlla ,cal tenir ull» : Campanya IMO Sant Joan

 

Aprofitem per recordar-vos les normes de seguretat per evitar accidents :

  1. Comprar petards homologats per la comunitat europea ( CE), perquè han passat uns estrictes controls de qualitat e inclouen en embalatge les instruccions d’ús i les normes de seguretat.
  2. El material pirotècnic està classificat segons la edat recomanada per el seu ús. Respecteu aquestes recomanacions.
  3. Els menors sempre haurien d’estar acompanyats d’una persona adulta.
  4. No manipular la pirotècnia per un ús diferent per el que està dissenyat . Al igual que no introduir els petards en llaunes, pots,….
  5. És recomanable mantenir la pirotècnia que no s’està fent servir en un lloc segur ( els experts en diuen un polvorí). Mantenir separat els petards de fonts de calor, de les metxes enceses, encenedors,… No guardar mai amb la pirotècnia metxes fetes servir.
  6. No portar-la a prop del cos, ni a butxaques , ni a bosses que portem a sobre,… Si per accident s’encén els petards ens hem de poder separa ràpidament i fer una cercle de seguretat on hem de procurar no accedeixi ningú.
  7. També es important valorar si el lloc on encendrem la pirotècnia és adient. Es recomanant zones obertes, mín 500m lluny de zones boscoses, sense aglomeracions de gent, …. espais lliures de materials inflamables (gas, circuits elèctrics, paper,cartró, vegetació seca,…)

Recordeu que el risc de no ser prudent són accidents diversos: cremades de diferent importància, lesions oculars,… Davant d’un accident , sobretot si l’afectat és un nen cal consultar a un centre sanitari la pauta a seguir.

 

 

Els professionals de Parlem-ne ,us demanem gaudir amb seny la revetlla de Sant Joan.

Equip de pediatria de BSA 

“Abans de deixar-t’hi la pell, consulta”

Aquesta és una campanya de prevenció de càncer de pell iniciativa del Hospital Clínic amb la col·laboració del Col·legi de Farmacèutics i, en el cas de Badalona, les oficies de farmàcia de Badalona i l’Ajuntament.

Com activitat de difusió d’aquesta campanya , avui dia 7 de juny trobareu una carpa ubicada a la plaça de la vila de 11 a 19 hores.

 

Us adjuntem el díptic de la campanya: Consells per no deixar-t’hi la pell

 

 

LA MIOPIA INFANTIL: PODEM FER ALGUNA COSA?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 5 juny 2017

La miopia és un defecte de refracció relativament poc freqüent durant la edat pediàtrica, amb un repunt entre els 10 i els 13-15 anys, i arribant a un 25-30% de la població adulta segons les fonts consultades. És ben conegut l’efecte que té una feina de prop sostinguda sobre el desenvolupament d’aquesta alteració visual. Ara bé, als darrers anys s’ha vist una tendència a l’increment d’aquest defecte a l’edat pediàtrica. Tot i que les seves causes no es coneixen bé, es creu que hi ha diferents factors que poden tenir influència:

  1. Genètica: s’ha vist que la població asiàtica té una tendència a la miopia molt més gran que la població de raça negra o blanca. Això ja es veu als estudis realitzats a països com la Xina o Singapur: als Estats Units o Europa la incidència de miopia a la població adulta jove és del 50%, mentre que a la població de la mateixa edat de països d’Extrem  Orient puja al 90-95%. S’ha vist que la possibilitat de que un nen acabi desenvolupant miopia és tres cops més gran si els dos pares són miops que si cap d’ells ho és.
  2.  Treball de prop: durant milers d’anys es necessitava tenir una bona vista de lluny per poder sobreviure. Als darrers segles, especialment al segle XX i el que portem del segle XXI, les feines de prop s’han imposat clarament a les feines de lluny, i en aquest moment el fet de tenir una bona visió de prop (encara que a costa de veure malament de lluny) pot ser considerada una espècie de “selecció natural”. Ara bé, potser en el moment actual l’excés de treball de prop (llegir, escriure, estudiar, ordinadors, tablets, mòbils,…) ha deixat de ser un element de treball per ocupar una part important de la nostra activitat diària, i es creu que pot tenir un efecte significatiu sobre la progressió de la miopia. Especialment si, a més a més, el nen s’apropa massa, generant una imatge més borrosa i, per tant, un estímul més gran per al creixement de l’ull i, per tant, per a la seva miopització.
  3. Exposició al sol: alguns estudis han trobat un efecte protector de les activitats a l’aire lliure sobre la aparició i progressió de la miopia a l’edat escolar. De forma més concreta, especialistes xinesos han trobat que la adició de 40 minuts d’activitat exterior a l’escola va baixar la incidència de miopia als següents anys. Al moment actual, especialment a l’hivern, els nens a l’edat més crítica (6-12a) passen cada cop menys temps a l’exterior i més temps a l’interior, a més fent servir dispositius electrònics.

