El meu fill pregunta perquè l’avia s’oblida de les coses?

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 9 octubre 2017

Cada dia és més freqüent escoltar “la senyora Dolors té Alzheimer”, “l’avia de la meva amiga Maria té Alzheimer”, i els nens ens pregunten: “Què és l’Alzheimer?”

L’Alzheimer és una patologia neurològica, que comporta una pèrdua funcional en la que van disminuint les funcions cognitives y motores.

Però el que caracteritza aquesta pèrdua funcional és una disminució progressiva de la nostra memòria, que fa que ens oblidem de les coses que hem fet, de les que volíem fer, i que la seva evolució fa que ens oblidem dels postres records i de les persones que ens importen, oblidant poc a poc la nostra historia de vida i perdent la nostra identitat.

Per això, aquesta pèrdua,, ha de ser completada per les persones mes pròximes.

He d’explicar-li al meu fill que l’avia té Alzheimer?

Si, els nens han de conèixer el perquè de les coses i han de saber perquè l’avia no recorda les coses.

Per a alguns nens, els avis son un punt de referència important i viceversa, es per això, que és important que sàpiguen el maneig d’aquestes persones ja que pot donar-se el cas que en el seu cercle familiar o pròxim  es dongui aquesta patologia i ells siguin capaços d’entendre i saber acompanyar a aquestes persones que estimen i saber perquè aquestes persones no ens recorden.

Depenent de l’edat del nen, adaptarem la nostra manera de transmetre el missatge, però és bo que el nen sapigui que li passa a aquesta persona que vol i com pot ajudar-la. És difícil posar-nos en les situacions alienes, però un bon somriure, una carícia pot millorar la seva qualitat de vida. Hem de donar-los les explicacions que ells puguin entendre.

 

Alguns consells:

  1. parlem amb ells, expliquem-li coses que havíem fet junts, encara que en una estona no ho recordi, serà bo compartir aquest moment.
  2. deixem que ens expliquen que és el que volen, busquen o a on anaven.
  3. No cridar, dir frases curtes i en to carinyos.
  4. No limitem a la persona, deixem el seu espai i el seu temps, però si necessites una supervisió i ajuda en determinats moments, cal oferir-li.
  5. toquem, acariciem i donem petons, el contacte entre dos essers humans és una de les sensacions més gratificants de la vida.
  6. mantenir les rutines, pot facilitar el dia a dia.
  7.  L’adaptació del entorn facilita l’autonomia i dona seguretat.

Contes recomanats:

La fundació la Caixa i la Fundació ACE, han editat uns contes e historietes , fàcils de llegir i molt il·lustrats, que ens poden ajudar a explicar als nens aquets tipus de trastorns tan freqüents en la nostra societat.

Us informem d’alguns d’ells:

  1. El hada de Alzheimer de Pep Albanell y Montse Tobella .
  2. L’escarabat de l’avi Quim de Joaquin Carbò y Roser Capdevila.
  3. La vecina de Miguelito de Joaquim Carbó y Maria Rius.
  4. La meva àvia es diferent de Merce Arànega .
  5. Tu, yo y el Alzheimer de Arturo Blasco, Iván Sanchez y Mario del Barrio.
  6. Un amic entre les Estrelles de Francesc Infante

    LLibres sobre Alzeimer
    LLibres sobre Alzeimer

 

 

BSA CSS EL CARME.SERVICIO DE REHABILITACIÓN

Departamento de Terapia Ocupacional.

Carme Turón , Judith Madueño i Loli Rodriguez

Anem a les escoles a vacunar

Categories: Apunts informatius
Comments: No Comments
Published on: 2 octubre 2017

Com cada anys als voltants de’octubre els equips del centres d’atenció primària (CAP)començen les campanyes vacunals a les escoles de primària.Les infermeres es traslladen a les escoles de primària per vacunar als alumnes de sisé. Enguany no hi han novetats en el calendari vacunal. Aquest alumnes rebran diferents vacunes al llarg del curs. S’ha demostrat la gran eficacia d’aquesta mesura que permet assolir cobertures en la població de Badalona al voltant del 90%. Això és possible gràcies a la col.laboració dels centres educatius amb els seus CAPS de referència.

VACUNAR ALS NENS ÉS INVERTIR EN SALUT !!!

Equip de pediatria de BSA

Biblioteràpia

 La biblioteràpia és una teràpia basada en la relació del lector amb el contingut de contes, poemes, àlbums il·lustrats, novel·les, … que ha mostrat ser molt efectiva en el tractament de la depressió.

De fet, fa molts segles, sobre l’entrada a la biblioteca reial de Ramsès II ja hi havia aquest avís : “Aquesta és la casa de la curació de l’ànima”.

Llibres a la biblioteca de Casagemas i Canyadó Setembre 2017 Fotografia: Pilar M. Esteras Casanova
Llibres a la biblioteca de Casagemas i Canyadó
Setembre 2017
Fotografia: Pilar M. Esteras Casanova

Pensant en aquest post, va arribar a les meves mans un llibre publicat aquest 2017: Manual de remedios literarios : cómo curarnos con librosde Ella Berthoud, Susan Elderkin; edició y traducció de Clara Ministral.

Em va semblar fantàstic poder receptar, per a qualsevol mal de l’ànima o simplement per a moments difícils de la vida, un llibre que et pogués ajudar. I no em refereixo als llibres d’autoajuda, sinó a novel·les, assaigs, obres de teatre…

M’ho imagino a la consulta del metge:

  • Bon dia doctor, estic trist i no sé què em passa, són aquests dies de tardor que em deixen molt… “plof!“

  • Doncs, ha provat a llegir-se: El Bosc de les guineus de Arto Paasilinna? És una novel·la exquisida i plena d’humor que l’ajudarà a passar millor aquests dies tan grisos.

I és que, amb només sis minuts de lectura, el nostre cervell es relaxa tant que ens redueix l’estrès fins a un 68%. Ens trobem en un estat similar a la meditació o la son profunda, amb tots els beneficis que aquesta relaxació ens provoca al cos i l’ànima.

Doncs bé, a la biblioteca pública fa molt de temps que practiquem la biblioteràpia, en especial amb les famílies. Prescrivim llibres pels infants a la sala infantil, i també pels pares, mares, avis, àvies… que busquen llibres que els donin eines per a ajudar als infants en alguna etapa clau: l’arribada d’un germà, deixar el bolquer, la por a l’obscuritat, … i també ho fem des de L’Hora del Conte periòdicament.

I parlant de L’Hora del Conte, sabeu que els nens i nenes als que se’ls llegeix en veu alta registren una major activitat cerebral, poden pensar amb més claredat i acceleren l’aquisició de vocabulari? Doncs així és… però aquesta és una història que us explicarem més endavant.

Fins aleshores… llegiu força! :D

Biblioteca de Canyadó i Casagemas – Joan Argenté

Equip de Pediatria

Tornem a l’escola!

Les vacances d’estiu ja s’han acabat i comença un nou curs. Hem jugat, nedat, patinat, descansat, potser viatjat… I ara ens hem de preparar per a tornar a l’escola!

Com que tot plegat se’ns pot fer una mica pesat, l’equip de Parlem-ne us vol donar alguns consells per a que aquest procés de readaptació us resulti més agradable, enriquidor i, sobretot, sa.