Qué podem fer al respecte? Evidentment, no podem modificar la genètica, però sí incidir en els altres dos punts. S’han de mantenir una postura i distància de treball correctes. Es creu també que, més que el temps total que es dedica a les feines de prop (llegir, mòbils, tablets,…), el que és important és fer pauses cada pocs temps. S’ha proposat la regla del 20-20-20: enfocar a 20 peus (3 metres) durant 20 segons cada 20 minuts de treball de prop. D’aquesta forma no només reduirem el cansament associat a aquesta feina, sinó que (especialment els adults) millorarem els símptomes de sequedat ocular associats sovint als treballs de prop.

Respecte de la exposició al sol, La Societat Mundial d’Oftalmologia Pediàtrica i Estrabisme recomana mantenir dos hores diàries d’activitat a l’exterior per tal d’abaixar la aparició i progressió de la miopia.

Si, finalment, el nen acaba queixant-se de mal de cap, guinya els ulls per veure de lluny o es queixa de mala visió de lluny o dificultat d’enfocament… serà el moment d’anar a consulta per veure si la miopia ha fet la seva aparició.

 

Dr.Vazquez (oftalmòleg de l’Hospital Municipal de Badalona)

Badalona Serveis Assistencials

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Quarta part: Pressió

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article, tercer article.
 

Recordem que quan parlem d’”estrès”, volem indicar dos fets: el primer tracte d’una sobrecàrrega d’accions correctores sobre el nostre el cos i la nostra ment, que tenen per objectiu modificar formes d’actuar i pensar no oportunes per la persona malgrat ella cregui que si; i el segon es que es produeixen lesions cel·lulars i de funcions les quals queden fixades en el cos i en la maduració cerebral. Totes dues descripcions es manifesten en forma d’alteració dels sensors del nostre cos.

Com ja sabem, el nostre cos te sensors encarregats de percebre diferents tipus d’estímuls, entre els quals hi tenim les variacions de les pressions de les substancies que ens composen. Exactament tenim sensors que detecten les pressions degudes a substàncies sòlides (el pes dels ossos, massa muscular, dels òrgans), habitualment sons sensor situats a la pell o en els òrgans interns, també te sensors per les pressions dels líquids del nostre cos (per la sang, que detecten la Hipertensió / Hipotensió arterial, per al líquid cefàlic-raquidi del cervell,que detecten la hipertensió / hipotensió cranial, per l’orina, que detecta la quantitat de liquid que hi ha la bufeta, etc.). Així mateix tenim sensors que analitzen la concentració dels gasos del nostre cos, com son l’oxigen, el diòxid de carbó, i l’òxid nitros.

Per relaxar-nos a partir de l’acció de les pressions sobre el nostre cos, la millor manera es actuar via la respiració, ja que aquesta incideix sobre la resta de sensors. Quan fem una bona respiració, mobilitzem parts del nostre cos que alliberen serotonina (substancia antidepressiva), de la qual el 90% es produeix en el sistema nerviós de l’aparell digestiu (el 10% restant es produeix en el cervell). Ara enteneu com és possible que una bona alimentació pugui donar tan bona relaxació. Si afegim unes bones maniobres respiratòries, la potència de relaxació l’augmentarem.

La millor tècnica, depenent de l’edat de l’infant,consisteix, com sempre, en crear uns costums, uns hàbits, que a nivell de les maniobres de respiració es comença per estirar-se a terra (mare/pare i fill) , un cop estirats a terra, vestits amb roba molt laxe, o afluixant bé el vestit, sobre un tatami.