  1. Per tal que la son no us faci començar el dia de mal humor o massa endormiscats, pot ser una bona idea planificar un petit joc a casa, quelcom divertit i estimulant que ajudi les criatures a despertar-se contentes i actives, sempre acompanyant tot plegat, és clar, d’un bon esmorzar.
  2. Permeteu que sigui el nen, amb la vostra ajuda, qui prepari el material que necessitarà a la motxilla, otorgant-li’n la responsabilitat en funció de la seva edat i tot aprofitant el que es pugui de l’any anterior.
  3. A l’hora d’escollir activitats extraescolars és recomenable prioritzar-ne aquelles que impliquen activitat física (esports, dança…) i, en qualsevol cas, procurar sempre que compleixin una triple funció d’esbarjo, sociabilitzadora i, si s’escau, formativa.
  4. I parlant d’activitat física, voleu fer més salut encara? Planifiqueu moments per a gaudir de l’exercici en família: podeu fer el camí a l’escola patinant, sortir a fer bones passejades durant l’estoneta lliure que queda al migdia, i/o aprofitar el cap de setmana per a fer excursions en bicicleta o a peu :)
  5. Incloure la fruita en els brenars i els esmorzars de mig matí és una bona manera d’aconseguir que les criatures prenguin aquest aliment, ja que en aquelles hores acostumen a tenir més gana que a les postres dels àpats principals.
  6. Evitem els  mals d’esquena! La motxilla no hauria de pesar més del 10% del pes del nen, i la seva base mai no ha de quedar per sota dels malucs.
  7. Una bona posició per a escriure també preservarà la salut de l’esquena dels més petits. Ajudeu-los a acostumar-se a seure bé i a agafar bé el llapis.
  8. Si ens organitzem bé, trobarem temps per a tot: tenir temps lliure personal i per a gaudir en família una estoneta cada dia és tan necessari com estudiar i absolutament fonamental per a la salut mental de les criatures tant a curt com a llarg termini.
  9. Per norma general, permeteu i animeu els nens i les nenes a que facin per sí mateixos allò que estigui dintre de les seves capacitats, tot remarcant la satisfacció que se sent amb el resultat d’una feina ben feta gràcies a una certa dosi d’esforç.
  10. Estigueu sempre atents al que el vostre fill o filla us explica sobre el que ha passat a l’escola, pregunteu-li com se sent amb els seus companys, amb els mestres i amb si mateix, i intenteu mantenir una relació fluïda amb el professorat i els tutors. D’aquesta manera, us serà més fàcil detectar problemes i posar-hi solució.

Esperem que aquests consells us resultin d’utilitat i us desitjem que passeu un molt bon curs!

 

Equip de Pediatria

Lactància materna: quan i com començar a combinar amb altres aliments?

L’OMS recomana que fins els sis mesos els nadons s’alimentin exclussivament de llet materna o, en el seu defecte, de llet adaptada. Però, com ho fem a partir d’aquesta edat? I no és cert que abans es donaven les farinetes a partir dels quatre mesos?

Comencem per la segona pregunta: sí, és cert que abans, fins fa uns pocs anys, l’alimentació variada es començava a introduir a partir dels quatre mesos per norma general i, per aquest motiu, és possible que algunes mares i pares us trobeu que el vostre primer fill va iniciar els triturats aleshores, i ara us diuen que no, que us heu d’esperar als sis. Les raons d’aquest canvi són diverses:

  • Fins els sis mesos la llet, sobretot la materna, és l’aliment que cobreix de la millor manera possible les necessitats nutricionals del nadó; consumir abans d’altres aliments no els beneficien, i retardar-ne la intruducció tampoc no és recomenable perquè la llet per si sola ja no aporta prou nutrients.
  • Als sis mesos, i no abans, el lactant ha assolit la maduració necessària, tant a nivell fisiològic (digestiu, renal, metabòlic i inmunitari), com pel que fa al desenvolupament psicomotriu (capacitat de mantenir-se assegut, reflexe de deglució, habilitat de portar aliments a la boca per si mateix).

Per tant, queda clar que el moment ideal per a introduir l’alimentació complementària és quan la criatura té sis mesos.

Ara bé, com es fa això?

Per suposat, la vostra infermera pediàtrica o el vostre pediatre us donarà les pautes més adients i específiques pel vostre cas concret, però aquí us volem començar a comentar algunes orientacions bàsiques que us poden ajudar:

  • Hi ha dues maneres d’oferir al nadó els aliments: bé en forma de farinetes i triturats, o bé en forma de sòlid. El primer dels casos és el més tradicional i amb el qual, actualment al nostre país, tenim més experiència. La segona opció s’anomena Alimentació complementària a demanda, o Baby-led Weaning en anglès.
  • En cas d’escollir aquesta darrera, us recomenem que busqueu un professional sanitari expert en la matèria que us pugui orientar de forma adient, ja que, en tractar-se d’una alternativa relativament nova, encara no totes les infermeres i pediatres tenim els coneixements i experiència necessaris.
  • En qualsevol cas, la introducció dels aliments variats ha de ser progressiva, mantenint la lactància, tant si és artificial com materna, a la resta de preses.
  • Els aliments que s’ofereixin al nadó han de ser saludables i nutritius, i adients per la seva edat.
  • És necessari seguir un mínim d’ordre i horari en els àpats.
  • L’adult ha de parar atenció i estimular la criatura per tal de que mengi, però mai forçar la ingesta.
  • Col·loqueu la criatura a una trona o seient adient i segur per a ella, i que li permeti una bona postura.
  • Eviteu distreure-la amb videos, televisió o similars durant l’àpat.
  • Cal oferir aigua durant els àpats, entre i desprès d’ells.
  • Al començament és normal que el nadó prengui molt poca quantitat, potser només dues o tres cullarades, o cap. Amb el pas dels dies, s’hi anirà acostumant i en prendrà més.
  • Hem de permetre que sigui la criatura qui decideixi la quantitat que vol menjar, per tal que experimenti la seva sensació de sacietat pròpia, sense forçar ni distreure-la perquè mengi més.
  • Evitar, però, que el lactant es torni sel·lectiu quant a varietat, és a dir, que no prengui l’àpat que li toca perquè sàpiga que, en aquest cas, a continuació li donaran una altra cosa que li agradi més.
  • Deixeu passar com a mínim deu dies entre la introducció d’un aliment nou i la d’un altre, per tal de saber com li assenten.
  • Quan decidiu deixar la lactància materna, i en cas que no n’hi hagin intoleràncies o alèrgies, recordeu que heu d’introduir d’alguna altra manera els làctics fins a arribar al mig litre diari aproximadament.
  • Si feu servir triturats, comenceu amb un àpat al dia i, al cap de dues setmanes, afegiu-ne un altre de diferent. Als set mesos, un altre més, de manera que prendrà tres àpats de triturats variats al dia, a banda de les preses de llet.
  • Segons el ritme i necessitats de la criatura, la seva alimentació anirà assemblant-se cada cop més a la de la resta de la família, fins que, entre els 18 i els 24 mesos, sigui igual.

Si necessiteu saber-ne més, podeu consultar aquests enllaços:

 

Bon apetit!

 

Equip de Pediatria

 

NO TENIM POR !!!, i ara com li expliquem als nostres infants.

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 22 agost 2017

images

 

L’equip de pediatra de Badalona Serveis Assistencials vol aprofitar aquest blog per a expressar públicament el seu condol a totes les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

I com no, fer arribar el nostre agraïment a tots aquells professionals i ciutadans que es van desviure amb qui ho necessitava. El primer pas per lluitar contra el terrorisme es donar el protagonisme als herois anònims que davant l’horror van mantenir la calma, la professionalitat i van dedicar al seus esforços ajudar a uns desconeguts .Per tot això el nostre reconeixement als professionals del servei de l’ordre, sanitaris, psicòlegs,…, taxistes, botiguers que van donar refugi,…, a tothom. És un privilegi i un orgull veure la resposta de la població.