Tatami Fotografia: Dr. de Haro
Tatami
Fotografia: Dr. de Haro

S’inicia la respiració per la panxa, es continua per el pit i ‘s’acaba en les espatlles; es a dir es tira el ventre enfora agafant aire (sense moure el pit), tot seguit i mantenint l’aire agafat via el ventre, s’expandeix el tòrax com si volguéssim desencaixar sols les costelles, per seguir, tirant de les espatlles cap a munt. La segona fase consisteix en expulsar l’aire agafat afluixant la panxa al màxim, després el pit també fins els màxim i per últim baixant les espatlles. Cada cicle complet allibera quantitats ingents d’antidepressiu. El nombre de respiracions ha de ser de tres seguides ben fetes; al principi pot costat aconseguir fer-ne una de ben feta, però poc a poc s’arriba a tenir-ho dominat. La mare/pare en aquest cas acompanya al fill, vetllant per que a poc a poc o vagi aconseguint. Si l’infant és molt petit el podem posar sobre el nostre pit que a que percebi el ritme; si no es tan petit pot anar aprenent aquests costums.

Aquesta mena d’exercici val la pena fer-lo abans d’anar a dormir i després de despertar-se. Una vegada s’ha convertit en una maniobra fàcil, es pot allargar durant 3 mesos a partir dels quals es proposa de fer-ho a qualsevol moment i lloc.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

Drogues ? Parlem-ne …

 

A través de l’Espai  d’Assessorament sobre Drogues a les Famílies d’ Asaupam, ens hem trobat durant aquests anys amb moltes  demandes de pares i mares angoixats i perduts  on expressen que no saben comunicar-se  amb els seus fills i filles.. sobretot en un tema on entra en joc el risc vers el consum de drogues.

Establir una bona comunicació no és fàcil, sobretot en l’època de la temuda adolescència, on, de sobte, ens trobem que en ocasions no reconeixem als nostres fills i filles i no sabem en quin moment concret es van convertir en uns desconeguts per a nosaltres.

Agafeu aire i penseu en tota la tasca feta fins ara. Penseu i reviseu les creences i valors que heu transmet als vostres fills i filles durant tot aquest temps, quin model de referència hem estat, que els hi hem transmet? i, sobretot , si ho hem fet amb afecte. Aquests valors, arribat aquest moment, es converteixen en factors de protecció que els ajudaran a fer front a les situacions diverses que es trobaran en la seva nova vida.

Arribats a aquest punt:

Per què és important en prevenció sobre drogues treballar des de la família?

Perquè, entre altres coses, un problema de drogues també és:

1. Un problema amb els límits i les normes establertes a casa

2. Aconseguir una optima salut comunicativa en família permet la construcció del pensament crític i la ràpida crida d’ajuda.

3. Si l’adolescent sent respecte i estima per ell mateix, perquè així li han fet sentir, també tindrà capacitat per decidir el millor per la seva salut, independentment de la seva opció vers el consum.

4.Establir models familiars amb missatges clars per saber defensar el criteri propi entre iguals.

I ara que fem?

Intentem equilibrar la balança en el MODEL

1.Apostar per rebaixar les diferències generacionals en la forma d’expressar i entendre el consum de drogues.

2.Intentar confiar en que som capaços de cuidar de la seva salut, tot i que sempre estarem pendents.

3.Evitar les triangulacions familiars, mare i pare amb discursos comuns i missatges clars i coherents amb el nostre model de fer.

4.Establir convenis familiars i pactes per assumir responsabilitats i respectar les formes d’oci actuals.

5.Permetre i viure bé la possibilitat d’errar i acompanyar a trobar formes de resolució.

6.Ajudar a pensar i  fer preguntes davant els dubtes.

Intentem equilibrar la balança de la COMUNICACIÓ

1.Escoltar per entendre i decidir com intervenir.

2.Donar reforç positiu en reflexions raonades i valorar els petits canvis o progressos.

3.Reduir els càstigs pels seus errors i recordar el que encara està per aconseguir.

Intentem equilibrar la balança dels LÍMITS

1.Activar una actitud educativa  en família, detectar i identificar el foc del problema.

2.Negociar i gestionar entre límits inflexibles i flexibles.

3.Adquirir habilitats per contenir el brot conductual davant el límit.

4.Evitar paternalismes, imposicions i col.leguisme i no fer intervencions perverses i viscerals.