 

Amb el crit de #No tenim por , sembla que Barcelona i Cambrils recuperant la normalitat, si això es possible després d’aquest atac terrorista . Arribat aquest punt , toca treballar amb constància fent pedagogia i procurar que no visquem un altre fet similar. Amb aquesta línia ens plantegem que podem fer amb els de casa :

 

Com explicar als nostres infants uns fets que ni els adults sabem donar una explicació coherent i raonable ?

 

Us adjuntem uns links que hem trobat interessants i creiem que donant resposta aquesta qüestió:

1) Vídeo infoK per nens: Què és el terrorisme?

http:/www.ccma.cat/tv3/super3/infok/que-es-el-terrorisme/video/5669108/

És un vídeo penjat a la web de infoK el 23 de maig. InfoK del Super 3 és un espai de telenotícies dirigit als menors .

2) Video : Atentados terroristas: cómo responder ante las dudas y preguntas que inquietan a los niños

https://t.co/V5GjZMjJhV?ssr=true

Aquest vídeo el trobareu al canal de Yotube de Sant Joan de Deu . La directora de la “Unidad de Trauma , Crisis y Conflictos de Barcelona” (UTCCB) dona pautes per abordar al tema amb els infants.

3) Article: Com podem parlar desls atemptats als infants?

http:/acompanyamentfamiliar.com/com-podem-parlar-dels_atemptats-als-infants.

4) Articulo: Recomendaciones psicológicas para explicar un atentado a los niños

http://www.mammaproof.org/madrid/explicar-atentados-niños/

 

Equip de pediatria de BSA

 

 

L’Esperit de Elna resideix en els bancs de llet materna

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 14 agost 2017

Heu sentit mai el nom de Elna ? Jo fins fa uns mesos el desconeixia totalment,però llavors una família em va dir que posarien Elna a la seva filla. Em va semblar un nom curiós, original,…però llavors vaig conèixer el seu significat… «una historia tan dura i al mateix temps tan bonica». Al poc va néixer aquella nena i va coincidir amb el temps amb l’estrena d’una pel·lícula, « La llum d’Elna». Va ser llavors quan vaig comprendre que Elna era més que un nom ,sobretot si ets un professional de pediatria. És el film que descriu el drama històric d’una maternitat localitzada a la Catalunya Nord, part francesa, durant la Guerra Civil Espanyola .Allà van néixer 597 infants , de mares que fugien de la guerra , entre elles republicanes, jueves,… Aquesta institució va ser impulsada per una infermera, Elisabeth Eidenbenz, i va ser refugi per moltes dones embarassades i per els seus nadons. Aquest petit paradís va ser clausurat per l’exercit alemany.

Continuant amb les coincidències als pocs  mesos es va commemorar a Barcelona el 80è aniversari de la Maternitat d’Elna , un acte emotiu per destacar els valors implicits en aquella institució. Tot plegat em va fer pensar quina llastima perdre aquell esperit. Però tot no esta perdut, crec que he trobat part del llegat de Elna… La resposta la vaig trobar quan em va arribar a les mans un díptic que parlava del banc de llet materna. La meva sorpresa va ser quan parlant sobre les donants de llet materna amb la gent del meu voltant em vaig adonar del desconeixement d’aquesta pràctica. Per això vam decidir fer un article sobre els bancs de llet materna , durant el mes d’agost, mes de la promoció de la lactància materna al blog de Parlem-ne.

PEDCons1_juny2017_Elna 1

 

Perquè fer-se donant de llet materna?

Com ja hem explicat altres vegades la llet materna és el millor aliment possible per els nadons . La llet materna que recullen els Bancs de llet poden salvar la vida de nadons prematurs perquè és més fàcil de digerir, disminueix les infeccions, … i ajuda al desenvolupament d’aquest nadons de baix pes mentres no poden ser alletats per la seva mare.

És complicat ?

És una col·laboració senzilla . El Banc de Llet Materna et facilitarà el material, la recollida de la llet,…

Qui pot ser donant?

Tota mare amb bona salut que estar alletant al seu nadó i te la sort de tenir llet suficient per poder donar.

 

Si vols ser donant del Banc de Llet materna, informar-te on esta el Banc més proper, posa’t en contacte amb :

Banc de Llet Materna

bancdellet@bst.cat

tlf.- 935573500

 

Sigues part del llegat de l’Elna i fes-te donant de llet materna.

Equip de Pediatria de BSA

 

Per fi arriben les vacances per els editors del blog !!!

Categories: L'escola de la salut
Tags:
Comments: No Comments
Published on: 1 agost 2017

Creative Commons

Els editors del blog ens agafem unes merescudes vacances, per això durant el mes d’agost no donarem  resposta als vostres comentaris. Però hem deixat programats els articles ,que com cada any per aquestes dates, tractaran de la  lactància materna.

BONES VACANCES, TORNEM AL SETEMBRE AMB PILES RENOVADES !!!

5 formes més d’ajudar-los a relaxar-se. Cinquena part: “Cronoubicats”

*Nota: Podeu consultar els articles anteriors d’aquesta sèrie en els següents enllaços: primer articlesegon articletercer article, quart article.
 

Fins ara hem estat desenvolupant tècniques de relaxació basades en sentits més o menys fàcils d’entendre. El sentit que aprofitarem en aquest apartat correspon al sentit que ens indica en quin moment del dia o de la nit estem vivint; es tracta del sentit “cronobiològic” els sensors del qual es troben en els ulls i en el cervell, i tenen per missió captar la quantitat de llum que hi ha en el nostre entorn configurant el que se’n diu “cicle circardià”.

En teoria hauríem d’estar parlant de la llum solar i les seves variacions estacionals, i dic en teoria perquè a part de la llum solar tenim la llum artificial que actua de contaminant, despistant al sensors que acaben enganyant al cervell.

L’hormona que s’allibera per efecte d’aquests sensors, és la melatonina i els seus efectes són vitals per la funció cerebral, i per tant per l’estabilitat emocional de la persona. El nostre codi genètic ha configurat unes modificacions en funció de la intensitat de la llum solar que ens envolta, això significa, per exemple, que ens preparem per despertar i ens preparen per anar a dormir quan “s’encén i quan s’apaga la il·luminació solar”, respectivament. No hi ha opció a modificar aquesta dependència lumínica. Una altre cosa és el que fem per saltar-nos aquesta activitat fisiològica del nostre cos, com per exemple mantenir obertes les llums des de la posta de sol fins molt entrada la nit, tant a les cases com al carrer, trencant la fisiologia del nostre cos.

El tema és més complexe; s’hauria de parlar del tipus de llum (color), del tipus de persona (matinadors, dormilegues), de la latitud geogràfica on es viu (Equador, pols), etc. El cert és que l’alteració del nostre ritme circardià comporta moltes malalties, entre elles, alteracions de la son, alteracions de concentració, estats d’estrès, ineficàcia laboral, alteracions hormonals, patologies d’òrgans del nostre cos, etc.

 

"Cronoubicats" Fotografia: Dr. de Haro
“Cronoubicats”
Fotografia: Dr. de Haro

Educar el nostre ritme cronobiológic es fàcil en tant en quan entenguem que les hores que no es dormen, estan perdudes, no es recuperaran mai, que canviar els horaris del nostre ritme de vida no es gratuït, es paga amb la salut.

Per aprofitar el “sentit cronobiològic” en la relaxació dels infant hem de començar per trobar un lloc amb una llum natural solar concreta. La relaxació amb llum artificial que no sigui del mateix color que la que te el sol en el moment de fer la relaxació, és una falsa relaxació, ja que el nostre cos i per tant el de l’infant detecta una tipus de llum natural diferent a la natural; i això passa per què una part de la radiació solar que estimula els nostres sensors entra pels nostres ulls de forma directe, i una altra part travessa les parets del nostres habitacles.