Està clar que no existeixen varetes màgiques, ni formules magistrals. Ens queda confiar en el nostre sentit comú, reforçar les nostres maneres de fer des d’un punt de vista positiu  i agafar-nos fort. Ens toca viure com a pares i mares aquesta etapa tant delicada del cicle vital.

 

Esther Estallo Sirón

Treballadora Social

ASAUPAM(Associació d’intervenció comunitària en Drogues)

658 85 26 01

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Tercera part: Concentrats o diluïts

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer article, segon article).

Tots els éssers vius tenim la necessitat de mantenir en concentracions correctes certes substàncies tals com l’aigua, la sal, el sucre, l’oxigen, etc. . Quan aquestes condicions no es compleixen, els sensor que vigilen aquestes funcions destroten l’estat del tot el cos; seria el cas de l’excés o defecte de sucre, de sal, de minerals, greixos etc., que donarien lloc a la diabetis, mala hidratació, sobrepès L’alteració de la presencia d’aquests substancies es pot produir o bé per ingesta incorrecte o bé per una ingesta correcte mal gestionada. Per tant aquestes causes son la base de l’estrès, de la des-relaxació de la persona, en aquest cas l’infant. La mala nutrició, sigui per mala quantitat o/i qualitat defectuosa dels nutrients es una de les causes més importants d’estrès.

Relaxar a partir dels sentits que capten la concentració de la matèria en els seus tres estats (sòlid, liquid i gasós) i la pressió de les substàncies també en els seus tres estat pot semblar una feina molt estranya, quan de fet és molt senzilla.

“El còctel excitant” (greix+sucre+sal); dit d’una altra manera “un donut” és el prototip de l’antirelaxant, junt amb tota mena de “chuches”i “pastes” salades, on hi cal inquivir-hi les galetes, de les quals moltes d’elles estan fetes a base de sucre, sal i greix, en altres paraules es crea una situació d’estrès (absència de relaxació).

Brioxeria industrial Fotografia: Dr. de Haro
Brioxeria industrial
Fotografia: Dr. de Haro

Una manera de relaxar a l’infant és preparar el “berenar de relaxació”, que ha de ser totalment oposat al còctel energètic descrit. Estem parlant de “l’entrepà del berenar”. Cal construir un protocol del berenar, de manera que l’infant vegi com es prepara, aquesta manera de procedir estimula l’olfacte, la visualitat, el so del que es menjarà, i per últim estimularà el tacte (al agafar-lo) i el gust (al mossegar-lo). Si l’infant és prou gran, se’l pot convidar a estar a prop de la mare per que ho pugui observar (o inclús col-laborar). Una vega estigui preparat, la mare o el pare que ho faci, haurà d’haver-se fet un entrepà equivalent per així, una vegada fets, tots dos, asseguts o estirats a terra, sobre un sofà, etc. gaudint del petit àpat. La importància del qual està en que l’infant estigui al costa de qui li ho prepara, capti les percepcions sensorials de l’àpat i el gaudir amb qui l’estima i l’aprecia. 

Entrepans Fotografia: Dr. de Haro
Entrepans
Fotografia: Dr. de Haro

Muntar aquest escenari del “berenar” significa en primer lloc apartar-se dels còctels energètics i excitants, en segon lloc, afavoreix la nutrició amb una millor digestió per el fet viure la elaboració del menjar, tercer induir a ingerir un aliment de forma tranquil-la, de tal manera que pensar en ell ja obrirà la preparació a la digestió l’actitud i posterior relaxació, i quart, fer que l’aliment sigui aprofitat com a nutrient corporal, emotiu i cognitiu agradable.

Queda per dir que la beguda acompanyant ha de ser un suc natural, si és possible que l’infant vegi com es fa.

Recordeu que el contingut de l’entrepà i el suc, quan més petit sigui l’infant, i en la mesura de les possibilitats, ha de ser el més proper a allò que la mare menjava amb més gust quan estava gestant-lo.

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

 

Infant actiu, infant feliç

Avui, dia 6 d’abril, és el Dia Mundial de l’Activitat Física.

El lema de la celebració d’aquest any és “Gent activa, gent feliç” i ens proposen un decàleg per aconseguir-ho.