Podem escollir el moment del dia. Hi ha dos grans moments al matí al desvetllar-se i a la caiguda de la tarda, al capvespre. En tots dos moments cal incloure la tècnica respiratòria explicada en les tècniques bàsiques de relaxació transensorial (quart article). En aquest cas el que fem és combinar un exercici muscular amb una impressió sensorial lumínica.

* * *

Per a totes les persones que heu seguit aquestes petites tècniques, heu descobert que la funció sensorial depèn tant de l’òrgan (ull, llengua, orella, etc) com del cervell (veure, tastar, sentir, etc.),per tant hem vist que la funció sensorial es “multisensorial” i alhora hem vist que els sentits estan connectats els uns amb els altres, és “transensorial”, i que construeixen emocions, sentiments i raons; són per tant “multinivell“ els quals invadeixen les tres dimensions de l’ésser humà (cos ment i esperit) per ser “multidimensionals”.

En resum la relaxació és un fet “Multisensorial, Transensorial, Multinivell i Multidimensional”, i en la mesura que ho entenguem així, els efectes sobre la persona , en aquest cas sobre l’infant, seran extraordinàriament positius.

És possible que també algú ja hagi descobert que la base de la relaxació d’un infant és l’adult, de manera que , a més nivell de relaxació de l’adult, més capacitat de relaxació absorbeix l’infant; de fet les eines que hem anat aportant han estat eines de relaxació de l’adult realitzades al costat d’un infant.  

Dr. Josep de Haro

Equip de Pediatria

 

Millor un estiu amb protecció …

Categories: L'escola de la salut
Comments: No Comments
Published on: 17 juliol 2017

En aquesta ocasió, i coincidint amb l´arribada del bon temps, parlarem sobre l´exposició, i sobre tot, sobre la protecció solar.

L’exposició al sol és beneficiosa i necessària per a tothom ja que estimula la síntesis de vitamina D, afavoreix la circulació sanguínia i actua en el tractament d’alguns problemes de pell. No obstant això, una sobreexposició a la intensitat i el temps que passem a l’aire lliure a l’estiu pot ocasionar una sèrie de problemes per a la pell i la salut en general.

Consells per protegir la pell:

L’Associació Espanyola de Pediatria i Atenció Primària i la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària, aconsellen que:

  1. És important utilitzar un fotoprotector solar mínim de factor 15 durant els 18 primers anys de vida. Aquesta senzilla mesura pot reduir fins a un 78% el risc de patir un càncer de pell. Un factor de protecció 25 és suficient per als nens de pell morena i superior a 30 per als nens rossos, pèl-rojos, ulls clars i molt blanc. Si el nen té la pell sensible, necessita un fotoprotector especial i a més ha de portar una gorra i una samarreta fins i tot quan s’està banyant.
  2. Evitar exposar als nens al sol entre les 12 i les 17 hores.
  3. Sempre s’ha d’aplicar el fotoprotector 30 minuts abans de sortir de casa i cal renovar freqüentment la seva aplicació cada dues hores.
  4. En els llocs on més sol hagi, és important usar gorres o barrets amples i ulleres de sol amb vidres homologats.
  5. Beure aigua i líquids per evitar una deshidratació.

Els nadons petits poden prendre El sol?

Es desaconsella exposar al sol els nadons menors de sis mesos, perquè la seva pell és molt sensible i encara no ha desenvolupat plenament la seva capacitat per segregar melanina, el pigment que la protegeix. Aquests nadons es cremen i es deshidraten amb molta facilitat, i a més encara no és convenient aplicar crema solar.

I després de prendre el sol?

Després d’una jornada de platja o piscina amb una gran exposició al sol és recomanable usar locions hidratants i calmants per reduir l’agressió solar.

 

Equip de Pediatria de BSA

«page 1 of 20

Calendari
octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
VISITES
MITJANS SOCIALS BSA
FlickrslideshareTwitterYoutube

Welcome , today is dissabte, 21 octubre 2017