Ara bé, com podem aplicar aquestes recomanacions en el cas dels més joves? A continuació, us proposem el nostre decàleg adaptat… per a vosaltres que teniu peques a casa ;)

Dia Mundial de l'Activitat Física 2017 Imatge de: http://pafes.cat/dmaf2017
Dia Mundial de l’Activitat Física 2017
Imatge de: http://pafes.cat/dmaf2017

-         Una vida activa millora la seva salut i la nostra i proporciona benestar físic i mental. Durant la infància i l’adolescència, acumula 60 minuts d’activitat física al dia.

-         Sortir a jugar al parc és la forma més fàcil d’aconseguir-ho!

-         Compartir l’activitat física és més divertit! Organitzeu sortides amb bicicleta o patins amb els amics i la família, i aprofiteu els caps de setmana per a fer excursions a la platja o la muntanya (recordeu la protecció solar! ;) )

-         La pràctica del ioga, el tai-txi o similars aporta beneficis en la força, l’equilibri i la flexibilitat; proveu de practicar-ho amb els nens.

-         Per crèixer sans i millor, cal que els més joves es moguin i passin menys estona asseguts. Cal compensar totes les hores que passen asseguts a l’escola i amb els deures!

-         Balleu amb els nens i nenes! Moureu tots els músculs en família, us divertireu, i us sentireu bé.

-         Cuideu-vos en família: mengeu sà, tingueu cura del vostre descans, feu exercici, i dediqueu-vos una bona estona a estar plegats i xerrar cada dia.

-         Jugar, fer pessigolles i riure també són activitat física. Compartiu temps lúdic amb els nens :D

-         Ser solidari ens aporta salut i benestar. Activeu-vos per la causa que escolliu i feu que els infants hi participin.

-         La natura i el mar són terapèutics. Practiqueu activitats a l’aire lliure en famílila!

Proveu tot plegat en família! La diversió està garantida ;)

 

Equip de Pediatria

 

Meningitis: què cal saber-ne?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 20 març 2017

Sempre hem sentit a parlar de la meningitis, però realment sabem que és una meningitis? La meningitis és una infecció greu de les membranes que envolten el cervell o la medul·la espinal.

Pot estar produïda per diferents agents com son virus , bacteris, però també poden ser causades per altres elements.

Les meningitis que afecten més als nens son les meningitis víriques i les bacterianes. Les meningitis víriques son més freqüents que les bacterianes i son més lleus.

La meningitis que ens espanta més als sanitaris son les bacterianes ja que son infeccions molt greus i poden arribar a ser mortals en un percentatge alt.

Quan la infecció està produïda per el meningococ ( Neisseria meningitidis ) es parla de malaltia meningocòccica. Hi ha diferents tipus de meningococ.

Actualment tenim vacunes contra moltes d’aquestes infeccions i pràcticament totes estan incloses dins del calendari vacunal sistemàtic de la nostra comunitat autònoma, excepte una, que és contra la meningitis B, des de fa uns tres anys està comercialitzada al nostre país.

Ara, amb el nou calendari vacunal s’inicia la vacunació contra meningis per Haemophilus influenzae i contra la meningitis per pneumococ als 2 mesos i és revacuna als 4 i als 11 mesos ( anteriorment és vacunava als 2, 4, 6 i 18 mesos contra l’ Haemophilus influenzae i contra el pneumococ no és vacunava de forma sistemàtica ja que no estava finançada pel Sistema de Salut Public ). Contra la meningitis per meningococ C és vacuna als 4 i als 12 mesos ( anteriorment és posava un altre tipus de vacuna als 2,6 i 15 mesos, aquesta pauta vacunal ha anat variant en els darrers anys ).

Actualment s’ha iniciat la vacunació contra la meningitis B ( Bexsero ) .Els experts consideren que no ha d’estar inclosa dins del calendari vacunal sistemàtic degut a que els estudis epidemiològics del moment actual no ho justifiquen. La pauta vacunal contra la meningitis B varia segon la edat d’inici de la vacunació. En aquests moments hi ha problema de subministrament a les oficines de farmàcia i és possible que hi hagi nens que no hagin rebut la pauta complerta de la vacuna , no és necessari dosis addicionals encara que l’interval entre dosis sigui major al aconsellat.

Equip de pediatria de BSA

«page 1 of 19

Calendari
juliol 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jun    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is divendres, 21 juliol 2017